Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Antonio Gallego Morell
Historiografia
Literatura
Crític i historiador literari andalús.
Catedràtic de literatura castellana a la Universitat de Granada, publicà diverses edicions i estudis especialment de poetes del Siglo de Oro Cal destacar Vida y poesía de Gerardo Diego 1955, Angel Ganivet, el excéntrico del 98 1965, Garcilaso de la Vega y sus comentaristas 1966 i altres estudis sobre el mateix poeta, com ara Estudios sobre poesia española del primer Siglo de Oro 1970 Entre altres distincions, fou guardonat amb el Premio Nacional de literatura “Miguel de Unamuno” 1973 per Diez ensayos sobre literatura española
Carlos Solórzano Fernández
Literatura
Teatre
Professor, crític i dramaturg guatemalenc.
Resident a Mèxic des del 1939 S'especialitzà en art dramàtic a França 1948-51 i posteriorment fou catedràtic de la facultat de filosofia i lletres i director del Museo Nacional de Teatro a Mèxic Ha repartit la seva tasca entre la docència, la crítica literària i la creació teatral, ha collaborat també en diverses publicacions De la seva producció crítica cal destacar Novelas de Unamuno 1948, Teatro latinoamericano del siglo XX 1961 i El teatro hispanoamericano contemporáneo Antología 1964 Quant a l’obra dramàtica, Doña Beatriz 1952, El hechicero 1954, Las manos de Dios 1956, Los fantoches…
Carlos Eduardo Zavaleta Rivera
Literatura
Escriptor peruà.
L’any 1947, amb la narració El cínico , guanyà un premi literari que el decidí cursar lletres a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos de Lima, d’on posteriorment fou catedràtic Exercí també tasques diplomàtiques És el narrador més notable dins la línia indigenista de la seva generació Molt influït per les tècniques de James Joyce i, sobretot, William Faulkner , sobre el qual tractà en la seva tesi doctoral, fou autor, entre altres obres, dels reculls de narracions La batalla 1954, Unas manos violentas 1958, Vestido de luto 1961, Muchas caras del amor 1966, Niebla cerrada 1970, Un día…
Péter Esterházy

Péter Esterházy
© Dandoy Györgyi
Literatura
Escriptor hongarès, membre d’una de les principals famílies de l’aristocràcia hongaresa.
Estudià matemàtiques i, entre el 1974 i el 1978, treballà a l’Institut d’Estadística del Ministeri d’Indústria Dedicat exclusivament a la creació literària a partir del 1978, esdevingué un dels mestres indiscutibles de la literatura hongaresa De la seva novellística destaquen A szív segédigéi ‘Els verbs auxiliars del cor’, 1985, Hrabal könyve ‘El llibre de Hrabal’, 1990, Hahn-Hahn grófnő pillantása ‘La mirada de la comtessa Hahn-Hahn baixant pel Danubi’ ,1991, Egy nő ‘Una dona’, 2001 i Harmonia caelestis ‘Harmonia celestial’, 2003, entre d’altres Posteriorment publicà Semmi művészet ‘…
Carlos Fuentes Macías
Literatura
Escriptor mexicà.
Biografia Fill de diplomàtics, visqué en diverses capitals llatinoamericanes, i també a Washington fins el 1945, que s’establí a Mèxic Graduat en dret per la Universidad Autónoma de Méjico, l’any 1965 emprengué ell mateix la carrera diplomàtica, que serví a Londres i, en 1972-78, a París com a ambaixador Professor de literatura en diverses universitats nord-americanes i protagonista de moviments estètics i polítics, inicià la carrera literària a mitjan anys cinquanta, i el 1954 publicà la seva primera narració, Los días enmascarados 1954 Fou també redactor d’ El Espectador , i cofundador, amb…
Vicente Ramos Pérez
Historiografia
Literatura
Poeta, historiador i assagista.
Doctor en filosofia i lletres, dirigí la Biblioteca Gabriel Miró Alacant en 1952-83 i després en fou nomentat director honorari vitalici Publicà poesia, biografies com Vida y obra de Gabriel Miró 1955, Carlos Arniches 1967 Premio Nacional de biografía i els llibres d’història El Teatro Principal en la historia de Alicante 1965, Literatura alicantina 1839-1939 1966, premi Azorín 1965, La guerra civil en la provincia de Alicante 1972-74, De Albiñana a Monsonis 1981, Alicante en el franquismo historia y memoria 1994, etc Inventor i difusor d’una pintoresca idea sobre l’" alicantinidad "…
Fernando Lázaro Carreter
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari aragonès.
Catedràtic de llengua castellana de la Universitat Autònoma de Madrid, a més de diverses edicions crítiques d’autors de l’edat d’or de la literatura castellana El Buscón de Quevedo, 1980 publicà nombrosos estudis tant en el camp lingüístic com en el literari Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII 1949, Lope de Vega Introducción a su vida y a su obra 1966, Lazarillo de Tormes en la picaresca 1972, Estilo barroco y personalidad creadora 1974, Estudios de poética 1976 i Estudios de lingüística 1980, De poética y poéticas 1990 El seu Diccionario de términos filológicos 1963 ha…
Carme Alborch i Bataller

Carme Alborch i Bataller
Montserrat Boix (CC BY-SA 4.0)
Literatura
Política
Política.
Es llicencià en dret el 1970 a la Universitat de València, on es doctorà el 1973 i exercí la docència en 1970-84 En fou degana de la Facultat de Dret en 1985-87 El 1987 fou nomenada directora general de Cultura de la Generalitat Valenciana, el 1988 directora de l’Institut Valencià d'Art Modern IVAM i el 1990 directora general de l’Institut Valencià d’Arts Escèniques Renuncià aquests càrrecs en ser nomenada ministra de Cultura del govern espanyol 1993-96 Afiliada al PSPV-PSOE , fou escollida diputada al Congrés en les legislatures 1996-2000, 2000-04 i 2004-08, i aquest any obtingué l’escó al…
Orhan Pamuk
Literatura
Escriptor turc.
Estudià periodisme, i entre el 1985 i el 1988 residí als Estats Units Les seves novelles, de trama complexa i elaborada, reflecteixen les contradiccions entre la tendència a l’occidentalització i el substrat islàmic de la societat turca actual És un dels autors turcs amb més projecció internacional Entre les seves novelles cal esmentar Cevdet Bey ve Oğulları ‘El senyor Cevdet i els seus fills’, 1982, premi Orhan Kemal 1983, Essiz Ev ‘La casa silenciosa’, 1983, Beyaz Kale ‘El castell blanc’, 1985, Kara Kitap ‘El llibre negre’, 1990, Yeni Hayat ‘Nova vida’, 1995, amb motiu de la qual fou…
Roberto Fernández Retamar
Literatura
Escriptor i acadèmic cubà.
Abandonà els estudis d’arquitectura pels de filosofia i lletres, i el 1954 obtingué el doctorat per la Universitat de l’Havana Dedicat al periodisme, collaborà en la revista Alba , per a la qual entrevistà l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway Professor a Yale 1957-58 i a la Universitat de l’Havana des del 1955 Actiu lluitador contra el règim de Fulgencio Batista, abraçà la Revolució Cubana, després de la qual ocupà càrrecs en el règim castrista editor de la revista Casa de las Américas , institució del mateix nom que dirigí des del 1986 cofundador, amb Nicolás Guillén i altres…