Resultats de la cerca

Al s XII existien cançons líriques en francès i potser en bretó o altres llengües cèltiques, de contingut sentimental, que n'explicaven el nom laid , en irlandès antic, designava una composició lírica inclosa en un relat èpic Maria de França redactà, en vers francès, uns contes on partia d’un lai d’aquest tipus, sovint declarat bretó, i narrava l’avinentesa que en provocà la naixença o composició Sens dubte abusivament, els contes de Maria de França foren anomenats lais Amb això el terme passava de designar una breu composició lírica a designar un breu relat narratiu, sentimental, cortesà i…

Pertany al de la “cançó de dansa”, com era a França el virelai i el rondeau i a Catalunya i a Provença la dansa, amb els quals sovint es confon El terme en provençal balada, en francès ballade, en italià ballata no és documentat abans del primer terç del s XIII La balada, semblantment a d’altres gèneres afins, duia refrany tornada inicial, cantat pel cor de balladors, i estrofes —generalment tres—, interpretades pel solista, el qual menava la dansa després de cada estrofa tot el refrany era repetit pel cor El contingut era líric, profà o religiós però no manquen balades dramàtiques i…