Resultats de la cerca

En època moderna —a partir del Romanticisme, sobretot— el terme ha estat usat per a designar colleccions de poemes de tema exòtic, com ara West-östlicher Diwan ‘Divan occidental-oriental’, 1819, de Goethe, i Diván del Tamarit 1936, de FGarcía Lorca

És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dīwān d’ibn Ǧubair

Fou autor de diversos ġazal i de panegírics Formà part de la plèiade de poetes i músics del soldà Maḥmūd de Ġaznī sota Mas’ud continuà a la cort El seu dīwān conté més de 9 500 versos

És autor de nombroses poesies reunides en un dīwān de 10000 versos, d’una collecció de deu epístoles eròtiques i d’un llarg poema, Ǧām-i-Ǧam ‘La copa de Ǧamšīd’, que tracta de qüestions de mística i moral

Militar de jove, acomplí després missions diplomàtiques a França i a Anglaterra Fou dirigent de la revolta nacionalista d’'Arabī Paixà 1882 els anglesos el confinaren a Ceilan 1882-1900 Compongué una antologia Muḫtārāt , on recollí uns 40 000 versos i un Dīwān És considerat un dels primers representants de la renaixença àrab

De formació exclusivament aràbiga i sense haver tingut accés a les literatures europees, fou un creador original que introduí innovacions de forma i de contingut en la poesia àrab, amb versos molt rítmics, recollits en un dīwān La seva poesia és cada vegada més valorada Escriví, d’altra banda, un estudi sobre la imaginació poètica entre els àrabs

El Qudatgu bilig ‘La ciència que porta la felicitat’, escrit per Yūsuf Khāṣṣ Ḥājib el 1070, en constitueix la primera obra coneguda Altres escriptors notables foren Maḥmūd Kāshgharī, autor d’una apologia de la llengua, Dīwān luPgat al-Turk ‘Divan de les llengües turques’, 1074 i Ahmad ibn Maḥmūd segle XII, autor de la 'Atabat alkhaqā'iq ‘Llindar de la veritat’

Fou un dels fundadors de l’escola anomenada del Dīwān 1913-21, que propugnava la modernització de la poesia àrab Membre del partit Wafd, fou un decidit defensor de la democràcia i de l’europeïtzació d’Egipte És autor de La democràcia a l’Islam 1952 i d' El poder absolut al segle XX, on critica la Dictadura de Primo de Rivera Les seves poesies foren recollides en un divan 1916

Es naturalitzà libanès en traslladar-se 1956 a Beirut Un dels homes clau del moviment intellectual àrab contemporani, fundà i collaborà 1956-64 en la revista avantguardista Ši ‘Poesia’ i dirigí després la bimensual Mawāqif ‘Posicions’ És autor de quatre reculls de poesia Qasā’ id ulā ‘Primers poemes’, 1957, Awrāq fī-l-rīh ‘Fulls al vent’, 1958, Agānī Mihyar al-Dimašqī ‘Cançons de Mihyar el de Damasc’, 1961 i Kitāb al-taḥawwulat wa-l-hiǧa fī aqālīm al-nahār wa-l-layl ‘Llibre dels canvis i de la fugida en els climes diürns i nocturns’, 1965 i de diversos volums —entre els nou programats— d’una…

Fou triat per Josep MCastellet a l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 on, a partir dels dos primers llibres publicats, Teatro de operaciones 1967 i Pautas para conjurados 1970, manifestava els trets recurrents i antirrealistes de bona part del grup la poetització del jazz i el cinema, entre altres elements La seva obra continuà a Una tromba mortal para los balleneros 1975, De acedía 1985, Ejercicio sobre Rilke 1988, Cantil 1995, Cordura 1999,  Poeta en Diwan 2004, Última fe Antología poética 1965-1999 2005 i  Farol de Saturno 2011, entre altres llibres Publicà assaig…