Resultats de la cerca

Destacà com a historiador de la literatura — Istoria literaturii române de la origini pînă în prezent 1941 i Impresii asupra literaturii spaniole 1946—, com a biògraf — Viaţa lui Mihai Eminescu 1932, Viaţa lui Ion Creangă 1938 i Vasile Alecsandri 1965—, com a assagista — Principii de estetică 1939, Estetică basmului ‘L’estètica del conte’, 1965 i Conceptul modern de poezie 1970— però també conreà la poesia, la novellística — Cartea nuntii ‘El llibre de noces’, 1933 i Bietul Ioanide ‘El pobre Ioanide’, 1953— i escriví obres de teatre

Escriví poemes èpics que exalten la llibertat i la fraternitat humanes Kohan i Vlasta , 1868, drames històrics Karlo Drački , 1872 i poemes Són importants els seus estudis sobre estètica, on es manifesta antirealista i propugna la creació artística que procedeix de la lliure elecció de l’autor El desenvolupament i el contingut de l’estètica general , 1902

Fins al s XX fou concebuda com una tendència estètica que opera sobre el fons i cerca la concisió de la forma, i era oposada al culteranisme, que cerca l’enginy i l’exuberància formal els seus representants són Francisco de Quevedo i Baltasar Gracián Actualment, sobretot a partir dels estudis de Dámaso Alonso, hom l’entén com una tendència general de l’estètica barroca, de la qual el culteranisme i el gongorisme són unes formes concretes

Subratllà especialment la dimensió estètica de la revelació Les seves obres principals són Das Herz der Welt ‘El cor del món’, 1945, Theologie der Geschichte ‘Teologia de la història’, 1951, Bernanos 1954, Das betrachtende Gebet ‘La pregària contemplativa’, 1955, Die Gottesfrage des heutigen Menschen ‘El problema de Déu en l’home d’avui’, 1956, Skizzen zur Theologie ‘Assaigs de teologia’, 1960-61, Herrlichkeit Eine theologische Ästhetik ‘Magnificència Una estètica teològica’, 1961, Cordula oder der Ernstfall 1966

En aquest sentit, que és el més tradicional i el més difós, la poesia es contraposa a la prosa i s’identifica amb l’art de compondre versos Però, atès que l’estètica moderna considera que l’expressió mètrica no és absolutament indispensable per a la creació de la poesia, resta plantejat el problema de quina és o podria ésser la definició ideal que abracés el conjunt de tots els factors necessaris en la constitució de l’activitat poètica Hom podria dir que la poesia és aquell producte humà que expressa conceptes elevats i nobles, la intensitat d’uns sentiments, la força de les…

Fou canonge i arxiver de la seu tarragonina i escriví un Archiepiscopologio de Tarragona , fins el 1654 La seva poesia, aplegada en el manuscrit Matalàs de tota llana i potser en el titulat Pancàrpia poètica , adoptà les formes i els temes molt diversos de l’estètica culterana Els poemes jocosos i escatològics són probablement influïts per Vicent Garcia

Partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent La justificació del terme i l’actitud partien de la teoria de Giambattista Vico sobre els fluxos i els refluxos de la història, l’estudi de Montesquieu sobre la grandesa i la decadència de l’imperi Romà i la inquietud rousseauniana de retrobar l’estat de natura primitiva El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, cansament, tedi byronià i afecció a la mort, propis del Romanticisme, i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues l’hellenisme i el darrer període de l’imperi Romà…

Formà part del grup modernista de Reus el seu teatre, que s’inicià amb temes típics d’aquesta estètica, se centrà després en l’estudi de la menestralia Aubada i posta 1905, La terra 1918, Els germans Ferrerons 1918, etc Fundà i dirigí els periòdics reusencs Lo Ventall , Lo Lliri  i La Palma Com a polític negocià la fusió, a Reus, de la Lliga Catalanista i la Unió Catalanista en una nova organització Foment Republicà Nacionalista Fou president del Centre de Lectura del 1915 al 1923

Adherit, a l’inici, a les tendències poètiques del cercle de Kostís Palamàs , aviat se n'allunyà i es decantà cap a una posició clarament marxista Així, es convertí en un escriptor antiaristocràtic i antimetafísic Solomós sense metafísica , 1925 Cantor de la dolorosa condició humana, amb un lirisme no exempt d’un contingut satíric i desmitificador La llum que crema, 1922 Esclaus assetjats , 1927 Poesies , 1954, ha escrit també obres en prosa Apologia de Sòcrates , 1932 Diari de Penèlope , 1946 i diverses pàgines de crítica literària Estètica - Crítica , 1958