Resultats de la cerca

Durant l’ocupació francesa exercí alguns càrrecs administratius, la qual cosa l’obligà posteriorment a abandonar Espanya El 1819, en haver tornat, publicà Miscelánea de comercio, artes y literatura , la traducció de les obres d’Horaci 1820-22 i algunes comèdies i sarsueles Dirigí El Imparcial El 1833 començà a exercir el ministeri de foment, creat aleshores, des del qual implantà la divisió peninsular en províncies i foren creats els sotsdelegats de foment els futurs governadors civils Fou important la seva labor per activar la reforma del sistema tributari…

Corresponsal de guerra a la campanya del Marroc 1859-60, collaborà a diversos periòdics madrilenys Fou vocal de la junta revolucionària de Madrid 1868 Afiliat a la Unión Liberal, fou sovint diputat a corts entre el 1861 i el 1881, governador civil de les Balears 1864 i ministre de foment 1875, 1884-86 Publicà Ensayos poéticos 1851, Poesías 1857, Las crisis de España 1870, Notas dispersas 1893 i les biografies O'Donnell y su tiempo 1869 i El Cardenal Cisneros 1869

Formà part del grup modernista de Reus el seu teatre, que s’inicià amb temes típics d’aquesta estètica, se centrà després en l’estudi de la menestralia Aubada i posta 1905, La terra 1918, Els germans Ferrerons 1918, etc Fundà i dirigí els periòdics reusencs Lo Ventall , Lo Lliri  i La Palma Com a polític negocià la fusió, a Reus, de la Lliga Catalanista i la Unió Catalanista en una nova organització Foment Republicà Nacionalista Fou president del Centre de Lectura del 1915 al 1923

Tot i que es va iniciar com a dibuixant i cartellista —de jove collaborà amb dibuixos i gravats a L'Escut de Reus —, es passà a l'escriptura Publicà les glosses Evocacions  1921 i  Moments  1923 i obres de teatre com  Camp perdut  1915,  La gran passió  1917,  La bruixa  1918 i  L’heroïna  1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Collaborà amb publicacions de Reus, com La Veu del Camp, Foment setmanari nacionalista republicà,  i dirigí la revista Meridià Tribuna del Front Intellectual Antifeixista  1938

Ingressà al Partido Republicano Radical el 1909 i fou elegit diputat l’any següent A causa de la corrupció d’aquest partit, l’abandonà, i el 1929 creà, amb Marcellí Domingo, el Partido Radical Socialista A l’adveniment de la República 1931 formà part del govern provisional com a ministre de foment i, després, fou ministre de justícia amb el govern d’Azaña Elegit president del tribunal de garanties constitucionals, dimití com a protesta per la repressió dels fets d’octubre del 1934 El 1936 fou nomenat ambaixador a París, i, acabada la guerra civil, presidí el govern de la…

Titulat en arquitectura l’any 1942, des del 1952 fou redactor en cap de la revista Architecture Dels seus projectes, sobris i funcionals, sobresurt la casa de l’escriptor Paul Boon i altres domicilis particulars La seva poesia, molt estructurada, ofereix una visió total de la societat i del món actual, i interpreta esdeveniments o fets històrics de gran ressonància política Debutà el 1951 amb el recull Hoog water ‘Marea alta’, i obtingué un gran ressò amb  Dood hout ‘Fusta morta’, 1955 Obres posteriors són  Open einde ‘Final obert’, 1967 i, sobretot, Zelfverbranding ‘Cremar-se’, 1971, sobre…

Fou un dels caps del pronunciament de Las Cabezas de San Juan 1820 Durant el trienni constitucional 1820-23 pertangué al grup dels exaltats Condemnat a mort en produir-se la reacció absolutista, es refugià a Gibraltar, des d’on passà a Londres El 1830 es traslladà a París i dos anys després retornà a la Península, on fou nomenat ministre de marina per Istúriz, i derivà cap a posicions ideològiques més moderades Ministre de foment 1864 amb Narváez, a desgrat del seu moderantisme, no acceptà la repressió de la nit de Sant Daniel contra els estudiants 1865 desencadenada pel…

La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…

Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio  Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze…

Llicenciat en filosofia i lletres i en periodisme, treballà a El Noticiero Universal , El Correo Catalán , El Periódico  i El País  Director de comunicació del Grup Godó  i columnista de La Vanguardia , a la redacció de la qual s’incorporà el 1988, cobrí per al diari la informació de la casa reial espanyola durant una dècada 1993-2002 El desembre del 2013 en fou nomenat director en substitució de Josep Antich Exercí aquest càrrec fins el març del 2020, que el rellevà Jordi Juan Comentarista a Catalunya Ràdio, 8tv, RAC1 i Onda Cero, ha presentat a TV3 programes com Classificació ACR , sobre…