Resultats de la cerca

Net de Joaquim Horta i Boadella Professional de les arts gràfiques, edità els  Quaderns de Teatre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, on publicà obres traduïdes per primer cop al català d’autors com Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Jean-Paul Sartre, Anton Txékhov, Tennessee Williams i altres, i entre els catalans, Manuel de Pedrolo, Joan Oliver i Joan Brossa, i també Fe de Vida 1950-65, de poesia Fundà la collecció “Signe” d’assaig i poesia Fou cap de publicacions del Collegi d’Arquitectes 1971-83 i del departament de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona 1983-95…

Collaborador habitual dels mitjans de comunicació Com a poeta, ha publicat Queda't a Macau i aprèn-ne 1991, L’erecció de l’instint espiritual o l’amor dels trobadors 1995, Nit a Chiapas 2000 i Balada de l’holandès errant 2005 Vitalista i revolucionària, la seva obra entronca amb la poesia popular i les avantguardes històriques Pel que fa a l’assaig, és autor d’una introducció a l’espiritisme català del segle XIX, De la mística a les barricades Introducció a l’esperitisme català del XIX dins el context ocultista europeu 2001, premi Carles Rahola 2000, i la seva continuació  Cos i revolució L’…

Estudià lleis i obtingué el peritatge agrícola 1875 Fou un dels fundadors a València de Lo Rat-Penat 1878, entitat de la qual fou secretari general Escriví Constantino Llombart Apuntes biográficos 1879 i fundà 1884 i dirigí el setmanari satíric La Traca

Destacà sobretot en la seva faceta poètica, en què l’ofici de poeta és concebut com un rescat d’ombres en paisatges silenciosos i freds, d’imatgeria mortuòria Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes Com a poeta, publicà D’on gran desig s’engendra 1985, L’hivern remot 1987, Les ombres seduïdes 1990, Terra d’aigua 1993, premis Ausiàs March, de Gandia i Crítica Serra d’Or 1994, L’íntima realitat Antologia, 1981-1996  1998,  Solatge de sols 1999, Maregassa 2002,  Celebració…

Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867 Collaborà a El Fénix , Las Bellas Artes i El Pensamiento de Valencia amb articles i poemes Fou degà del collegi d’advocats de València 1874-76 i 1894-99, diputat a corts 1885 i director de la Societat Econòmica d’Amics del País 1872-79 i 1884-86

Vida i obra Fill d’un metge del mateix nom, la primera documentació en què és esmentat data del 1434, any que apareix atestat exercint de metge a València Professionalment estigué vinculat a tots els organismes de poder Fou metge de la reina Maria de Castella, la mort de la qual certificà el 1458, i actuà al servei de Joan II Fou examinador de metges i cirurgians per encàrrec dels consellers de la ciutat de València i exercí de metge en diversos hospitals, com el d’en Clapers, el dels Innocents i el d’en Bou Estigué relacionat, com a benefactor i en algun cas també com a metge, amb estaments…

Fou canonge arxiver de la catedral de València i en publicà els catàlegs i inventaris de còdexs 1943, incunables 1951 i pergamins 1961 Fou autor, també, d’una Biobibliografía 1951 de Roc Chabàs, Los prelados valentinos 1949, del pamflet antidemocràtic Sin caretas 1940 i d’altres obres

Dominicà, fou prior del convent de Sogorb i residí als d’Ontinyent i València Durant la guerra del Francès s’exilià a França i redactà unes memòries d’aquest episodi, avui perdudes Amb Marià Rais escriví una història del seu orde a la província dominicana d’Aragó És autor de poemes de diversos miracles de sant Vicent Ferrer, entre els quals Milacre que sent Vicent Ferrer eixecutà en esta ciutat de València en l’any 1359 1836 i Milacre que feu el gloriós sent Vicent Ferrer en el conde d’Urgell 1843 També és autor de poemes satírics com  El fill de l’especier 1817 i  El comte d’Urgell 1843, …

Féu la carrera eclesiàstica a Saragossa, on s’ordenà 1865 i fou beneficiat de l’església de Sant Carles Es dedicà a la predicació i l’apologètica, i també conreà la pintura religiosa El 1880 entrà a la Companyia de Jesús, i fou rector del noviciat de Veruela 1887 i durant trenta anys procurador de la província catalanoaragonesa Fou el promotor de la construcció del Collegi de Sarrià, del Collegi o Palau dels Ducs de Gandia i de la restauració de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa Deixà escrites poesies llatines i petits tractats de catequètica i apologètica en castellà

Estudià ciències econòmiques i filosofia i lletres, i la seva poesia es caracteritza per la seva unitat i coherència internes Es desenvolupa en espiral per aprofundir, en cada nou llibre, en els mateixos temes i problemes com ara la crisi del racionalisme, el sentit de la bellesa i la destrucció Entre els seus llibres més importants cal esmentar Dibujo de la muerte 1967, El sueño de Escipión 1971, El Azar Objetivo 1975, Música para juegos de artificio 1989, Divisibilidad indefinida 1990, Verano inglés 1999, Ut pictura poesis 2001 i Espejo de la gran niebla 2002 Ha publicat també diferents…