Resultats de la cerca

Es distingí com a contista, novellista, poeta i, sobretot, assagista Hom destaca, entre les seves obres, Looping 1929, Aquarium 1934, Cuentos del viento y del mar 1949, El secreto del doctor Baloux 1936, Orestes y yo 1939, Muerte en Shanghai 1953 i multitud d’assaigs i de llibres de viatges

Molt influït per Kiyonaga i deixeble de Shigemosa, se centrà en la pintura de figures femenines, com tots els artistes d' ukiyo-e Es distingí pel fet de treballar solament a base de grisos i verds Deixà la pintura per dedicar-se a la illustració de llibres, gairebé tots de poesia

Es distingí de la seva generació la del 80, esteticista, pel seu compromís polític Conreà una poesia sensitivista que arribà fins a les possibilitats límits de la llengua i intentà de crear una poesia èpica socialista Les seves obres principals són Mei ‘Maig’, 1889 i el recull Pan 1912 Fou un teòric marxista de tendència esquemàtica i doctrinària Traduí Spinoza

Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada

Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954, Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que sortí pòstumament

Es distingí com a periodista republicà federal a La Democracia , diari de Castelar dirigí La Federación Española i fundà El Demócrata Andaluz , d’idees furiosament antimonàrquiques i anticlericals Després de la revolució del 1868 fou repetidament diputat, i el 1873 es posà al capdavant dels insurrectes cantonalistes de Cadis retuda la plaça, es refugià a França Havent tornat a la península Ibèrica, s’apartà totalment de la política i es dedicà a la redacció del seu Diccionario Etimológico

Es distingí per la seva labor d’arxiu efectuada a l’Escorial, a Barcelona, al Vaticà i a Nàpols, on transcriví i catalogà molta documentació relacionada amb la història de Sicília de l’època dels sueus, els normands, els àrabs i els catalans Entre les seves obres cal destacar la Chronología de los virreyes, presidentes y de otras personas que han gobernado el Reyno de Sicilia , publicada a Palerm el 1640, de la qual fou feta una edició en italià el 1687

Doctor en medicina 1871, exercí a Lleida, on es distingí en diverses epidèmies 1878 fou cronista de la ciutat Començà la seva producció lírica a El Trovador de Barcelona i després collaborà en nombroses publicacions de Lleida i Barcelona Lo Gai Saber , La Renaixença Participà als jocs florals —fou premiat diverses vegades i mantenidor el 1865 i el 1872—, fou membre de nombroses corporacions culturals i mantingué amistat amb Mistral Publicà Poesies 1864, Los fanalets de Sant Jaume, Celajes 1881 i la interessant monografia La Seo Memoria de la Catedral antigua de Lérida 1881,…

Emigrà molt jove a l’Argentina, on es distingí com a periodista i narrador en castellà Poeta imaginista i avantguardista, publicà Romances galegos 1928, Poema en catro tempos 1931 i Cancioneiro 1956 La seva prosa, d’un llenguatge fluid i popular, ha representat una renovació en la novellística gallega contemporània Cal destacar-ne les novelles A esmorga 1959, Os biosbardos 1963 i Xente ao Lonxe 1970 i els reculls de peces teatrals Farsas pra títeres 1973 i Teatro pra xente 1974 En castellà ha publicat, entre d’altres, La catedral y el niño 1956 i Los miedos 1963

Marquès de La Pezuela 1852 i comte de Xest 1864 Es distingí a la primera guerra Carlina, fou diputat pel partit moderat 1843, ministre de marina 1846 i capità general de Madrid 1848, Puerto Rico 1849 i Cuba 1853 Home de confiança d’Isabel II, fou capità general de Catalunya 1867-69 En iniciar-se la Revolució de Setembre 1868, publicà un ban en castellà i català traduït per Frederic Soler per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria Després de la restauració borbònica fou president de l’Academia Española 1875-1907 Deixà diverses obres literàries i traduccions