Resultats de la cerca

Primitivament, els coristes servents del déu executaven una dansa entorn de l’altar, al ritme de càntics Fins al s VII aC el ditirambe anava lligat al culte de Dionís després se'n separà Amb les melodies de Lassos d’Hermione el ritme es féu més vivaç, i el temari dels càntics varià fins a l’infinit amb Simònides el ditirambe tocà tots els temes, divins o heroics, fins a convertir-se en la forma poètica d’on sortí la tragèdia grega

Segons la tradició atenesa, fou el creador de la tragèdia grega en introduir els espectacles dionisíacs als diversos pobles gràcies a la seva companyia d’actors ambulants amb la introducció de l’actor, la màscara, el pròleg i el recitat, transformà el ditirambe en acció dialogada entre cor i corifeu

Sembla que al principi fou simplement una invocació del déu monòdica, sense divisió estròfica que introduïa la recitació d’un pas èpic Terpandre en feu l’esquema complet dividint-la en set parts una de central per al desenvolupament del mite Renovat al segle V aC, els hexàmetres dactílics tradicionals foren substituïts, i gradualment el nómos s’anà aproximant al ditirambe

En la literatura grega, fou una poesia destinada a ésser cantada i, sovint, ballada amb acompanyament de la lira Al llarg de la seva història presenta dos tipus diversos la lírica coral , destinada al cant d’un cor Terpandre, Alcman, Íbic, Estesícor, Simònides, Baquílides i Píndar, i la monòdica , cantada a una sola veu La primera tingué una diversitat de formes l’encomi, γρhνοι “plany”, l’epinici, l’epitalami i l’himeneu, l’himne, l’hiporqueme, el parteni, el pean i també el nomos i el ditirambe aquest darrer, més dramàtic, es troba probablement en l’origen de la tragèdia La…