Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Josep Fèlix d’Amada i Torregrossa
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià lleis i cànons a Madrid, on exercí d’advocat El 1690 fou nomenat canonge del Pilar de Saragossa i exercí els càrrecs d’examinador sinodal i vicari general Escriví Palestra numerosa austríaca, en la victoriosa ciudad de Huesca 1650
Josep Plens
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Doctor en teologia, fou rector de Mollerussa, beneficiat de Tàrrega, examinador sinodal i visitador general del bisbat de Solsona És autor d’un Catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals per tots los diumenges de l’any 1699, reeditat diverses vegades i que amplià amb dos volums més de sermons 1715-35
Felip Caimaris i Gacias
Literatura
Cristianisme
Escriptor, canonge, notari apostòlic i comissari del Sant Ofici.
Exercí d’examinador sinodal a Menorca i a Jaén Perseguit per reialista, fou tramès a Barcelona, on romangué empresonat setze mesos durant el Trienni Constitucional Redactà els articles geogràfics relatius a Menorca del Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal , de Miñano És autor de panegírics episcopals i dels manuscrits Noticias y documentos para escribir la historia eclesiástica de Menorca i Historia de los templos de Menorca
Jaume Pontí i Vilaró
Literatura
Cristianisme
Escriptor i dominicà.
Rector del collegi dominicà de Solsona i examinador sinodal del bisbat d’Urgell, publicà cinc opuscles polítics anticonstitucionals 1824 en forma de conversa entre un pagès i un rector el primer duia el títol Enterro solemne de la Constitució de Cadiz , reimprès el 1843 i adaptat al dialecte mallorquí el 1844 El 1827 traduí al català la Démonstration de l’Évangile de Du-Voisin, i el 1832 publicà Iglésia de Christo desde Adam fins a nosaltres , escrita en català, digué, perquè de “quatre parts las tres de nostres menestrals, no entenen paraula castellana” El 1833 hagué d’exiliar…
Manuel Casamada i Comella
Literatura
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic i pedagog.
Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona Se secularitzà el 1822 Fou regent d’estudis del collegi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts 1822-23 i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament 1822 Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1815, en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica Amb Aribau , fundà un periòdic liberal moderat, El…
,
Jaume Roig
Literatura
Escriptor i metge.
Vida i obra Fill d’un metge del mateix nom, la primera documentació en què és esmentat data del 1434, any que apareix atestat exercint de metge a València Professionalment estigué vinculat a tots els organismes de poder Fou metge de la reina Maria de Castella, la mort de la qual certificà el 1458, i actuà al servei de Joan II Fou examinador de metges i cirurgians per encàrrec dels consellers de la ciutat de València i exercí de metge en diversos hospitals, com el d’en Clapers, el dels Innocents i el d’en Bou Estigué relacionat, com a benefactor i en algun cas també com a metge,…
,
Joan Ramis i Ramis
Historiografia
Literatura
Història del dret
Literat, historiador i advocat.
Estudià les primeres lletres a Maó Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a la Universitat Literària de Mallorca i escriví les primeres poesies en català, castellà i llatí, dins la tradició postbarroca peninsular Del 1765 al 1767 es graduà en drets a Avinyó, on rebé la influència de la literatura neoclàssica francesa De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i escriví les tragèdies Lucrècia 1769, en alexandrins apariats, la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana, remarcable per la qualitat literària i…