Resultats de la cerca

Jove, marxà de casa per combatre en les files carlines, de les quals fou nomenat oficial El 1875, intervingué en el setge de la Seu d’Urgell fou empresonat per les tropes del general Martínez Campos Fou militant actiu del Partit Tradicionalista, i gran defensor de la causa carlina Fundà i dirigí, a Barcelona, “Lo Crit de la Pàtria” 1883 —per articles del qual fou empresonat diverses vegades—, “Lo Crit d’Espanya” 1889, “La Carcajada” i “El Estandarte Real” A Catalunya fundà diverses associacions catòliques El 1892 emigrà a Amèrica i residí a Buenos Aires, on dirigí les revistes “El Legitimista…

Inspirat sobretot en la revolució — Wiatraki ‘Molins de vent’, 1925, Krzyk ostateczny ‘El darrer crit’, 1939, Bagnet na broń ‘Baioneta calada’, 1943, etc—, evolucionà cap a un lirisme intimista Anka 1956

Amb Miegterrana 1957 i Li Cants de l’èstre fòu 1959 dibuixà un univers eròtic poèticament aprofundit La participació en la guerra d’Algèria li feu escriure Memòria de la carn 1960, crit de denúncia i de còlera Galina blanca e marrit can 1969 refermà l’autor en el corrent més compromès de la poesia occitana Fundà el diari  Le Pays d’Apt  1977

Llicenciat en literatura francesa per la Universitat de Tòquio 1959, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Sartre Autor d’una obra extensa, la seva obra sintetitza la tradició simbolicomítica de la literatura japonesa amb el llegat de la filosofia i la literatura occidentals Adquirí renom amb la novella Shiiku ‘La captura’, 1958, premi Akutagawa La seva obra esdevingué més polèmica amb Warera no jidai ‘La nostra generació’, 1959, Man’en gannen no futtoboru ‘El crit silenciós’, 1969 i altres obres, que incidien en problemes del Japó de la postguerra El naixement del seu fill Hikari,…

Llicenciat en dret civil i en dret canònic 1862 De jove fundà i dirigí El Manresano , periòdic conservador Conreà la novella històrica El crit de l’ànima 1869, on criticà la Revolució de Setembre,  Les òrfenes de mare 1872, premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, i  La guerra 1877, episodis històrics de la tercera guerra Carlina Publicà contes de costums catalans en Lo Gai Saber , Lo Calendari català , La Renaixença , etc Es manifestà en diversos opuscles a l’entorn del proteccionisme i publicà treballs jurídics Escriví un article sobre “La caza bajo el punto de vista…

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà les obres De més verdes en maduren 1970, Arribaré a les set mort 1972, El crit del cel 1973, Adrià un torero català 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de coca  1989, Enigma d’una mort 1991, En Narcís s’ha tornat boig 1996, etc Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973 i Records que parlen 1984 El seu germà, Josep M González Borriana 1908 — Barcelona 1979 fou també autor teatral Dirigí la…

Ingressà a la Congregació de la Missió el 1947 Sacerdot a Solsona, del 1955 al 1968 visqué a Hondures, on exercí de professor de literatura i filosofia, i posteriorment divuit anys a Nova York, a la universitat de la qual es llicencià en filologia romànica La seva trajectòria com a narrador començà amb la novella La pell de la iguana 1974, i continuà amb El clam de l’asfalt 1976, Mirall d’anatema 1982, La petja incerta 1986, Lo cop de falç 1987, Lo crit del guacamai 1988, Cròniques de l’aborigen crònic 1995, El sol de la darrera selva 1998 i L’ombra del còndor 1998 Publicà l’assaig On va el…

Vida Després d’actuar en diversos grups teatrals d’afeccionats com al Centre Nacionalista Republicà, el 1921 debutà professionalment amb la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans Posteriorment es traslladà a Madrid i tingué èxit amb El pavo real , d’E Marquina S'unó al grup de Gregorio Martínez Sierra, i quan aquest fou nomenat cap de supervisió de films hispans de la Fox, el reclutà per a anar a Hollywood i actuar en les dobles versions en castellà que les productores dels EUA feien dels seus films Fou un dels primers actors que s’incorporà als estudis de Joinville, prop de París…

Vida i obra Nebot de Joan Alcover Es llicencià en dret 1946 i en filosofia i lletres 1972 El 1976 es doctorà en filologia catalana per la Universitat de Barcelona Fou professor de literatura i de crítica literària a la delegació tarragonina d’aquesta universitat, de la qual esdevingué el primer catedràtic de filologia catalana És autor d’una extensa obra poètica, narrativa i teatral, en què destaquen la seva sensibilitat en l’ús de la llengua literària i una vocació didàctica en el seu tractament, i també una profunda preocupació per la manera com l’home esmerça la pròpia vida Són…

Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…