Resultats de la cerca

Net de Joaquim Horta i Boadella Professional de les arts gràfiques, edità els  Quaderns de Teatre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, on publicà obres traduïdes per primer cop al català d’autors com Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Jean-Paul Sartre, Anton Txékhov, Tennessee Williams i altres, i entre els catalans, Manuel de Pedrolo, Joan Oliver i Joan Brossa, i també Fe de Vida 1950-65, de poesia Fundà la collecció “Signe” d’assaig i poesia Fou cap de publicacions del Collegi d’Arquitectes 1971-83 i del departament de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona 1983-95 Principal…

Les seves obres —novelles i narracions— ofereixen sovint una temàtica inspirada en la terra nadiua Cal destacar-ne De godin die wacht ‘La deessa que espera’, 1903 i Het dure moederschap ‘La bella maternitat’, 1907, novelles, i Orpheus in de dessa ‘Orfeu a la dessa ', 1903, narració

Autor de la novella Smrt’ chodi po horách ‘La mort camina per les muntanyes’, 1948, sobre la revolta nacional eslovaca del 1944 Entre la seva obra, centrada en la complexa realitat de la Txecoslovàquia socialista i caracteritzada per l’anàlisi psicològica i la força satírica, cal destacar la trilogia Dlhý čas čakania ‘Llarg temps d’espera’, 1958, Živí a mŕtvi ‘Vius i morts’, 1959 i Zvony zvonia na deň ‘Les campanes anuncien el dia’, 1961 Posteriorment tractà temes de l’actualitat en els reculls de contes Tmavý kút ‘Un racó fosc’, 1960 i Záznamy ‘Anotacions’, 1963, i a les…

A 14 anys es traslladà a la ciutat andalusa de Granada, on es llicencià en filologia hispànica El 1999 es donà a conèixer amb la novella Bariloche , finalista del premi Herralde, seguida de La vida en las ventanas 2002, Una vez Argentina 2003, de nou finalista de l’Herralde i El viajero del siglo 2009, amb la qual aconseguí els premis Alfaguara, Tormenta i de la Crítica espanyola A més, és autor dels reculls de contes El que espera 2000, El último minuto 2001, Alumbramiento 2006 i Hacerse el muerto 2011, i dels poemaris Métodos de la noche 1998, El tobogán 2002, premi Hiperión,…

Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona es doctorà en teologia 1917 i en filosofia 1930 Canonge de Barcelona 1948 Fundador, el 1931, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual fou consiliari general fins el 1936 Refugiat a Roma i després a Pamplona, hagué d’abandonar un quant temps la zona de la Junta de Burgos El 1945 fou nomenat secretari de la direcció central de la Junta Nacional d’Acció Catòlica Espanyola Fou expert en la comissió pontifícia de l’apostolat seglar en la preparació del concili II del Vaticà i collaborà en les primeres reaccions de Gaudium et…

Estudià dret i literatura hongaresa a les universitats de Szeged i Eötvös Loránd de Budapest, on es titulà amb una tesi sobre Sándor Márai La seva primera novella, Sátántangó  ‘Tango satànic’, 1985, el situà com a figura destacada de la literatura hongaresa Aquesta obra, igual que altres com ara  Az ellenállás melankóliája ‘La melancolia de la resistència’, 1989, premi Bestenliste a la millor obra literària, ha estat adaptada al cinema pel director Béla Tarr L’experiència de viure en diversos països —Alemanya, Japó i Xina— han influït profundament la seva obra, que ha estat reconeguda com a…

Signa la seva obra amb els seus cognoms Espido Freire Estudià música i es llicencià en filologia anglesa a la Universitat de Deusto És una autora polifacètica que ha conreat diversos camps l’assaig  Primer amor , 2000  Cuando comer es un infierno , 2002  Querida Jane, querida Charlotte , 2004  Mileuristas Retrato de la generación de los mil euros , 2006  La generación de las mil emociones Mileuristas II , 2008  Hijos del fin del mundo De Roncesvalles a Finisterre , 2009, premi Llanes de Viajes  Los malos del cuento Cómo sobrevivir entre personas tóxicas , 2013  Quería volar , 2014  Para vos…

Estudià lletres a Madrid, fou lector a la Universitat de Roma 1949-55 i catedràtic d’estètica a la Universitat de Barcelona des del 1955 fins al 1965, que dimití per solidaritat amb els professors de Madrid ETierno Galván, JLLópez Aranguren i AGarcía Calvo, expulsats per motius polítics Aleshores anà a ensenyar als EUA i el Canadà, i el 1977 es reincorporà a la Universitat de Barcelona La seva poesia es mostra profundament religiosa i existencial cal destacar-ne Hombre de Dios 1945, La espera 1949, Versos del domingo 1954, Voces y acompañamientos para San Mateo 1959, La conquista…

Estudià química i medicina a València i a Madrid, i en 1932-33 completà estudis de psiquiatria a Viena Posteriorment fou metge a l’Institut Psiquàtric de València 1934 En esclatar la Guerra Civil passà al bàndol franquista, per al qual collaborà en diverses publicacions i dirigí 1938 les edicions del Servicio Nacional de Propaganda Tot i la seva adhesió al règim franquista, fou un dels primers intellectuals que en reclamaren l’obertura, especialment des de la revista Escorial , que el 1940 fundà amb Luis Rosales i altres escriptors De 1942 a 1978 fou catedràtic d’Història de la Medicina de la…

A la Universitat de Sevilla conegué Pedro Salinas, que el posà en contacte amb Emilio Prados i Manuel Altolaguirre, els quals dirigien la revista “Litoral” Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire 1927 Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc 1928-29 Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on collaborà a les Misiones Pedagógicas de la República i publicà més poesia Égloga, Elegía, Oda 1927-28, Un río, un amor 1929, Los placeres prohibidos 1931, Donde habite el olvido 1932-33 i Invocaciones 1934-35 Tots aquests títols són inclosos a la…