Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
atel·lana
Literatura
Comèdia llatina satiricoburlesca.
Segons la tradició, les atellanes tingueren l’origen a Atella, petita ciutat entre Càpua i Nàpols Els personatges eren tipus convencionals que ridiculitzaven una situació o un ofici concret maccus ‘el golut’, dossennus ‘el geperut’, pappus ‘el vell’, etc Al començament, foren interpretades en dialecte osc, però a l’època de Sulla, començaren a ésser-ho en llatí, fins a assolir forma literària amb els poetes Novi i Pomponi Amb la mort d’aquest gairebé s’eclipsaren reaparegueren al baix imperi com a farsa popular Eren representades generalment després de les tragèdies per actors no…
sinèresi
Literatura
Llicència mètrica consistent en la pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals situades a l’interior d’un mot i que per llur natura no formen diftong.
La poesia catalana clàssica no admetia aquest tipus de contracció i respectava escrupolosament els diftongs i l’autonomia de les vocals en els altres aplecs vocàlics Però a partir del s XVI començaren vacillacions en aquest sentit i, gradualment, una forta i creixent tendència a la diftongació castellana i a l’ús de la llicència aplicada a d’altres agrupaments vocàlics per efecte de la mateixa influència, bé que sempre ha estat possible de trobar en la poesia i la cançó populars de les contrades menys influïdes pel castellà exemples de manteniment dels hiats catalans tradicionals…
diari

Diari d’Anne Frank, a la casa d’Amsterdam on visqué
© Turisme d’Holanda
Literatura
Llibre on hom anota els esdeveniments de cada dia i, sovint, els propis pensaments.
L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al…
Corín Tellado
Literatura
Nom amb el qual fou coneguda l’escriptora asturiana María del Socorro Tellado López.
Filla d’un maquinista de la marina mercant, s’educà en una escola de monges El 1946 l’ Editorial Bruguera , per a la qual escriví gairebé en exclusiva fins el 1986, publicà la seva primera novella, Atrevida apuesta , que obtingué un gran èxit i amb la qual inicià una producció ingent en el gènere rosa més de quatre mil títols que la situà al capdavant del gènere en castellà Els seus llibres, els més venuts en llengua castellana de qualsevol època més de 400 milions d’exemplars, han estat considerats els més llegits en castellà després de Cervantes El 1951 les seves novelles començaren…
enciclopèdia
Literatura
Obra en què és exposat el conjunt de les coneixences humanes o de les referents a una ciència, en articles separats, generalment disposats per ordre alfabètic.
Es diferencia del diccionari en el fet que presenta, ultra la definició, una informació, tan completa com és possible, dels mots enregistrats Una classificació freqüent de les enciclopèdies en reconeix de dos tipus d’una banda, les enciclopèdies en sentit estricte, els articles de les quals tenen com a encapçalament gairebé exclusivament substantius de lèxic especialitzat o noms propis topònims, noms de persones, organitzacions, etc D’altra banda, hi ha els diccionaris enciclopèdics , que presenten la mateixa estructura que un diccionari i que, per tant, comprenen mots de totes les categories…
literatura neerlandesa
Literatura
Literatura desenvolupada en neerlandès.
Bé que una gran part de la literatura neerlandesa medieval es produí a les províncies flamenques i brabantines, superiors econòmicament i políticament, després de la guerra dels Vuitanta Anys les províncies holandeses, més tolerants i més lliures, heretaren el cos econòmic i cultural brabantí Convergiren en un moviment literari clàssic la tradició de les “cambres de retòrica” i els ideals del Renaixement Breero, poeta líric popular, introduí formes noves de la comèdia, PC Hooft experimentà una literatura de tendència italianitzant cercle de Muiden i J van den Vondel conreà el drama bíblic…
novel·la policíaca
Literatura
Gènere literari basat en la investigació d’actes criminals i el descobriment dels seus autors per les forces policíaques i, sobretot, per l’acció d’investigadors privats.
Anomenada també sovint novella de misteri , novella de detectius o, colloquialment, novella de lladres i serenos , els trets característics són la intriga, el misteri, l’estil viu i amè que manté l’atenció del lector i l’ús prioritari de la deducció en la resolució dels casos, amb una separació nítida entre els criminals i els investigadors, els quals representen la llei i l’ordre Poden considerar-se pioners del gènere Edgar Allan Poe i, ocasionalment, Honoré de Balzac, Eugène Sue o Alexandre Dumas, etc La màxima florida es troba en l’escola anglosaxona, amb les novelles de Wilkie Collins…
Benito Pérez Galdós
Benito Pérez Galdós, entre Àngel Guimerà i María Guerrero, al restaurant Miramar de Barcelona, el 1903
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Novel·lista, dramaturg i articulista castellà.
Fill del militar Sebastián Pérez Macías 1784-1871, que havia participat en la guerra contra Napoleó, el 1862 es traslladà a Madrid a estudiar la carrera de dret, que no acabà Allà publicà la seva primera novella de consideració, La Fontana de Oro 1867, que sembla anunciar els Episodios Nacionales Abans d’aquests publicà dues novelles de tipus romàntic, La sombra 1870 i El audaz 1871 Els Episodios començaren a sortir el 1873 Des del gener d’aquest any fins al desembre del 1879 n’aparegueren les dues primeres sèries vint novelles lligades per l’aventura fulletonesca del seu…
almanac

Almanac de la casa 'Henrich i Companyia', de Barcelona, el 1892
© Fototeca.cat
Literatura
Calendari acompanyat de dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i dates de les festes i fires, així com, sovint, de treballs de creació en prosa i en vers.
També ha estat donat aquest nom, per extensió, a reculls literaris anuals En els antics almanacs, el comentari del pas de les estacions originà consells d’agricultura, regles de medicina casolana, etc d’altra banda, el costum d’incloure-hi prediccions anuals donà lloc a la sàtira política Aquest pot ésser l’origen de l’aspecte literari del gènere, que sovint constituí l’única lectura tant dels camperols com de la gent de ciutat, i que arribà a donar, al s XVIII, per evolució, reculls estrictament literaris Entre els més importants hi ha, a França, l' Almanach des muses 1764-1833 a Alemanya,…
cavalleria
Història
Literatura
Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde (ordo militiae), de la societat feudal europea; era una organització paramilitar i independent que comprenia el conjunt de cavallers que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia, la d’armar cavaller.
A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’ideal…