Resultats de la cerca

S'havia incorporat a diversos circs ambulants per a documentar-se Publicà la revista Circo 1956-62 i obres de temàtica diversa Gaudí, assaig biogràfic 1961, Diálogos en el circo 1962, Deu anys de circ 1964, Historietes ximples 1965, Viatge per la costa catalana 1966 i Pobles, viles i ciutats Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega 1966

Especialitzat en literatura comparada i en pedagogia de la literatura, publicà Lectures europees 1936, Stendhal en España París 1936, Shakespeare a Catalunya 1937, Iniciación a la literatura 1937 i Vocabulario literario 1938

Fotògraf especialitzat en obres d’art, conreà també el dibuix dins els cànons clàssics Publicà l’útil recull La pintura mallorquina siglos XVI al XVIII 1972, inclosa en la Història de Mallorca coordinada per J Mascaró i Pasarius

Fou membre del partit tradicionalista exercí la crítica musical a El Correo Catalán Publicà diversos treballs científics El seu germà Antoni Maria Barcelona 1860 — 1889, especialitzat en literatura clàssica, tingué una actuació destacada en la secció d’arqueologia de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques de Barcelona

Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament i tenia una biblioteca d’uns trenta mil volums Publicà diversos opuscles sobre Lluís Carreras, Bartomeu Xiberta, Torras i Bages i altres Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de Sant Tomàs 1967 i les memòries literàries Història dels meus llibres 1967

Especialitzat en folklore del seu país, colleccionà cançons, proverbis i contes d’entre els quals cal esmentar Prostonárodni Ceské písnĕ a říkadla ‘Cançons i rodolins populars txecs’, 1864 i Stoprostonárodnich pohádek a pověstí slovanských ‘Cent contes populars i llegendes eslaves’, 1864 les seves recreacions de la poesia popular recollides a Kytice z pověsti narodnich ‘Pomell de llegendes nacionals’, 1853 inspiraren posteriorment l’obra de músics i escriptors, entre els quals A Dvořák i JNeruda

Especialitzat en novella negra, utilitzà pseudònims com Nick Quarry , Ian Mac Alister , Mike Barone i Al Conroy Els anys seixanta escriví la sèrie del detectiu Tony Rome pseudònim amb el qual publicà les novelles, que Gordon Douglas portà tres cops al cinema amb Frank Sinatra de protagonista De la resta de la seva llarga producció destaquen The Road’s End 1952, The Mob Says Murder 1959, The Don is Dead 1972, adaptada al cinema per RFleischer i The Medusa Complex 1983 Residí a França des del 1972

Catedràtic de llengua i literatura de la Universitat de Granada, és autor d’estudis sobre mística castellana i s’ha especialitzat sobretot en la literatura castellana del Siglo de Oro Ha publicat, entre altres treballs, Temas del Barroco De poesía y pintura 1947, Poesía y mística Introducción a la lírica de San Juan de la Cruz 1958, El teatro y la teatralidad del Barroco 1969, Manierismo y Barroco 1970, Góngora y Quevedo, poetas 1972, Lope y Góngora frente a frente 1973, i Qué es el “Arte nuevo” de Lope de Vega 1978

Especialitzat en filologia llatina, resideix a Viena, on és el director de l’Instituto Español de Cultura i l’agregat cultural de l’ambaixada espanyola La seva lírica té una inclinació cap a la poesia pura i considera el llenguatge com l’element fonamental, instrument i finalitat alhora, de la seva obra Ha publicat Génesi de la luz 1969, Canon 1973, Música de agua 1983, Trans-textos 1986 i Columnae 1987, Semáforos, semáforos 1990 i El gliptodonte y otras canciones para niños malos 1991, entre d’altres El 1992, aplegà tots els volums de poesia a Poesia Completa 1969-1991

La temàtica es basava en fets famosos, reals o fantasiosos, capaços de satisfer l’interès i excitar la impressionabilitat del poble Amb la impremta fou posada a l’abast d’un gran públic la producció literària oral i tradicional existent alhora que es creà una concreta cadena comercial el text era encomanat per l’editor a un autor especialitzat i, després d’imprimir-lo en fulls o plecs solts de mòdic cost, el venia a llibreters i aquests als cantaires i recitadors populars, que directament el propagaven i el venien Hom pot considerar el cec difusor com un continuador del joglar de…