Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Pere Lluís Escrivà
Literatura
Escriptor.
Fou cavaller de l’orde de Sant Joan, comanador de l’orde de Montesa, arquitecte i enginyer militar Lluità contra els agermanats, serví Carles V a Itàlia i dirigí tasques de fortificació a Nola, Capua i Nàpols Escriví una Apología en excusación y favor de las fábricas que se hacen por designio del comendador Escrive en el reino de Nápoles Madrid 1538, diàleg tècnic en el qual l’autor defensa l’eficàcia de les fortificacions que havia dirigit Publicà set poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, i vint-i-una més a la segona edició 1514 S’ha identificat sense base amb…
Gaspar Escrivà de Romaní
Història
Literatura
Cavaller i poeta identificable amb un dels diferents Gaspars del llinatge Escrivà de Romaní.
Pertangué al cercle de les justes poètiques de Bernat Català de Valleriola a València el 1602, autor de dècimes, vuitenes i sonets cultistes i barrocs, publicats ocasionalment en reculls commemoratius de les beatificacions de Lluís Bertran i Tomás de Villanueva 1608, 1620, de la mort de Francesc Jeroni Simó 1614, etc
Vicent Escrivà i Soriano
Cinematografia
Literatura
Escriptor i director de cinema.
Estudià lletres a València El 1939 ingressà en la ràdio Publicà narracions en castellà i algunes biografies, com Jornadas de Miguel de Cervantes 1947, premi José Antonio Entrà a Radio Nacional de Madrid 1947 i escriví guions cinematogràfics de tema religiós o polític, que dirigí Rafael Gil Balarrasa 1950, La Señora de Fátima 1951, Murió hace quince años 1954, etc El 1959 dirigí el seu primer film, El hombre de la isla , obra esteticista, com Dulcinea 1962 Posteriorment dirigí El golfo 1970, amb el cantant Raphael, La curiosa 1972, La lozana andaluza 1976, Esperando a papá 1980, etc
Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau
Història
Literatura
Erudit i poeta valencià.
Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia L’any 1685 fundà una acadèmia historicoliterària, que tingué els seus actes solemnes al palau reial de València editats els del 1669 i el 1680 Publicà, anònima, l’obra d’erudició vària Clarín de la fama 1683 i deixà inèdits un munt de manuscrits d’història, de política i de poesia
Francesc de Paula Burguera i Escrivà
Història
Literatura
Política
Periodista, polític i escriptor.
Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l’Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster , que l’influí decisivament Publicà el recull poètic Ara sóc ací 1949 i l’obra dramàtica L’home de l’aigua 1958, i el 1952 estrenà a València Tornar a voler , escrita en collaboració amb Rafael Duyos A l’inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser El 1966 s’inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid , posteriorment…
,
Francesc Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalanoaragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612, 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València, 1604-08
Zayd ibn Ṭābit
Literatura
Escrivà de Mahoma.
Fou encarregat pel califa Abū Bakr de reunir tots els escrits existents sobre la predicació del profeta, i en temps del califa ‘Umar fou un dels qui fixà el text canònic que formà l’Alcorà definitiu
Josep Maria Mas i Enric
Història
Literatura
Escrivà de Ripoll.
És autor d’obres teatrals en castellà, i en català escriví la Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet , impresa possiblement a Manresa
Ferrer Saiol
Història
Literatura
Escriptor i funcionari reial.
Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília Padrastre de Bernat Metge, féu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Palladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics
Pere Vicent Sabata i Grifolla
Història
Gramàtica
Literatura
Mestre de gramàtica i cronista.
Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata Es doctorà en lleis Fou tresorer de les rendes de l’hospital de la Mare de Déu de Montserrat de Roma 1687-92 i de retorn mestre de gramàtica a Sant Mateu És autor d’una Rethorica brevis Roma, 1689, de Poesías varias Barcelona, 1697 i d’una Diaria y verídica relación de lo sucedido en los assedios en la villa de San Mateo en los años 1649, 1705 y 1706 València, 1706 Deixà manuscrits uns diàlegs en llatí