Resultats de la cerca

Diaca a Lió, dirigí l’escola catedralícia Escriví De electione episcoporum , on reivindicà la llibertat de l’elecció dels bisbes, i la collecció canònica Capitula ex lege et ex canone collecta

Fill i deixeble d’ Alexandre de Riquer i Inglada , s’especialitzà també en exlibris Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a Llotja, s’especialitzà en exlibris, formà part de l’Agrupació Ars —germen d’Els Evolucionistes— i fundà les revistes Mediterrània 1916 i La Marsellesa Residí a Mallorca 1919-20, on collaborà a Vanguardia Balear —des d’on combaté Anglada i Camarasa— i en altres publicacions Publicà Por tierra dorada 1920, La cançó del Sena 1924, illustrat per ell mateix, i la novella, autodenominada futurista, La nina del capell verd 1926 a la collecció “La Novella Catalana” que ell…

Fundadora de la revista “Cuadernos de Poesía”, la seva obra es caracteritza per l’exquisidesa de la forma i la modernitat de les seves formulacions poètiques en una trajectòria que començà a Tierra mojada 1953 i que continuà, entre altres llibres, a Marta y María 1976, El coleccionista 1979, Ex libris 1984, Compás binario 1984 i La pared contigua 1989 El 1991 aplegà el conjunt de la seva obra poètica en l’obra titulada La señal

Doctorada en filosofia, fou premiada pel Gruppe 47 i, amb ell, participà de l’inquietud política davant l’Alemanya Federal Ha escrit poesies Die gestundete Zeit ‘El temps ajornat’, 1953, Anrufung des Grossen Bären ‘Invocació de l’Ossa Major’, 1956 prosa narrativa Das dreissigste Jahr ‘L’any trenta’, 1961, Ein Ort für Zufälle ‘Un lloc per a casualitats’, 1965, Simultan ‘Simultani’, 1972 novella Malina 1972 i comèdies per a la ràdio, com, p ex, Der gute Gott von Manhattan ‘El bon Déu de Manhattan’, 1958

El 1918 fundà la revista Navegación A vint-i-sis anys deixà la navegació i es dedicà al periodisme s’especialitzà en temes marítims Del 1934 al 1936 fou president del Mont de Pietat Marítim El 1955 fundà el periòdic barceloní El Vigía A més de nombrosos articles, ha escrit Naves de antaño 1947, Historia del puerto de Barcelona 1956, Burlando el bloqueo, A la deriva, Diccionario marítimo 1956, Mascarones de proa y ex-votos marineros , etc Ultra totes aquestes activitats, Amich fou també conegut com a constructor de vaixells en miniatura

Estudià a Illa i es doctorà en teologia a la Universitat de Tolosa Fou beneficiari de l’església del seu poble fins el 1755, que passà a ésser rector de Sant Feliu d’Avall i després d’Òpol 1759-68 i de la Torre d’Elna 1772 És autor, en collaboració amb Melcior Gelabert , d’obres en llatí Compendiosa regula cleri 1753, Preparatio proxima ad mortem compendiosae regulae cleri ab iisdem auctoribus edita 1756, Regula cleri ex sacris litteris 1757 i, sobretot, d’un llibre en català, Regla de vida 1753, que constitueix una obra cabdal de la literatura de l’època i que manifesta la penetració del…

Estudià ciències polítiques a l’Amherst College de Massachusetts Posteriorment treballà en una empresa turística de la seva famíla i el 1990 publicà una primera novella de misteri L’any 1995 publicà Deal Breaker , guanyadora del premi Anthony, la primera de les novelles protagonitzades per l’ex jugador de bàsquet convertit en detectiu ocasional Myron Bolitar La sèrie inclou també Drop Shot 1996, Fade Away 1996, premis Edgar Allan Poe i Shamus, Back Spin 1997, One False Move 1998, The Final Detail 1999, Darkest Fear 2000,  Promise Me 2006,  Long Lost 2009 i Live Wire 2011, premi…

Estudià filologia a les universitats de Zagreb, Cracòvia i Viena Abans de la Primera Guerra Mundial, i a causa de la seva activitat a favor de la unitat iugoslava, fou detingut pels austríacs De l’estada a la presó sortí el recull líric Ex Ponto 1918 Ingressà al cos diplomàtic, i fou ambaixador a Berlín Durant la Segona Guerra Mundial, retirat de la política, escriví a Belgrad la trilogia Na Drini ćuprija ‘El pont sobre el Drina’, Travnička kronika ‘La crònica de Travnik’ i Gospodjica ‘La senyoreta’, que publicà en acabar la guerra i el convertiren en una de les figures…

Estudià a Perpinyà i es doctorà en teologia a Avinyó Amb Simó Salamó escriví diversos llibres de pietat en llatí Compendiosa regula cleri Avinyó 1753, Praeparatio proxima ad mortem Avinyó 1756 i Regula cleri ex sacris litteris Avinyó 1757 En català publicaren conjuntament una Regla de vida molt útil als pobres i al menut poble  1755, d’estil i de llenguatge molt acurats, i un Manual de càntics que se canten en les missions que se fan en lo bisbat d’Elna Avinyó 1755, primer intent d’adaptació del vers alexandrí a la poesia catalana i el qual reflecteix clarament la influència de la mètrica…

D’origen obscur, constituïa ja la forma més elevada de la poesia occitana trobadoresca, i el seu tema era l'amor cortès i l’encomi La denominació de cançó fou confosa alguna vegada amb la de vers les Leys d’amor s XIV n'establien la diferència Així, atribuïren al vers una extensió major, de cinc a deu estrofes o cobles, i unes possibilitats de contingut més àmplies a la cançó, una extensió menor, de cinc a set estrofes, un contingut limitat als temes amorosos o encomiàstics, i un major refinament de les formes i en els mots Bé que la llibertat estròfica era total, dins una cançó les estrofes…