Resultats de la cerca

Estudià amb els jesuïtes a Madrid, Alcalá i Salamanca Molt jove participà en els certàmens poètics en honor de sant Isidre i de santa Teresa L’any 1636 era l’escriptor dramàtic més famós de la cort, investit amb l’hàbit de Santiago Després d’una joventut agitada, participà en la Guerra dels Segadors El 1651 fou ordenat sacerdot Gaudí sempre d’un ampli favor reial La seva obra dramàtica cent vint obres majors, vuitanta actes sacramentals i una trentena d’obres menors presenta una estructura que és culminació de les teories de Lope de Vega, alhora que té unes característiques clarament…

D’Umbria anà a Roma, on es relacionà amb Dècim Juni Brutus, a qui dedicà algunes obres teatrals És autor de moltes tragèdies, inspirades en originals grecs, de les quals són coneguts els títols de 45 i molts fragments Excellí també en la confecció de fabulae pretextae , obres de caràcter exclusivament romà

Llicenciat en jurisprudència, treballà al ministeri d’ensenyament Fou professor d’història del teatre a la Scuola di Recitazione 1923 Formà part de l’equip de redacció del diari “L’Idea Nazionale”, i fundà les revistes “Scenario” i “Rivista italiana del dramma” Fundà l' Enciclopedia dello spettacolo 1954-68

Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena…

Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l’ Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo  Fundà l’ Acadèmia dels Adorants 1599-1600 És autor de vint-i-quatre poesies en llengua castellana, que presentà als certàmens poètics valencians dels anys 1600, 1602 i 1608 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asigurado València 1616, de trama hàbil i vigorosa, precedida d’un Romance a un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre…

Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona del 1572 al 1576 Amb els humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Antoni Pi, impulsà la producció dramàtica llatina per a la formació dels estudiants Escriví la comèdia Claudius Barcelona 1573, segurament un exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi publicats a Terra dialogus 1574, diàleg escolar de Pere Sunyer

Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 A conseqüencia de l'expulsió de l'orde, l'abril del 1767, s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies en italià, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani  Amb els també jesuïtes  Joan B Colomes i  Bernat Garcia formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes  Les seves obres tenien sovint…

Diplomàtic de carrera, exercí diversos càrrecs polítics i viatjà per Europa, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb la cultura occidental Així, introduí autors com Hugo, Shakespeare, Racine, Corneille, en la literatura turca A més de les seves poesies, Ġarām , testimoni del xoc que produeix l’enfrontament de la filosofia occidental amb la religió musulmana, i Makber ‘La tomba’, 1885, elegia a la seva esposa, és autor de nombrosos drames històrics d’inspiració romàntica Ešber , 1881 Finten, 1887 Zeyneb que li han valgut un lloc important en l’anomenada literatura “nova” del seu país

Amic i protegit de Lope de Vega, fou notari apostòlic de la inquisició Publicà poesies en defensa de la llengua tradicional El Orfeo en lengua castellana i, entre altres obres, el drama Los amantes de Teruel

Fou membre de la Real Academia Española Redactor de “La Gaceta de Madrid” i “Mercurio”, publicà diversos articles que motivaren la seva deportació a França el 1808 Es formà dins el neoclassicisme, sota el mestratge de Menéndez Valdés, però s’impregnà cada vegada més d’un to apassionat i sentimental, que el situa entre els precursors del Romanticisme El recull de la seva obra poètica fou publicat en dos volums, Obras poéticas 1816, per ordre de Ferran VII Escriví també algunes tragèdies, entre les quals Zorayda, La Condesa de Castilla i Idomeneo 1815