Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
monostròfic | monostròfica
Santiago Posteguillo i Gómez
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià a la Universitat de València, i posteriorment literatura creativa als Estats Units i lingüística i traducció en universitats de la Gran Bretanya Professor titular de literatura anglesa a la Universitat Jaume I de Castelló, les seves novelles ambientades en el món romà tenen una gran popularitat Africanus, el hijo del cónsul 2006, primera part de la Trilogía de Escipión formada també per Las legiones malditas 2008 i La traición de Roma 2009, conjunt que el 2010 rebé el Premi de les Lletres Valencianes Posteriorment ha publicat la Trilogía de Trajano , formada…
Sergio Pitol Demeneghi
Literatura
Escriptor mexicà.
Estudià dret i lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México Des de la dècada de 1960 formà part del cos diplomàtic a Europa i, entre altres destinacions, fou ambaixador a l’antiga Txecoslovàquia 1983-88 A la tornada a Mèxic, es dedicà a l’edició, l’articulisme en la premsa, la traducció, amb notables versions de clàssics russos, polonesos i del món anglòfon, i la literatura de creació La seva obra narrativa és influïda pels autors russos i centreeuropeus dels segles XIX i XX, Henry James, Jorge Luis Borges i William Faulkner, i reflecteix amb subtilesa i ironia el desarrelament i la…
cadàver exquisit
Literatura
Composició literària o plàstica, basada en l’atzar, feta per més d’un autor sobre paper plegat de manera que cap autor no conegui la col·laboració dels altres.
El nom prové de la primera composició formada ‘Le cadavre exquis boira le vin nouveau’ Utilitzats pels surrealistes des del 1925, a partir de jocs de societat ja coneguts petits-papiers , cartes russes, foren publicats per primera vegada a la revista La revolution Surréaliste el 1927
haiku
Literatura
Forma estròfica japonesa formada per tres versos, de 5, 7 i 5 síl·labes, respectivament.
Reducció de la tanka, forma bàsica del vers japonès, tant el nom com l’estructura provenen de la combinació del haikai , modalitat de vers burlesc també de 17 síllabes, i el hokku , fragment inicial d’un poema més llarg renga Aparegut al s XVII, en fou el primer representant important Bashō Mitjançant el haiku , el poeta evoca o suggereix sensacions i emocions de la forma més breu i concentrada possible Al s XX ha estat utilitzat per poetes occidentals i, en català, per Carles Riba
Arnau el Català
Literatura
Trobador.
Viatjà per Llombardia, sojornà a Provença i probablement visità la cort de Ramon IV de Tolosa 1194-1222 En els poemes cantà Beatriu de Savoia, muller de Berenguer IV de Provença La seva obra és formada per cinc cançons, un partiment amb Aimeric de Belenoi avui perdut i algunes composicions de caràcter joglaresc
quarteta
Literatura
Tota combinació mètrica de quatre versos enllaçats per una o dues rimes.
La forma més simple és la formada per quatre versos monorims També ho és la provinent de la divisió d’un apariat de versos llargs assonants en dos de curts, els senars sense rima i els parells rimant, del tipus de corranda isosillàbica, i el que alterna en especial un hexasíllab amb un quadrisíllab
Júlio Dinis
Literatura
Nom amb el qual és conegut Joaquim Guilherme Gomes Coelho, novel·lista portuguès.
Coneixedor de Richardson i Fielding, és el novellista de la burgesia de Porto, formada en la cultura britànica Uma família inglesa , 1868 La major part de la seva obra, però, és d’inspiració camperola As pupilas do senhor reitor , 1867 A morgadinha dos Canaviais , 1868 Conreà el teatre i la poesia Poesias , 1873-74
Manuel Rojas
Literatura
Escriptor xilè.
Molt poc influït per autors llatinoamericans, fora de Quiroga, hi pesa en canvi l’influx d’Hemingway i Faulkner Es destaquen els rec culls de contes Hombres del Sur 1926 i El bonete maulino 1943 i les novelles Lanchas en la bahía 1932 i la trilogia formada per Hijo de ladrón 1951, Sombras contra el muro 1954 i Mejor que el vino 1958
oda
Literatura
Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode.
El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina