Resultats de la cerca

Autor pessimista i malenconiós, els seus personatges viuen en un estat conscient d’impotència i de tragèdia Es destaquen Een Zwerver verliefd ‘Un rodamon enamorat’, 1904, Der liefde bloesems ‘Flors d’amor’, 1921 i la trilogia Een Hollands drama, De rijke man, De Grauwe vogels ‘Un drama holandès’, ‘L’home ric’, ‘Els ocells terrosos’, 1935-37

Fou funcionari a les colònies holandeses d’Indonèsia 1838-58 per escrúpols de consciència tornà a Europa L’any 1860 publicà la novella Max Havelaar Of, De Koffie-veilingen der Nederlandsche Handelsmaatschappij ‘Max Havelaar, o la subhasta de cafè de la Societat Comercial Holandesa’, sàtira que denuncia l’egoisme dels colonitzadors i de les classes altes indígenes, considerada una obra cabdal del s XIX holandès També publicà Minnebrieven ‘Cartes d’amor’, 1861, les narracions breus Ideen 1862-77, les peces teatrals Vorstenschool ‘Escola de prínceps’ i Aleid i De Geschiedenis van Woutertje…

Participà el 1837 en la fundació de la revista literària De Gids ‘El Guia’, de la qual aviat 1843-65 esdevingué redactor únic Considerà la cultura holandesa del s XVII com a exemplar i mesura per a una revivificació nacional a Jan, Jannetje en hun jogste kind ‘Joan, Joaneta i llur fill petit’, 1842, i a Het Rijksmuseum te Amsterdam ‘El Museu del Regne d’Amsterdam’, 1844 La seva prosa requereix un gran esforç del lector, com també la seva poesia Liedekens van Bontekoe ‘Cançonetes de Bontekoe’, 1840 A Zangen des Tijds ‘Càntics del Temps’, 1868 revela una actitud crítica Florence i d’altres…

La seva obra poètica és estructurada sota patrons romàntics Destaca De ondergang der eerste wareld ‘La fi del primer món’, 1820, epopeia inacabada, i Geschiedenis des Vaderlands ‘Història de la pàtria’, 1832-53

Començà escrivint una poesia que ultrapassa l’experiència vital i s’inclina al misticisme La Primera Guerra Mundial i la filosofia de Spengler li inspiraren visions d’un pessimisme total Tota la seva obra canta, d’una manera tètrica i grandiosa, amb accents gairebé de monotonia exorcitzadora, tot allò que la humanitat ha perdut o renegat Entre les seves obres es destaquen Voorbij de wegen ‘Més enllà dels camins’, 1920, Een winter aan zee ‘Un hivern vora el mar’, 1937 i els quatre volums de la seva Obra completa 1948

De la seva primera novella, Kind tussen vier vrouwen ‘Criatura entre quatre dones’, sortiren moltes obres posteriors, com el cicle d' Anton Wachter 1939-60, assaigs, com ara De toekomst der religie ‘El futur de la religió’, 1947, i nombrosos reculls poètics Altres obres seves són Bericht uit het hiernamaals ‘Notícia del més enllà’, 1964, Het schandaal der blauwbaarden ‘L’escàndol de les barbes blaves’, 1968, Het schuldprobleem bij Dostojewski ‘El problema de la culpabilitat en Dostojevskij’, 1945 i Gustav Mahler Over de structuur van zijn symfonisch oeuvre ‘GMahler Sobre l’estructura de la…

Es distingí de la seva generació la del 80, esteticista, pel seu compromís polític Conreà una poesia sensitivista que arribà fins a les possibilitats límits de la llengua i intentà de crear una poesia èpica socialista Les seves obres principals són Mei ‘Maig’, 1889 i el recull Pan 1912 Fou un teòric marxista de tendència esquemàtica i doctrinària Traduí Spinoza

Seguí la carrera política i ocupà el càrrec de gran pensionari 1636-52 Escriví poesia moralitzadora de llenguatge planer Emblemata 1618, Houwelyck ‘Matrimoni’, 1625, 's Werelts begin, midden, eynde, besloten in den Trouringh ‘Inici, meitat i final del món, tancats dins una aliança’, 1637, etc

Exercí el periodisme a París i a Holanda Amb Menno Ter Braak fundà la revista “Forum” 1932-35 La seva obra reflecteix un caràcter cosmopolita i liberal Het land van herkomst , “El país del retorn”, 1935 Publicà poesies amb el pseudònim Duco Perkens , i una biografia de Douwes Dekker De man van Lebak , ‘L’home de Lebak’, 1937

L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…