Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Mikael Agricola
Gramàtica
Literatura
Cristianisme
Teòleg, escriptor i gramàtic finès.
Deixeble de Luter i partidari de la Reforma, fou nomenat bisbe i s’encarregà de convertir els lapons al cristianisme Dirigí la impressió del primer llibre en finès, un Abecedari , possiblement el 1542, i, sobretot, féu una traducció del Nou Testament 1548, esdevinguda clàssica
Cosme Palma de Fontes
Filosofia
Literatura
Humanista.
Fill de Gabriel Palma de Fontes Doctor en teologia, participà en el concili de Trento Defensà la religió catòlica a Flandes i per això fou perseguit aconsellà a Felip II que manés retornar a la península Ibèrica els estudiants que estudiaven a Flandes Fou el primer canonge lectoral 1564 de la recentment creada catedral d’Oriola Felip II el reclamà a la cort, on li encarregà la traducció al llatí d’algunes obres gregues de sant Atanasi que es trobaven, en mal estat, a la biblioteca d’El Escorial
Gai Asini Pol·lió
Història
Literatura
Polític i escriptor romà.
Collaborador de Cèsar, estigué amb ell a la batalla de Munda i, mort aquest, lluità contra Sext Pompeu Marc Antoni el féu legat de la Gàllia Transpadana, on s’encarregà de repartir les terres als soldats Hi preservà, però, una possessió de Virgili, i per aquest motiu, lloant-lo alhora per haver participat en l’establiment de la pau de Bríndisi 40 aC, el poeta li dedicà la seva ègloga quarta Encara lluità victoriós contra els parts 39 aC, però aleshores trencà amb Marc Antoni i es retirà a escriure Entre les seves obres, poètiques, dramàtiques, etc, la més important, avui perduda, fou una…
Juan Pablo Forner y Piquer
Literatura
Escriptor, fill d’Agustí Forner i Segarra, de Vinaròs, i de Manuela Piquer i Saragossà, de Godall, germana d’Andreu Piquer, pel qual fou educat.
Fiscal de l’audiència de Sevilla 1790 i del Consell de Castella 1796, fou també president de l’Academia de Derecho Publicà una Sátira contra los abusos introducidos en la poesía castellana 1782, polèmica, com la resta de la seva obra Adscrit als postulats del neoclassicisme —propugnats a La cautiva 1784, comèdia censurada—, rebutjava, però, l’afrancesament arbitrari i frívol Publicà opuscles contra Iriarte, García de la Huerta, etc, els quals atacà amb tanta virulència, que li fou prohibit de publicar res sense llicència reial 1785 Floridablanca li encarregà una rèplica a l’article de Masson…
Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells
Filosofia
Literatura
Humanista i escriptor.
Estudià comerç, filosofia i dret a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia, i fou deixeble d’Eugeni d’Ors a Barcelona, i de Rudolf Stammler, a Berlín, de filosofia del dret Milità a Acció Catalana Amplià estudis d’economia i de finances, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, i fou nomenat cap d’estadística municipal 1924, càrrec que la dictadura del general Primo de Rivera li impedí d’ocupar Viatjà per Itàlia, Àustria, Alemanya, Polònia i Anglaterra, i a través…
Íñigo López de Mendoza
Història
Literatura
Literat i estadista.
Marquès de Santillana Fill de l’almirall poeta Diego Hurtado de Mendoza, es distingí sempre per una doble activitat, política i literària A favor de Joan II de Castella o en contra, combaté sense treva la privadesa d’Álvaro de Luna, a la caiguda del qual contribuí Intellectualment, fou un home afeccionat a les novetats, colleccionà una biblioteca particular important i encarregà la traducció de nombroses obres clàssiques La seva producció palesa clarament totes les seves inquietuds renovadores A la Carta Prohemio al Condestable Pedro de Portugal —escrita en prosa— defensà el conreu d’una…
Pere Pasqual
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família de mossàrabs, fou canonge de la seu de València i el 1250 prengué l’hàbit de l’orde de la Mercè El 1253 s’encarregà de l’educació de l’infant Sanç i en ser aquest nomenat arquebisbe de Toledo 1267 sembla que l’acompanyà i l’assistí fins el 1276 Tradicionalment, s’ha identificat amb Pere, abat de São Miguel de Trasmiras de la diòcesi de Braga Portugal, el qual el 1296, a Roma estant, fou nomenat bisbe de Jaén Aquest bisbe Pere, mentre visitava la seva diòcesi de Jaén el 1297, fou fet presoner pels àrabs i patí captiveri a la ciutat de Granada, on finalment fou martiritzat el 1300…
,
Elie Wiesel
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’escriptor jueu nord-americà d’origen romanès Eliezer Wiesel.
Nascut en una comunitat jueva de llengua ídix i immers en la tradició hassídica , a mitjan 1944 fou deportat pels nazis al camp de concentració d’ Auschwitz i posteriorment al de Buchenwald amb el seu pare, la mort del qual, per fam i malaltia, presencià Alliberat a l’abril del 1945, fou traslladat a França, on una organització jueva s'encarregà de la seva recuperació i reinserció Estudià a la Sorbona 1948-52 i es dedicà al periodisme El 1948, esdevingué corresponsal del diari israelià Yedioth Ahronoth a París Encoratjat per François Mauriac, el 1958 publicà la seva memòria dels camps de…
Domènec Badia i Leblich
Domènec Badia i Leblich (Alí Bei-el-Abbasí)
© Fototeca.cat
Literatura
Viatger i escriptor, conegut pel pseudònim d’Alí Bei-el-Abbasí.
Estudià a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona El 1801, juntament amb el geògraf Rojas Clemente, presentà a Carles IV un projecte de viatge d’exploració pel nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà Els objectius eren en teoria científics, però de fet el viatge obeïa a projectes d’expansió política i, sobretot, econòmica, per aquests països, en un moment que la pau amb Turquia i el nord d’Àfrica havia obert la Mediterrània al comerç català, altrament en conjuntura expansiva Badia emprengué el viatge el 1803, disfressat i sota nom aràbic Home intelligent i observador, i també bon dibuixant,…
Raimon Casellas i Dou
Raimon Casellas i Dou, carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Crític d’art, periodista i escriptor.
Estudià al seminari de Barcelona i, morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres El 1891 entrà com a redactor a L’Avenç , i el 1892 passà a la redacció de La Vanguardia com a crític d’art Amb Rusiñol, defensà el moviment de l’art per l’art i es convertí en un dels iniciadors del Modernisme català Lluità contra la pintura històrica i costumista, i defensà l’impressionisme, la introducció del prerafaelitisme, la pintura de Puvis de Chavannes, de Whistler, de Besnard, etc, i tot el que significava novetat formal i apropament a…