Resultats de la cerca

Composicions poètiques seves, en castellà, però la majoria en català, figuren al recull poètic Sacro Monte Parnaso , publicat sota el seu nom a València 1687

Procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655 Participà a l’acadèmia literària de Basili de Castellví 1668 i en els certàmens poètics celebrats a València el 1667 i el 1669 Poesies seves figuren entre els preliminars de diverses edicions de l’època Sembla que escriví també comèdies que foren representades Signava normalment amb el nom de Ceferí Clavero de Falces

Nasqué com a reacció contra les tradicions romàntiques i s’apartà de la literatura classicista victoriana En el grup format pels anglesos figuren R&Aldington, FSFlint i DHLawrence i, en el format pels nord-americans, EPound, HDoolittle, JFletcher i ALowell Pound fou l’autor de la primera antologia 1914, però la més interessant és la d’Amy Lowell 1917, el pròleg de la qual constitueix el manifest del grup

Participà en el certamen de Santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren entre els preliminars d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo edició d’Anvers del 1557 Publicà, en collaboració amb el també poeta Jaume Bertran, Obres contemplatives i de molta devoció en lloors de la Sanctíssima Creu València 1515

Estudià medicina, possiblement a Alcalá de Henares, i exercí a Linares i a Baeza Publicà Examen de ingenios para las ciencias 1575, obra que tracta d’aspectes anatòmics, fisiològics i psicològics de la persona humana Hipòcrates, Plató, Aristòtil i Tomàs d’Aquino figuren entre les seves fonts Inclosa en l’índex de llibres prohibits 1581, fou, però, repetidament impresa, amb el text reformat, i traduïda arreu d’Europa influí en alguns aspectes del Quixot

Educat a la cort de Joan II, es féu famós pels seus amors, llegendaris o reals, segons que es desprèn de certs poemes i sobretot de la novella sentimental El siervo libre de amor , que conté, a més de la narració pròpiament cavallerescosentimental, una part íntima, de caràcter autobiogràfic Escriví també El triunfo de las donas , curiosa apologia enfront del corrent antifeminista de l’època, i la Cadira de honor , en defensa de la noblesa Poemes seus figuren en el Cançoner de Baena

Contrari a la revolució, emigrà El 1923 tornà a l’URSS, i participà activament en la construcció de la cultura soviètica Entre les seves obres més importants figuren la novella històrica P'otr I ‘Pere I’, 1929, premi Stalin 1941 i la trilogia Khoždenie pomukam ‘La marxa dels turments’, 1927-41, premi Stalin 1943, veritable crònica de la revolució i la guerra civil És autor, també, de la novella autobiogràfica D’etstvo Nikity ‘La infància de Nikita’, 1920 i de l’obra dramàtica Ivan Groznyj ‘Ivan el Terrible’, 1943, premi Stalin 1946

Fill del mariscal Íñigo Ortiz i de Joana, filla de Carles I de Navarra Pertanyent a una família d’erudits el seu pare i el seu oncle, Diego, foren també escriptors, rebé una acurada formació literària Mantingué amb el seu cosí, Suero de Quiñones, el famós Paso Honroso 1434 S'oposà a Álvaro de Luna i anà a Itàlia amb Alfons el Magnànim Ha donat nom al Cancionero de Stúñiga Nàpols, 1458, només perquè hi ha, casualment, un poema seu en primer lloc Altres composicions seves figuren en diversos cançoners de l’època, de les quals cal destacar les amoroses i les de caràcter polític

Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso 1680 Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època És autor de la comèdia Triunfos de Marino y Fortunas de Heliogábalo representada a València vers el 1660 i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad 1688 de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep, Perfecto político…

Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó prengué l’hàbit de Sant Jaume Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs refugiats a la serra d’Espadà 1526, i fou recompensat amb el poder de transmetre els seus càrrecs de batlle i receptor al seu fill 1543 Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i, com a secretari, escriví un llarg vexamen, en català Diverses poesies seves, en castellà, figuren al Cancionero general d’Hernando del Castillo Fou assidu…