Resultats de la cerca

Moltes d’aquestes composicions —el principal conreador de les quals fou Efrem de Nísibis— entraren en l’ofici diví de l’Església Siríaca

Iniciat per Bardesanes s II-III, aquest gènere poètic fou difós sobretot per Efrem de Nísibis s IV i és emprat en l’ofici diví de tradició siríaca Influí molt en el kontàkion bizantí

Fill de Marc Coll, notari quòndam de Pineda i Montpalau Fou criat i secretari de Jaume Ferrer de Blanes, que el nomenà hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles amb la disposició testamentària que l’obligava a canviar el cognom de Coll pel de Ferrer L’any 1545, edità l’obra de Jaume Ferrer Sentències catòliques del diví poeta Dant , a l’obrador de Carles Amorós , que dedicà a Hipòlita Roís de Liori i de Requesens, comtessa de Palamós

Prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona, amb el nom de Tomàs, l’any 1616, i hi cursà arts, filosofia i teologia Ensenyà teologia cinc anys al convent de Perpinyà El 1634 era prior del convent de Girona, i li fou atorgat el grau de mestre en teologia El 1641 fou nomenat vicari general per al Principat de Catalunya L’any 1674 fou elegit provincial en el capítol celebrat a Saragossa, on morí l’any següent Publicà Mystica Theologia Divi Thomae 1622, que serví de llibre de text als seminaris d’Alemanya, i De Rosario beatae Mariae Virginis 1622

El seu sobrenom ‘Aṭṭār, que significa adroguer , sembla indicar que era metge o farmacòleg de professió A través de nombrosos viatges conegué Síria, Egipte, l’Índia i el Turquestan ‘Aṭṭār és considerat un dels místics més importants de l’islam La seva fama és deguda a un llarg poema místic, Manṭiq al-ṭayr ‘El llenguatge dels ocells’, on explica allegòricament el viatge de trenta ocells que representen altres tantes ànimes cercant l’ocell místic Sīmurġ Allà després de passar set valls els set estats de la mística veuen que en realitat era a ells mateixos que cercaven Escriví, a més, una obra…

Doctor en medicina, havia estudiat a Bolonya El 1504 fou fet cavaller El 1508, gràcies a la intervenció del secretari de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, Gaspar Barrachina, fou cridat a Saragossa pels jurats d’aquesta ciutat per ensenyar-hi humanitats El 1516 s’havia retirat ja a Alcanyís Per als seus deixebles edità l’obra poètica de Virgili 1513, 1516 És autor d’un Carmen panegyricum de gestis heroicis divi Ferdinandi Catholici 1511, que dedicà a l’arquebisbe, d’un Carmen , en llatí, a l’entrada a Saragossa del cardenal i futur papa Adrià VI 1512, així com d’uns…

D’origen modest, fou protegit pel comte de Tendilla Possiblement fou deixeble de Bartolomé Carranza i conegué Melchor Cano al collegi de San Gregorio de Valladolid, on estudià Professà a l’orde dominicà 1525 i fou provincial de l’orde a Portugal 1557 Predicava a la manera de Juan de Ávila, de qui escriví una biografia Exposà la seva tècnica oratòria, en llatí, a la Rhetorica ecclesiastica , feta traduir al castellà pel bisbe Climent de Barcelona 1770 El seu estil, expressiu i caracteritzat pels períodes llargs i fluids, revela la influència de Ciceró Al Libro de la oración 1554 distingeix les…

Vida i obra Deixeble, a Mallorca, de Joan Cabaspre i de Gregori Genonard, els quals succeí en l’ensenyament de la filosofia lulliana El 1508 continuà ensenyant a Alcalá, cridat per Cisneros, que inicià en aquesta disciplina esdevingué el seu conseller i el realitzador del fons lullià de la seva biblioteca i feu de mitjancer entre aquest i el grup lullià de París Charles Bouillé, de València Alfonso de Proaza i de Mallorca Promogué, a Alcalá, l’edició de textos lullians traduí al llatí el Fèlix de les meravelles de Ramon Llull, amb el títol Liber de mirabilibus orbis , i al castellà el…

Res no és sabut de la seva vida, tret del seu nom i càrrec, que ell mateix diu en la seva obra, la qual reflecteix també la seva extraordinària cultura i erudició El Libro de Buen Amor del qual només es conserven tres còpies manuscrites, mancades d’alguns fulls fou redactat el 1330 i retocat en versió definitiva el 1343 És una obra heterogènia, composta d’elements en aparença aïllats, però que s’estructuren al voltant d’una línia unitària, accentuada pel to general d’ironia i tècnica paròdica Aquesta línia és una suposada autobiografia amorosa de l' Arcipreste , que constitueix…

Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova ,  El Poble Català  i  La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut  1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…