Resultats de la cerca

Predominant-hi el contingut i essent molt necessària la seva ràpida composició i difusió, el sirventès sol prendre l’estrofisme, les rimes i la melodia d’una cançó amorosa preexistent que frueixi d’una certa popularitat Hi ha quatre tipus de sirventès el sirventès moral, que té una finalitat ètica i religiosa, i els seus principals conreadors són Marcabrú i Pèire Cardenal els sirventesos personals, que es basen en l’atac a una persona determinada, com els de Guillem de Berguedà el sirventès polític, que constitueix un valuós testimoni històric i pot referir-se a les guerres contra els…

És conegut com a autor de quaranta-dues faules en versos elegíacs, escrites en un llatí decadent, que tingueren gran difusió a l’edat mitjana

D’un contingut generalment amorós, sol ésser adreçat a una dona, real o imaginària Conreat de primer a Itàlia, en època del Renaixement fou introduït a la península Ibèrica, on tingué una important difusió

Dins la literatura catalana, assenyaladament la clàssica, l’apariat ha aconseguit una difusió remarcable, tant culta com popular, fins a donar peu a diverses formes i gèneres amb personalitat pròpia rodolí, auca, nova rimada, codolada

De família noble, participà en les campanyes contra els turcs Format dins l’humanisme renaixentista, introduí el petrarquisme a Hongria amb els seus poemes amorosos, reflex dels seus nombrosos desenganys Escriví també poesia patriòtica i religiosa, que tingué una gran difusió

Jutge de la cúria de Messina És autor de poesies i de l’adaptació en prosa llatina del Roman de Troie , de Benoît de Sainte-Maure, i d' Historia destructionis Troiae 1287, que tingué molta difusió Fou traduïda al català 1367 per Jaume Conesa

Apassionat per la cultura japonesa, renegà la seva pàtria i l’Occident en general, es convertí al budisme i es consagrà a la difusió de la cultura japonesa per Portugal A més d’una àmplia obra periodística, escriví novelles, com Dai Nippon 1897, la seva obra mestra, O-Yonôe i Ko-Haru 1923

Un dels màxims representants de la literatura decadent, tractà temes escabrosos assenyaladament a la novella Sanin 1907, que tingué molta difusió a Europa, i en la qual creà una atmosfera de perversió i nihilisme cínic El 1917 emigrà a Varsòvia, on, amb Filosofov, dirigí la revista contrarevolucionària Za svobodu ‘Per la llibertat’

És dubtós el seu pretès origen gòtic o jueu Poeta clàssic d’escassa vàlua, és famós pels seus zaǧal i pel tracte satíric que els donà Ultra l’interès que presenten per a la contribució a la difusió d’aquest gènere, llur llengua àrab dialectal amb nombrosos mossarabismes és una font important per al coneixement de la parla andalusina

La seva poesia, amb influència modernista, evolucionà de l’erotisme Las lenguas de diamante, 1918 Raíz salvaje , 1922 a l’intimisme místic Estampas de la Biblia, 1936 La seva obra tingué una gran difusió i el 1929 hom l’anomenà Juana de América Escriví, també, contes Carlo , 1944, llibres de tema religiós i una Autobiografía 1957