Resultats de la cerca

Amic d’Espronceda, el 1852 publicà una continuació d' El diablo mundo i nombrosos poemes imitant Zorrilla, Espronceda i lord Byron La seva obra més important és la narració La protección de un sastre 1840

Comediògraf de l’escola de Lope de Vega, escriví obres en collaboració amb Calderón de la Barca, Agustín Moreto, etc Destaquen, entre altres, El sastre del Campillo escrita el 1624 i El diablo predicador Escriví també poemes èpics de tema religiós i dotze novelles, no conservades

Tingué càrrecs diplomàtics i polítics i lluità contra els invasors nord-americans el 1847 Costumista amè i interessant, introduí a Mèxic la novella fulletonesca El fistol del diablo 1845-46, El hombre de la situación 1861, Tardes nubladas 1871 i Los bandidos de Río Frío 1890

Les seves obres contenen elements didàctics i de quadre de costums, com Día y noche de Madrid 1663, amb vives descripcions de la ciutat però amb un fons moralista i de sàtira punyent Altres obres remarcables són Periquillo, el de las gallineras 1663, Las Tarascas de Madrid 1665, El diablo anda suelto 1677, etc

Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles , redactat per la fracció socialista barcelonina 10 de juny de 1864, i collaborà en el periòdic El Obrero Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors 1869 Publicà Tres años de revolución en España 1869, Dios y el Diablo 1871 i Dios, el Mundo y el Hombre 1885

La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del s XX Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo 1903, estrenada el 1902 Especial fama tingueren els seus Romances baturros 1899 i 1906 i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial 1902, que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València

Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 es dedicà a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA Fou professor a la University of California És autor de Sentido y forma de las Novelas Ejemplares 1943, Sentido y forma del Quijote 1949, Vida y obra de Galdós 1962, Estudios sobre literatura española 1962, Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda 1975 i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento 1977

Cofundador del Movimiento Nacional Revolucionario, la seva narrativa constitueix un retrat àgil i directe de la història boliviana del s XX La seva obra més destacada són les narracions sobre la guerra del Chaco recollides a Sangre de mestizos 1936 En Metal del diablo 1946 narra la vida d’un magnat de l’estany, inspirant-se en la figura d’A Patiño, i en El dictador suicida 1956 novellà la història de Bolívia del 1900 al 1940 Altres obres són El presidente colgado 1966, Salamanca o el metafísico del fracaso 1973, Crónicas heroicas de una guerra estúpida 1975 i Las dos queridas del…

Estudià filologia romànica a les universitats de Saragossa i Barcelona, on es llicencià 1962 i doctorà 1973 Després d’exercir la docència en instituts de Barcelona, el 1970 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou catedràtic i impartí literatura castellana del Siglo de Oro  i crítica textual fins el 2014, any de la seva jubilació Professor visitant a les universitats de Harvard 1986 i la Sorbona 1991, fou membre corresponent de la Real Academia Española 1982 i numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1984 Formà part del consell assessor de nombroses…

Deixeble d’Alberto Lista, aviat mostrà afeccions literàries i inquietuds polítiques Després de l’execució de Riego 1823, fundà, amb Patricio de la Escosura i altres, la societat secreta Los Numantinos, cosa que li valgué el confinament en un convent de Guadalajara 1825 Recobrada la llibertat, fugí a Lisboa i després a Londres, on participà en les activitats polítiques dels exiliats i s’enamorà de Teresa Mancha, la qual, després d’un quant temps de relació intensa i accidentada amb el poeta, es casà amb un comerciant El 1830 visqué les jornades de juliol a París i passà els Pirineus amb la…