Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Pedro de Aguado
Història
Literatura
Cronista d’Índies castellà.
Al final del 1561 es traslladà a Nova Granada, on fou provincial de l’orde franciscà Anà a Castella 1576-85 com a representant del seu orde i obtingué permís per a imprimir la seva obra Recopilación historial tot i això, aquesta no fou publicada fins al s XX l’obra és interessant per al coneixement de la geografia d’aquella regió i dels costums dels seus habitants
Euclides da Cunha
Literatura
Escriptor brasiler.
L’any 1897 anà amb les tropes destacades per ofegar la rebellió dels camperols del sertão de Bahia, la qual cosa li inspirà el llibre Os sertões 1909 És un tractat de sociologia, un estudi de les condicions geogràfiques del nord-est brasiler i un atac molt dur contra la violència de la repressió militar Aquest llibre serví de punt de partença a tota una escola de narradors que centren llur obra en la denúncia de la misèria dels habitants del sertão del nord-est, Lins do Rego i Graciliano Ramos especialment L’obra Á margem da historia estudia els costums de l’Amazònia
William Faulkner
William Faulkner
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor nord-americà.
Descendent d’uns rics hisendats, estudià poc temps i exercí diverses professions Publicà un llibre de poemes The Marble Faun ‘El faune de marbre’, 1924 Cercà temes literaris en les condicions decadents del sud dels EUA després de la guerra de Secessió la novella Soldier's Pay ‘La paga del soldat’, 1926 el donà a conèixer Fou famós a França, on li fou concedida la Legió d’Honor, abans que als EUA, on era considerat un cronista de la decadència, la perversió i la crueltat humanes Oxford, on es comprà una granja el 1932, és el “Jefferson” de les seves novelles, marc d’una gran part de la seva…
Philip José Farmer
Literatura
Escriptor nord-americà.
Atret ja d’infant per la literatura fantàstica, després d’un intent fallit de convertir-se en pilot militar treballà en una planta siderúrgica mentre estudiava literatura, en què es graduà el 1950 El 1952 el seu conte The Lovers obtingué un premi Hugo i el decidí a professionalitzar-se com a escriptor En total publicà unes 75 novelles de gènere fantàstic, moltes d’elles part de cicles La seva obra és una barreja de ciència-ficció, especulació filosòfica, erotisme i pastitx literari i de la cultura popular, elements a partir dels quals, amb una imaginació desbordant construeix mons alternatius…
Soló

Soló (bust esculpit)
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Poeta i home polític atenès.
L’any 590 aC fou nomenat arcont de la seva ciutat elaborà, com a “reformador i legislador”, una constitució nova que posava fi a les grans diferències economicosocials existents entre els habitants de l’Àtica, anivellant-les amb moderació Es glorià de no haver-se constituït tirà malgrat la popularitat que assolí i d’haver escrit “lleis que acordaven a tothom, vils i nobles, justícia dreturera” La seva poesia, elegíaca i iàmbica, respon a un ideal de patriotisme —d’acord amb la tradició del tipus de Tirteu — que cerca fonament en la religió i en la justícia en una línia que…
Richard Ford
Literatura
Escriptor nord-americà.
Graduat per les universitats de Michigan 1966 i Califòrnia 1970, en la seva joventut es guanyà la vida amb oficis diversos S’inicià amb narracions que publicà en revistes fins a mitjan anys setanta, que es dedicà amb preferència a la novella i als reculls de contes També fou periodista esportiu els anys vuitanta i professor en diverses universitats, entre d’altres, les de Princeton 1980-81 i Harvard 1994 Ha publicat les novelles A Piece of my Heart 1976, The Ultimate Good Luck 1981, The Sportswriter 1986, Wildlife 1990, Independence Day 1995, premis Pulitzer i Faulkner, Lay of the Land 2006…
Corneli Tàcit
Portada d’una edició de les obres de Corneli Tàcit
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Historiador llatí.
D’origen eqüestre, seguí la carrera política després dels estudis obligats d’oratòria i lleis Arribà a senador, envoltat ja d’una notable fama d’orador, l’any 78 fou pretor el 88 i cònsol el 97 Mentrestant, alhora que assolia el grau més alt de la seva carrera política, es lliurava també al conreu de les seves afeccions literàries ja vers l’any 80 havia escrit un tractat d’oratòria que constituïa un assaig de crítica literària De oratoribus Aquest anà seguit de dues obretes Agricola biografia del seu sogre, el cònsol Agrícola, i autojustificació de Tàcit pel fet d’haver estat funcionari sota…
Jesús Moncada i Estruga
Pintura
Literatura
Escriptor, traductor i pintor.
Vida i obra Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà en feines editorials A l’editorial Montaner i Simon coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra 1973, premi Joan Santamaria 1971, que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions , prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota…
Josep Maria Espinàs i Massip

Josep Maria Espinàs i Massip, al programa de ràdio El món a RAC1 (2012)
© RAC1
Literatura
Escriptor.
Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una novella que assajava la tècnica del protagonisme collectiu Tots som…
, ,
F’odor Mikhajlovič Dostojevskij
Literatura
Escriptor rus.
El seu pare, home cruel i tirànic, l’obligà a estudiar la carrera d’enginyer militar Peterburg, 1838-43 malgrat la vocació literària que tenia des de l’adolescència Destinat al departament d’enginyers de la capital, es retirà al cap d’un any per consagrar-se a la literatura Traduí Eugénie Grandet 1844 i escriví la seva primera novella, Bednyje l’udi ‘Pobra gent’, 1845, que el situà d’un sol cop entre els millors escriptors russos del seu temps Belinskij veié en el jove novellista, de tendència gogoliana, un nou geni presentava, amb una força i una penetració extraordinàries, la tragèdia…