Resultats de la cerca

Amb el primer diari imprès El Papel Periódico , 1790, aparegué un moviment literari amb característiques pròpies, i diferents de les de la metròpoli, marcat essencialment per la vinculació a la terra i un cert independentisme Hi destacaren el crític Domingo Delmonte Aponte, el poeta José María Heredia —els poemes del qual indicaven la desclosa d’una literatura que deixava de banda els antecedents de l’època colonial—, el poeta Gabriel de la Concepción Valdés Plácido i José Jacinto Milanés, autor de drames històrics El 1834 fou constituïda l’Academia Cubana de Literatura Un interès especial…

Graduada en ciències socials, formà part del grup poètic Orígenes, nascut al voltant de la revista homònima 1944-56, en el qual també hi havia el seu espòs, Cintio Vitier Investigadora literària lligada a la Biblioteca Nacional José Martí i al Centro de Estudios Martianos, combinà l’assaig amb obres de creació lírica com Transfiguración de Jesús en el Monte 1947, Las miradas perdidas 1951, Visitaciones 1970, Créditos de Charlot 1990, premi de la Crítica cubana 1991, Los Rembrandt de l’Hermitage 1992, premi de la Crítica cubana 1992, Nociones elementales y algunas…

Féu estudis de filologia i cinematografia Entre el 1984 i el 1988 formà part de la delegació cubana a la UNESCO, a París, i ha treballat en feines vinculades al món del cinema Ha publicat llibres de poesia Vagón para fumadores , 1986 Todo para una sombra , 1986 Respuestas para vivir , 1986, i Cuerdas para el lince , 1999, i ha conreat la novella i la narrativa curta en obres com Te di la vida entera 1996, Café Nostalgia 1997, Querido primer novio 1999 i Milagro en Miami 2001, entre d’altres

Rebé la influència del Romanticisme francès Hugo i Lamartine i palesa en les seves Poesías 1841 i 1850 un temperament malenconiós També escriví obres teatrals que li donaren molta fama Alfonso Munio , 1844 Baltasar , 1848 i una interessant novella de tema cubà Sab, 1841

Intuïtiva i influïda pel Modernisme, es donà a conèixer amb Alma errante 1916 En el seus viatges féu estada als Països Catalans —Llorenç Villalonga la convertí en personatge literari Silvia Ocampo—, i a Exaltación 1928 inclogué traduccions de Verdaguer, Maragall, Alcover, Carner, etc

La seva poesia se situà dins l’anomenat intimisme postmodernista, i evolucionà de la desesperació amarga Versos 1920-1938 , 1938 cap a la serenitat contemplativa Juegos de agua , 1947 En la seva novella Jardín hom hi pot trobar les claus del seu món creatiu També publicà Bestiarium i La novia de Lázaro 1991, i el 1992 li fou concedit el premi Cervantes

Exiliat diverses vegades als EUA i a Espanya, dirigí diverses publicacions, entre les quals la Revista Bimestral Cubana 1832 Diputat tres vegades per la Provincia Oriental, protestà per l’exclusió de la representació nacional cubana a les Corts del 1837, a través de la seva Protesta de los diputados electos por la isla de Cuba 1837 Defensà el reformisme i l’autonomia cubana, però rebutjà l’annexió als EUA 1848 També escriví una Historia de la esclavitud

Fill d’un valencià, fou artífex de la independència del seu país A setze anys fou condemnat a sis anys de presidi, que li foren commutats per l’exili a Espanya, on estudià lletres i dret i escriví texts polítics Viatjà per Europa i Amèrica en el curs de diversos exilis i deportacions fundà la “Revista Venezolana” i dirigí “Patria”, de Nova York Representà consularment l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai a Nova York, ciutat des de la qual preparà activament la insurrecció cubana Redactà amb Máximo Gómez les Bases del partido revolucionario cubano Participà en el desembarcament…

Als primers anys trenta s’afilià al Partit Comunista i, posteriorment, s’uní a la Revolució Cubana del 1959 Instaurat el castrisme, en fou un actiu propagandista i defensor des del vessant cultural Seguidor i deixeble de Nicolás Guillén , amb aquest i altres intellectuals cubans fundà el 1961 la Unión de Escritores y Artistas de Cuba UNEAC, organisme en el qual ocupà càrrecs Graduat per l’Havana i per l’Institut Màxim Gorki de l’URSS, l’any 1981 obtingué el doctorat en filologia President i cofundador de la Fundación Nicolás Guillén 1991, aquest any rebé el Premio Nacional de…

Abandonà els estudis d’arquitectura pels de filosofia i lletres, i el 1954 obtingué el doctorat per la Universitat de l’Havana Dedicat al periodisme, collaborà en la revista Alba , per a la qual entrevistà l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway Professor a Yale 1957-58 i a la Universitat de l’Havana des del 1955 Actiu lluitador contra el règim de Fulgencio Batista, abraçà la Revolució Cubana, després de la qual ocupà càrrecs en el règim castrista editor de la revista Casa de las Américas , institució del mateix nom que dirigí des del 1986 cofundador, amb Nicolás Guillén i…