Resultats de la cerca

Escriví uns vint poemes plens d’entusiasme per la revolució Elegie 1870, etc

Descendia d’una família hebrea, i en convertir-se al cristianisme prengué el nom de Pau Àlbar Defensà amb entusiasme les seves noves creences religioses, ensems amb Eulogi, de qui escriví la vida Combaté els errors de l’apòstata Eleàzar Entre els seus llibres destaquen Indiculus luminosus 854, epístoles i poemes El Liber scintillarum de Defensor de Ligugé, li és atribuït falsament

Sacerdot, perseguit per la inquisició, fugí a París Féu traduccions d’autors llatins i francesos i escriví epigrames, sàtires, epístoles, etc Purista de la llengua i poeta arcàdic, escriví Da Arte Poética Portuguesa , codificació de normes poètiques i lingüístiques, on seguia la preceptiva horaciana i el formalisme arcàdic Malgrat això, un cert esperit de revolta i l’entusiasme per la Illustració el situen com a poeta preromàntic

Abandonà la seva llengua materna pel croat Paneslavista, s’adherí a l' illirisme amb entusiasme i s’establí a Zagreb, on dirigí 1842-45 el periòdic literari Kolo La seva poesia amorosa imita els romàntics txecs i polonesos De les seves obres cal esmentar Gjulabije ‘Pomes rosades’, 1840, Vienac soneta ‘Corona de sonets’, 1845 i Gusle i tambure ‘A l’amor i al patriotisme’, 1845 Traductor de Puškin i Gogol’, excellí també com a crític literari

Llicenciat en filosofia i lletres, és autor d’una obra poètica marcada per l’entusiasme vital i un lirisme hedonista que inclou les influències de Cernuda, Kavafis i un cert dandisme decadent Sublime solarium 1971, El viaje a Bizancio 1978, Hymnica 1979, Huir del invierno 1981, premi de la Crítica, Como a lugar extraño 1990, Asuntos de delirio 1996, Celebración del libertino 1998 i Las herejías privadas 2001 Tot i que es considera sobretot un poeta, també ha escrit diferents assaigs i novelles, algunes de les quals són Chicos 1989, El burdel de Lord Byron 1995 i El charlatán…

El 1908 fundà la Lliga del Bon Mot per combatre la blasfèmia i els mots grollers Feu una intensa campanya pels pobles, amb mítings, cartells i un calendari Maragall li prestà suport amb entusiasme i escriví una circular adreçada a les entitats catalanes Aragó publicà diversos llibres amb el pseudònim Ivon l’Escop Sobresurten La llengua catalana 1931 i La llengua de l’Església 1932 sobre l’obligatorietat del català en la predicació, basant-se en els concilis de la Tarraconense, i els deu volums de L’exposició del dogma catòlic , en part inèdits, el primer dels quals sortí el 1932…

Escriví poesia sota la influència de Novalis i de l’idealisme de Solov'ov A partir de Stikhi o Prekrasnoj Dame ‘Versos a la molt bella dama’, 1904 es convertí en el principal poeta simbolista rus La seva visió mística de la societat i l’exaltació de la feminitat evolucionà, un cop fracassada la revolució del 1905, cap al pessimisme i la sàtira, com en els drames lírics Balagančik ‘El barracó dels saltimbanquis’, 1906 i Roza i Krest ‘La rosa i la creu’, 1913 i en els poemes Nečajanneja radost’ ‘Joia inesperada’, 1907 Rebé la revolució del 1917 amb un gran entusiasme i arribà a acceptar càrrecs…

Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil,  Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007, premi Antoni Bru de…

Exercí de tipògraf i publicista D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local Hi fundà les colleccions Lo Modernisme 1891 i Foc Nou 1905-06 i les revistes La Gent del Llamp 1893, Almanac Modernista de la Literatura Catalana 1895, Nova Catalunya 1896 i 1898 i Reus Tranquil 1897 i hi dirigí el diari Lo Sometent 1898 El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en La Veu de Catalunya , La…

Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carles de Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim, on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà a l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un escriptor d’una certa…