Resultats de la cerca

Voluntari a la guerra del Marroc, obtingué fama amb els articles sobre les pèssimes condicions de vida dels soldats publicats a España Nueva Les seves campanyes antiflamenques i antitaurines li reportaren impopularitat Destacà també per l’anticlericalisme Vidas de Santos, diablos, mártires, frailes, clérigos y almas en pena , 1916 Los frailes de San Benito tuvieron una vez hambre , 1930 i pels seus reportatges sobre la realitat espanyola Nervios de la raza , 1915 Raza y alma , 1926 Pan y Toros, 1930, etc

Doctorat en filologia romànica, fou professor de literatura castellana a la Universitat de Berna fins a la jubilació 1989 Cofundador de la revista Espadaña 1944, publicà diversos llibres de poemes Cantos al destino , 1945 Contemplación del tiempo, 1948 España, pasión de vida , 1953, etc, i l’antologia Poesía 1939-1964 , 1975 i un estudi sobre La novela española contemporánea en tres volums, 1958-62

El 1940 s’installà als EUA on exercí com a professor de literatura La seva poesia és influïda per la de Juan Ramón Jiménez i entre la seva obra es destaca 32 poemes breves 1927, Trópico 1930, Cuatro poemas 1940, Antología poética 1956, Antología penúltima 1970, etc Compilà diverses antologies Cien de las mejores poesías españolas 1965, La poesía hispanoamericana desde el modernismo 1968, etc El 1992 publicà la seva darrera obra Hasta luego

Sorgit amb el neorealisme, no es deixà atreure per les preocupacions socials, com tampoc no seguí l’aventura surrealista, i preferí un camí més tradicional amb alguns trets típicament moderns El seu tema central és l’amor De la seva abundant obra, cal destacar Adolescente 1942, Os amantes sem dinheiro 1950, As palavras interditas 1951, Coração do dia 1958, Obscuro domínio 1971, O peso da sombra 1982, O Sal da Lingua 1995, Alentejo 1998, Os Lugares do Lume 1998 i Os Sulcos sa Sede 2001 Traduí García Lorca i Safo al portuguès L’any 2001 fou guardonat amb el premi Camões

Liberal, patí la repressió del 1823 Elegit membre de l’Academia Española 1847, fou director de l’Escuela Normal 1854-62 i de la Biblioteca Nacional 1862-75 Escriví drames històrics en vers Gracián Ramírez 1831, Los amantes de Teruel 1837, un gran èxit escènic, La jura de Santa Gadea 1845, etc També conreà la comèdia — La redoma encantada 1839—, el sainet — La visionaria 1840— i la poesia — Fábulas 1843— Traduí obres de Voltaire i Molière i féu edicions crítiques de Lope de Vega, Tirso de Molina, Alarcón i Calderón

A París es posà en contacte amb els decadentistes i abandonà el Romanticisme El seu manifest en el prefaci d' Oaristos 1890 provocà un gran escàndol La seva millor obra és Constança 1900

Estudià d’una manera irregular, pel que sembla, a les universitats d’Alcalá i Salamanca, participà en l’Armada Invencible i fou secretari del marquès de Sarria Fou de temperament viu i exaltat, amb grans caigudes i grans penediments L’aspecte sentimental és prou significatiu s’enamorà de l’actriu Elena Osorio literàriament, Filis , episodi que recordà després a La Dorotea 1632 raptà Isabel de Urbina Belisa , amb qui es casà vidu, es tornà a casar, amb Juana de Guardo, tot mantenint relacions amb Micaela de Luján Camila Lucinda vidu una altra vegada, una crisi espiritual el…

Professor de literatura castellana a la Universidad Complutense de Madrid Ha publicat, entre d’altres Introducción a la novela contemporánea 1966, Eugenio d’Ors, crítico literario 1971 Modernismo y Postmodernismo 1974, Sub-literaturas 1974, Diario cultural 1983, Desde el Mediterráneo 1944 i Momentos mágicos de la literatura 1999

Vinculat al moviment simbolista, estudià a fons la cultura clàssica Da poesia na enducação dos gregos , 1917 Fou fundador, amb Eugénio de Castro, de la revista “Arte” El seu lirisme, eròtic i panteista, és característic de la poesia portuguesa de la darreria del s XIX Chave verbal 1916, O santo 1927 i Sulamite 1928 contenen els seus poemes més característics

La denominació —ideada per Francesco Flora— assenyala la comprensió difícil d’aquesta poesia i la tendència dels seus conreadors a tancar-se en un cercle d’iniciats Influïts per Leopardi, Baudelaire, Poe i el simbolisme francès, els hermètics prescindiren dels esquemes poètics italians tradicionals i feren una poesia de llenguatge nu i essencial, que expressava, d’una manera intensa i controlada alhora, el sentiment immediat Iniciat els anys de la Primera Guerra Mundial, la seva desclosa tingué lloc vers el 1930 El conrearen Dino Campana, Salvatore Quasimodo, Alfonso Gatto, Mario Luzi i els…