Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
Gaspar Sala i Berart
Història
Literatura
Escriptor polític.
Augustinià 1622, doctor en teologia 1639 El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Fou nomenat catedràtic de teologia de la Universitat de Barcelona 1641 i recompensat per Lluís XIII de França amb el nomenament d’abat de Sant Cugat del Vallès 1646-52 malgrat les protestes dels altres abats i de cronista i predicador reial El 1652, caiguda Barcelona en poder de l’exèrcit castellà, es refugià a Perpinyà Firmada la pau dels Pirineus, reprengué el càrrec d’abat de Sant Cugat 1659-70 És autor d’un tractat sobre la política municipal barcelonina…
Xohan Airas
Literatura
Trobador gallec.
Residí a la cort castellana d’Alfons X i a la portuguesa d’Alfons III i de Dionís De les seves obres conegudes 50 cantigas d’amigo , 25 d’amor i 10 d’escarnho , les quals donen una visió acolorida del seu temps, destaca la malícia intencionada de les cantigas d’escarnho
compensació entre versos
Literatura
En la versificació, enllaç de la síl·laba inicial, sobrant en un vers, amb la síl·laba final del vers precedent.
Cal que la síllaba inicial sigui àtona o que comenci per vocal i sigui possible l’elisió o la sinalefa amb la vocal final del vers precedent
Flavi Avià
Literatura
Escriptor llatí del final del segle IV dC.
És conegut com a autor de quaranta-dues faules en versos elegíacs, escrites en un llatí decadent, que tingueren gran difusió a l’edat mitjana
desenllaç
Literatura
Teatre
Esdeveniment final que resol les complicacions d’una acció dramàtica, èpica, etc.
concatenació
Literatura
En una mateixa estrofa, repetició al final d’aquesta d’un vers del principi.
concatenació
Literatura
Repetició del vers que clou una estrofa al començament o al final de la següent.
embolisme
Literatura
Cristianisme
Ampliació d’un text per mitjà d’una frase o un paràgraf afegits generalment al final.
N'és un exemple típic l’oració que, en la litúrgia, segueix el parenostre
clàusula
Literatura
En els autors grecs i llatins, part final d’un període, especialment oratori, construïda segons determinades regles rítmiques.
Basada primer en la quantitat síllabes llargues i breus, es fonamentà després a la fi de l’època imperial i en els texts litúrgics llatins en l’accent dels mots, i com a tal és coneguda també amb el nom de cursus Les principals modalitats del cursus són pla c planus -——, lent c tardus -—-—, ràpid cvelox -———, i dispondaic -——-
populisme
Història
Literatura
El primer gran moviment ideològic i polític rus que, sorgit al final del segle XIX, s’enfrontà al tsarisme.
Fruit de la crítica d’intellectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l’Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l’assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l’esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Černyševskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l’intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà El 1876 nasqué Zeml’a i Vol’a ‘Terra i…