Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
literatura alexandrina
Literatura
La literatura grega que, des d’Alexandre el Gran fins a August, es desenvolupà sobretot en els grans centres del Mediterrani oriental, i que tingué a Alexandria d’Egipte el focus d’irradiació més important.
D’aquí que el mot alexandrí, evocador d’un estil particular, sigui aplicat no sols a l’activitat literària sorgida en aquella ciutat sinó a la d’altres focus secundaris com Pèrgam, Siracusa, Antioquia, Tars, etc En aquests centres urbans, exponents d’una nova societat i de població bigarrada i cosmopolita, entraren en crisi la concepció del món i la sensibilitat clàssiques, les quals, en ésser substituïdes per valors nous, donaren lloc a una literatura d’orientació i resultats radicalment diferents que, segles després, repercutiren en el món occidental, ja que permeteren la transmissió del…
epopeia
Literatura
Poema narratiu extens que desenvolupa accions heroiques, sovint llegendàries (poesia èpica).
literatura assiriobabilònica
Literatura
Literatura escrita en llengua accàdia, en caràcters cuneïformes, apareguda a Mesopotamia durant els primers segles del segon mil·lenni aC.
Desenvolupà especialment temes de la mitologia i la religió, comuns a tots els altres pobles mesopotàmics literatures mesopotàmiques
escola siciliana
Literatura
Moviment poètic en vulgar que es desenvolupà durant el segle XIII a la cort de Frederic II i dels seus fills.
El nom li fou donat per Dant De vulgari eloquentia i es justifica tant per l’origen de molts dels seus poetes com pel llenguatge, bàsicament sicilià, bé que ennoblit per la influència de les cultures provençal i llatina Són notables Odo della Colonne, Guido delle Colonne, Pietro delle Vigna, Giacomino Pugliese, Iacopo d’Aquino, etc Llur poesia, si bé no manca de motius personals, s’inspira en la lírica provençal, tant en la forma com en el contingut temàtica de l’amor cortès
vers blanc
Literatura
Dit del vers d’una composició poètica mancada de rima.
Utilitzat a Itàlia durant el Renaixement verso sciolto, a imitació de la mètrica clàssica, quantitativa, es desenvolupà principalment en la poesia èpica i dramàtica anglesa En la literatura catalana dels ss XV i XVI fou emprat, per influència italiana, en el vers anomenat estramp
Samuel Nathaniel Behrman
Literatura
Escriptor nord-americà.
Autor teatral, la seva dramatúrgia es desenvolupa en un clima aparentment superficial The Second Man ‘El segon home’, 1927, End of Summer ‘La fi de l’estiu’, 1936, The Cold Wind and the Warm ‘El vent fred i el calent’, 1958, etc Ha conreat també la novella curta i el guió cinematogràfic
Auguste Marin
Literatura
Escriptor occità.
Signà, amb Maurras i Amouretti, la declaració dels felibres federalistes 1892 La seva tasca essencial es desenvolupà en l’àmbit de la publicació Armana Marsihés , de la qual fou director a partir del 1899 i on introduí una tendència crítica de caire esquerrà, dins l’àmbit del felibritge Els seus poemes i la seva prosa, estimables, resten dispersos
Dafydd ap Gwilym
Literatura
Bard gal·lès.
En la seva obra conflueixen la complexitat tècnica i la riquesa lèxica elaborada pels “Bards de la Noblesa”, per una banda, i la tradició dels bards populars per l’altra Desenvolupà noves formes mètriques, així com una major llibertat formal que influí en generacions posteriors de poetes gallesos Excellí en els poemes amorosos i en les descripcions de la natura
Lajos Nagy
Literatura
Escriptor hongarès.
Autor de nombroses novelles i narracions, en què desenvolupa una brillant crítica satírica de la burgesia i l’aristocràcia de l’època, entre la seva producció cal esmentar les novelles Budapest Nagykávéház ‘Gran Cafè Budapest’, 1936, Három boltoskisasszony ‘Tres botigueres’, 1938 i A tanítvány ‘El deixeble’, 1945 Amb Kiskunhalom 1934 féu la sociografia novellada de la vida d’una població rural hongaresa
escola dels formalistes
Literatura
Escola literària russa.
Formada durant la primera meitat del s XX, es dedicà a la investigació i la pràctica poètiques dins l’àmbit del formalisme Durament criticada pels teòrics oficials del realisme socialista, fou eliminada D’ella, i parallelament a ella, es desenvolupà el futurisme Fou precursora dels nous corrents literaris i lingüísics vigents actualment a l’Europa occidental Els representants més importants de l’escola foren V Šklovskij, B Eichenbaum i J Tynianov
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina