Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
poètica
Literatura
Art o tècnica de compondre obres poètiques.
Presa en sentit ampli i propi, postula un sistema teòric i especulatiu referent a la natura i a la realització de la poesia, entesa com a funció creadora operant en tot missatge verbal i literari, sigui versificat o no En un sentit més restringit se circumscriu exclusivament a la producció en vers El seu concepte ha variat segons les èpoques culturals i a través d’un llarg procés històric, des d’Aristòtil i Horaci als nostres dies Avui incideix decididament en l’estudi del llenguatge i el terme s’ha fet sinònim de concepció artística segons que l’entén un període, una escola o un autor concret
Sanā’ al-Mulkibn
Literatura
Poeta àrab.
Fou el primer a compondre moaixakhes a l’Orient i és autor d’una preceptiva Dār al-ṭirāz fī ‘amal al-muwaššahat d’aquest gènere
Vintzentzos Kornaros
Literatura
Poeta cretenc.
Descendent, probablement, d’una família italiana Cornaro hellenitzada, el 1645, conquerida la seva vila pels turcs, s’establí a Càndia, on degué compondre l’epopeia Erotòcrit i també, segons els crítics més autoritzats, el drama religiós El sacrifici d’Abraham
Carles de Boïl
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic.
Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l’ Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo Fundà l’ Acadèmia dels Adorants 1599-1600 És autor de vint-i-quatre poesies en llengua castellana, que presentà als certàmens poètics valencians dels anys 1600, 1602 i 1608 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asigurado València 1616, de trama hàbil i vigorosa, precedida d’un Romance a un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’…
,
Núria Perpinyà i Filella

Núria Perpinyà i Filella
Literatura
Escriptora i crítica literària.
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida 1984, el 1989 hi obtingué el doctorat Ha desenvolupat la carrera acadèmica en aquesta institució, on és professora titular de teoria literària, amb un parèntesi a la universitat d’Essex en 1995-96 Estudiosa de l’obra de Gabriel Ferrater , n’ha publicat els estudis La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Xavier Macià, premi Josep Vallverdú 1984 Gabriel Ferrater Teoria dels cossos 1991, i Gabriel Ferrater recepció i contradicció 1997 Amb Jordi Cornudella és autora de l’ Àlbum Ferrater 1992 En l’àmbit de la crítica i…
,
himne nacional
Literatura
Música
Cristianisme
Himne que simbolitza una nació o un estat.
Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa 1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera , de l’Orfeó…
Miquel Joan Josep Jaume i Boixader
Literatura
Història del dret
Dret
Cristianisme
Advocat i escriptor.
Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791, dimití la seva…
, ,
gaia ciència
Literatura
Ciència de compondre poèticament, segons la tradició dels trobadors, pel grup de tolosans que el 1323 prentengué de revifar la somorta poesia trobadoresca mitjançant concursos literaris.
El consistori de la Sobregaya Companhia dels set trobadors de Tolosa funcionà, amb intermitències, des del 1324 fins al 1484 i atorgà premis a poesies de caràcter religiós —sobretot marià—, moral i polític, generalment a favor de la corona francesa Bé que el valor literari de les poesies que hi concorregueren era molt baix, aquella institució, per tal de crear una mena de codi i de reglamentació per a jutjar les composicions, suscità la compilació de les extenses Leys d’amors , encarregades a Guilhem Molinier n'hi hagué tres versions, redactades entre el 1328 i el 1355, que seguí…