Resultats de la cerca

Inicià la carrera d’enginyer a Viena Tornà a Eslovènia el 1907 De conviccions nacionalistes, defensà també reivindicacions de caire social Conreà la poesia Erotika , 1899 i excellí en el conte psicològic Martin Kaču , 1907 Za Križenn, 1909 i en el drama social a la manera d’Ibsen Kraljna Betajnovi , 1904 Lepa Vida , 1912

Seguí la carrera militar i després es dedicà a la literatura Entre altres càrrecs fou vicepresident de l’Acadèmia Iugoslava de Ciència i Art, director de l’Institut Croat de Lexicografia i director de la Unió Iugoslava d’Escriptors D’estil vigorós i conviccions fermes, no dubtà mai en les seves obres a criticar les injustícies socials i la política del seu país Cal destacar la trilogia dramàtica Glembajevi ‘La família Glembaj’, 1932, la novella Povratak Filipa Latinovića ‘El retorn de Felip Latinović’, 1960 i els reculls de relats, Hrvatski bog Mars ‘El croat déu Mart’, 1922 i…

Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà El Conceller  i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou redactor d’ El Barcelonés  i El Telégrafo , impulsor de la Revista de Cataluña , collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’ El Fomento de la Producción Nacional  1869 Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple aspecte literari…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona Empresari tèxtil i d’ideologia tradicionalista i conviccions catòliques, fou diputat provincial en representació del partit carlí 1871 per Manresa Formà part de diverses entitats econòmiques i filantròpiques catalanes, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí Des del 1871 collaborà, entre d’altres, a la Revista Popular , amb poesia en llengua castellana, i a La Civilización  de Madrid La seva preocupació pels problemes socials, d’un fons essencialment religiós, restà reflectida a “Apuntes sobre la cuestión industrial”, publicats en el…

Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona  El 1836, s'incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta  i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…