Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
literatura maia
Literatura
Literatura desenvolupada pels maies.
Hom sap que els maies escrivien veritables llibres, però només n'han arribat tres fins avui els dels còdexs Trocortesià , el Dresdensis i el Peresianus Són escrits sobre paper fet amb fibres d’una mena de cactus —l’atzavara—, i els jeroglífics són pintats sobre una capa de calç Hom coneix la riquesa de la literatura maia gràcies a versions de després de la conquesta, escrites en llengua quiché i en escriptura llatina l’obra més important és el Popol Vuh, barreja de narracions mitològiques i històriques, d’un barroquisme extraordinari els llibres de Xilam-Balam són cròniques…
octàmetre
Literatura
Vers de vuit peus.
Hom coneix només l' octàmetre iàmbic catalèctic , vers de la mètrica grega antiga, constituït per vuit metres iàmbics, el darrer dels quals manca de la síllaba llarga
Pèire d’Alvernha
Literatura
Trobador occità.
Fill d’un burgès, fou canonge, però trencà amb l’Església per fer-se joglar El seu mestre fou Marcabrú i, com ell, fou moralitzador Hom en coneix 19 composicions, entre elles una tençó amb Bernat de Ventadorn
Francesc
Història
Literatura
Cronista barceloní, de qui hom no coneix res més que la seva obra Llibre de les nobleses dels reis.
Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona
Sem’on Jakovlevič Nadson
Literatura
Poeta rus.
Demòcrata a l’estil de Nekrasov, fou optimista en les millors poesies — Vper'od ‘Endavant’, 1878, Pevets, vosstan’ ‘Alça't, cantor', 1880— i pessimista arran de la reacció política dels anys vuitanta Naše pokolenije junosti ne znajet ‘La nostra generació no coneix la joventut’, 1884
literatura copta
Literatura
Literatura escrita en llengua copta.
Els documents coptes més antics que hom coneix són del s II aC grafit d’un títol reial a Abidos, inscripció damunt una pedra d’Akhmmein, fragment d’un glossari bilingüe Del s I aC es conserven uns quants texts horoscòpics, probablement traduccions A part aquesta expressió popular, el copte desenvolupà una literatura pròpia amb l’expansió del cristianisme, però passant pel seu estadi gnòstic documents sahídics i subakhmímics de Naq’ Hammadi, a l’Alt Egipte, trobats els anys quaranta i maniqueu documents del Faium, trobats els anys trenta Els primers escrits pròpiament cristians originals…
Menip
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof grec.
Visqué com a esclau a Sinope, però aconseguí la llibertat Típic representant de l’ escola cínica , és famós per les seves sàtires sàtira menipea , que demolien qualsevol dogma filosòfic o científic Eren compostes de mim i de diàleg socràtic, en prosa i en vers Imitades a Roma per Varró, influïren també altres autors, gràcies als quals hom coneix l’obra de Menip, totalment perduda
Kalidasa
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg indi.
Hom no coneix detalls de la seva vida, altrament mitificada Entre les seves obres, culminació de la literatura sànscrita i de temàtica predominantment amorosa, es destaquen Meghaduta ‘El núvol missatger’, Malavikagmímitra Raghuramsa ‘La nissaga de Raghu’ i, sobretot, Abhijńasakuntala —coneguda pel nom de l’heroïna Sakúntala i traduïda al català per CA Jordana 1927 i BVallespinosa 1970— i el drama Vikramórvasi traducció catalana de Pere i Joan Coromines, 1970
verbeta
Literatura
Música
Trop dels responsoris de l’ofici de matines (especialment del novè, però també del tercer i del sisè).
El mot, que apareix usualment en els manuscrits litúrgics catalans del segle XII al segle XVI, és la denominació catalana de prosulla o prosella Inicialment era un procediment mnemotècnic aplicat a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita seqüència de notable perfecció literària i musical Hom coneix més de 180 exemplars de verbetes, una bona part de les quals correspon a texts elaborats a Catalunya La música, com en els altres trops, és sillàbica, sense que aquest fet, assolit per la reconversió literària d’un melisma preexistent, pressuposi un pretès caràcter popular
noves rimades
Literatura
Nom genèric amb què antigament eren coneguts a Catalunya els poemes narratius, sobretot de caire novel·lesc, destinats a la lectura o a la recitació, d’extensió diversa i escrits en tirades de versos isosil·làbics apariats.
El metre preferit era l’octosíllab, però se n'usaven també de més curts, fins al quadrisíllab com a límit Aquest terme s’anà aplicant a l’esmentat gènere literari d’una manera cada cop més general i menys precisa, alternant amb d’altres, com ventura, faula, conte , etc, tampoc prou definits Ja ben entrat el segle XV passà a designar, més que el gènere literari, la forma externa, amb el seu ritme i el seu estil característic, tan aptes per a la narració o la mera exposició Aquesta forma fou molt conreada a Catalunya des del segle XII, obtingué un important conreu als segles XIV i XV, es…