Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Barcelona i, morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres El 1891 entrà com a redactor a L’Avenç , i el 1892 passà a la redacció de La Vanguardia com a crític d’art Amb Rusiñol, defensà el moviment de l’art per l’art i es convertí en un dels iniciadors del Modernisme català Lluità contra la pintura històrica i costumista, i defensà l’impressionisme, la introducció del prerafaelitisme, la pintura de Puvis de Chavannes, de Whistler, de Besnard, etc, i tot el que significava novetat formal i apropament a…

Estudià a les universitats de Cervera 1830-35 i de Bolonya 1836-39, on es doctorà en dret canònic i civil, i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1853 Ingressà a Montserrat 1867, on prengué el nom de Leandre, i el 1889 fou nomenat vicari general de l’abadia nullius de Sant Nicolau i Sant Benet de Mònaco, erigida com a primer pas per a la constitució d’una diòcesi independent de la de Niça Traduí al castellà les Memorie storiche dell’Australia , del bisbe Rosendo Salvado 1853, i, en collaboració amb Josep Morgades i Gili, Il protestantesimo e la regola di fede 1854 i el Catechismo intorno al…

Eren petites enciclopèdies d’història natural i, alhora, allegories dels vicis, les virtuts i la conducta humana, i de Jesucrist i el dimoni La tradició dels bestiaris provingué del Physiologus llatí, llibre de teologia basat en exemples del regne animal, interpretats allegòricament, originàriament escrit en grec i potser anterior al 140 dC Fou molt aprofitat pels pares i els doctors de l’Església i per les obres enciclopèdiques del s XIII Els bestiaris francesos s’adscriviren a la tradició cortesana de la literatura amorosa Bestiaire d’Amour , de Richard de Fournival Són notables els…

Retirat a la Camarga, en cantà i descriví el paisatge en reculls poètics com Lou Lausié d’Arle 1913, que Frederic Mistral considerà una obra mestra, Li Cant Palustre 1919, etc També escriví novella — Bestio dou Vacarés 1924 fou la seva obra en prosa més reeixida— i contes La Caraco 1926, Sauvagino 1929, etc

Residí a València des que tenia un mes Escriví poesia, tant en castellà Camino del cántico 1949, Aleluya 1952, premi València de Poesia, Canción de Navidad 1965, Un fulgor que se apaga 1981 i Irrepetible alondra 1996 com en català, Altíssim regne 1965, premi València de Poesia i Lloc per a esperança 1975, premi Ausiàs Marc de Gandia Resident a Ourense des del 1942, escriví nombrosos articles i poesia Caixiña de música , 1971, i Dou fe , 1994 en gallec i dictà conferències sobre literatura gallega

Impressor d’ofici, per tradició familiar, ostentava el títol d’impressor del papa Començà publicant versos a Li Prouvençalo 1851, i conegué Mistral i Roumanille a l’aplec de Font Segunha 1854, on fou un dels fundadors del felibritge Divulgador de la literatura occitana moderna, en collaboració amb la seva muller Josefina Mezen, fou el primer editor de l’ Armana Prouvençau 1855 El 1861 publicà La miougrano entreduberto , recull de poemes breus, impregnats de sentiment romàntic i de contínues referències al paisatge, recull on intentà d’unificar l’estil de la literatura provençal antiga,…

Iniciat en les lletres provençals per Jousè Roumanilho, el 1851 començà d’escriure poemes, publicats a Lei provençalas , recull fet per Roumanilho El 1854 es reuní a Fontsegunho amb altres poetes, amb els quals establí les bases del felibritge Del 1852 al 1859 treballà en Mirèio ‘ Mireia ’ , 1859, poema èpic rural, que li proporcionà ràpidament la celebritat El 1861, gràcies a Damas Calvet, els provençals descobriren la Renaixença catalana, i els lligams entre provençals i catalans s’intensificaren, fins a arribar al 1870, que Víctor Balaguer anà a Occitània i oferí la Copa Santa als…

Els principals banderers — Eugeni d’Ors i Rovira , Josep Carner i Puig-Oriol , Jaume Bofill i Mates , Josep Pijoan i Soteras , Francesc d’Assís Galí i Fabra , Joaquim Torres i García , Francesc Xavier Nogués i Casas , Feliu Elias i Bracons — entraren a les lletres i a les arts pel Modernisme , que informà, doncs, certs aspectes regeneracionistes campanya lingüística de L’Avenç , parnassianisme poètic, antifloralisme, etc dels noucentistes Així, en un llibre símbol com l’ Almanac dels Noucentistes 1911 conviuen escriptors i plàstics de tots dos moviments Hom ha convingut que el 1906…