Resultats de la cerca

Partidari de l’ús de la llengua popular, en les seves obres expressà l’essència del folklore grec El captaire, 1899 i, amb un gran realisme, retratà la societat atenesa L’arqueòleg , 1904

En aquest sentit, que és el més tradicional i el més difós, la poesia es contraposa a la prosa i s’identifica amb l’art de compondre versos Però, atès que l’estètica moderna considera que l’expressió mètrica no és absolutament indispensable per a la creació de la poesia, resta plantejat el problema de quina és o podria ésser la definició ideal que abracés el conjunt de tots els factors necessaris en la constitució de l’activitat poètica Hom podria dir que la poesia és aquell producte humà que expressa conceptes elevats i nobles, la intensitat d’uns sentiments, la força de les paraules i,…

La seva poesia gira entorn de l’essència i la transcendència humanes, cap a una poètica metafísica relacionada amb la poesia pura D’entre la seva obra cal destacar A modo de esperanza 1955, Poemas a Lázaro 1960, El inocente 1970, Interior con figuras 1976, Tres lecciones de tinieblas 1980, Mandorla 1982, El fulgor 1984, No amanece el cantor 1992, Premio Nacional de literatura 1993 i Nadie 1997 Pòstumament, aparegué Fragmentos de un libro futuro 2000, Premio Nacional de poesia 2001 La seva obra poètica en gallec fou recollida en el volum Cántigas de Alén 1996 Publicà els volums d’…

Estudià a Suïssa i França, i es doctorà en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1906 Publicà el primer recull el 1909, Poems , i després d’aquest, Sour Grapes 1921 i Spring and All 1922 El 1946 publicà la primera part del seu poema més ambiciós, Paterson , exploració de la vida de l’home en una ciutat, que passa per l’experiència històrica i contemporània per tal de fer-se una vida productiva sense dogmes religiosos ni morals Publicat en sèries de cinc volums, el darrer correspon al 1958 Dins la seva producció narrativa sobresurten les novelles White Mule 1937, In the Money 1940 i The…

Arquitecte de professió, durant els anys d’estudiant mantingué un intens interès per la literatura i fou molt influït per Boris Pasternak , del cercle d’amistats del qual formà part Amb Bella Akhmadulina i Jevgenij Aleksandrovič Jevtušenko és el més destacat dels poetes en llengua russa sorgits a l’empara de la relativa liberalització del règim soviètic que la mort de Stalin 1953 propicià No començà a publicar fins el 1958 i mantingué un difícil equilibri entre les pressions de la censura i l’expressió pròpia La seva poesia intenta transmetre la tensió i el dinamisme del temps actual en…

D’origen jueu, amb catorze anys fou deportat al camp d’extermini d’Auschwitz 1944, i posteriorment fou traslladat al de Buchenwald, d'on fou alliberat el 1945 De nou a Budapest, exercí com a periodista fins el 1951, any que el diari on treballava fou clausurat per desviar-se de les directrius del règim comunista Posteriorment, es dedicà professionalment a la traducció, i feu versions a l'hongarès d'obres de Camus, Sartre, Kafka, Wittgenstein i Freud, entre d'altres, el pensament de molts dels quals l'influí literàriament Tanmateix, la seva obra, que ha estat considerada com un reflex de l'…

La literatura pròpiament boliviana sorgeix a partir del segle XIX amb els postulats romàntics Destaquen L Anzoátegui Huallparrimachi , 1894 i NAguirre Juan de la Rosa , 1885 en novella i RJ Bustamante i MJ Tovar en poesia La tradició poètica arrelà amb Ricardo Jaimes Freyre, Gregorio Reynolds i Franz Tamayo, tots tres modernistes Més endavant, Claudio Peñaranda aprofità l’antecedent i publicà el seu Cancionero vivido 1919 En l’evolució poètica al llarg del segle XX es troben Octavio Campero Echazú i Guillermo Viscarra Fabre, i destacà la lírica de Yolanda Bedregal amb Del mar y la ceniza…

S'inicià amb l’obra d’un excepcional cronista d’Índies, l’inca Garcilaso de la Vega, que amb els seus Comentarios Reales o Historia General del Perú 1609-13 donà una indiscutible categoria literària al gènere i superà no sols els qui escriviren sobre la conquesta del Perú Pedro Cieza de León, Agustín de Zárate i Pedro Sarmiento de Gamboa sinó la totalitat dels cronistes d’Índies El barroc a penes tingué ressò al Perú fora d’algun escriptor religiós i del gongorista Juan de Espinosa Medrano, bilingüe, a qui s’atribueix Ollantay i que és autor d' Apologético en favor de don Luis de Góngora 1662…

Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud Es manifestà primerament com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs escola parnassiana , i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro setembre del 1886 un manifest que anunciava la…