Resultats de la cerca

La seva obra és d’estil naturalista amb una profunda preocupació social Ese que llaman pueblo 1942, Una burbuja en el limbo 1946, El sitio de las obras 1950, Historias de Tata Mundo 1955, El Maijú 1957 i En el San Juan hay tiburón 1967 També ha escrit poesia Yerbamar , 1966

El 1943 començà a estudiar Lletres i Educació Uns anys més tard es traslladà a París per ampliar a estudis i freqüentà els ambients existencialistes, especialment Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir, que conegué a través d’Octavio Paz Posteriorment visqué a Florència i a Washington, on treballà com a traductora i periodista El 1959 publicà el seu primer recull, Ese Puerto existe , al qual seguiren, ja establerta definitivament al seu país 1962, Luz de día poemario 1963, Valses y otras falsas confesiones 1971, Ejercicios materiales 1993, El libro de barro 1993, Concierto animal…

La seva obra, qualificada de barroca i tragicòmica, comprèn els reculls de narracions Un rato 1984, Juguete de nadie y otras historias 1985, Registro de causantes 1990, premi Xavier Villaurrutia 1992, Tres historias 1991,  Antología presentida 1993, Todo y la recompensa Cuentos completos 2002 i Ese modo que colma 2010 És autor també de les novelles Lampa vida 1980, Albedrío 1989, Una de dos 1994, Porque parece mentira la verdad nunca se sabe 1999, premi Nacional de Literatura José Fuentes Mares 1999, Luces Artificiales 2002, Ritmo delta 2005, premi Nacional de Narrativa Colima…

Germana del també escriptor Terenci Moix Considerada una de les principals veus literàries de l’anomenada  Gauche Divine  a la Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle XX, conreà diversos gèneres, com la novella, la poesia, la literatura infantil i l’assaig, a més de la traducció i l’edició La seva poesia, en la línia avantguardista europea, es destaca per la utilització del collage Baladas para el dulce Jim 1969, A imagen y semejanza 1970, premi Vizcaya,  Call me Stone 1969, No Time for flowers 1971, etc Els llibres de relats i les novelles reflecteixen el seu entorn i tenen una…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1965, els dos anys següents en fou professor ajudant a la càtedra de dret polític Tanmateix, la seva trajectòria posterior se centrà, sense abandonar totalment la pràctica jurídica, en la creació literària i en la participació en activitats i institucions culturals diverses, moltes de les quals contribuí a impulsar fou, entre altres, director de publicacions de l’Editorial Kairós del 1967 al 1971, codirector del suplement literari de Tele-exprés 1974-78, cofundador i membre del comitè de redacció de la revista Hora de Poesía 1984, director…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…