Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Arator
Literatura
Poeta llatí.
Diaca que, protegit per figures de l’Imperi i de l’Església, tingué fama de retòric El 544 llegí a Roma, davant el papa Vigili, el seu extens poema De actibus apostolorum , versificació en hexàmetres llatins dels Actes dels Apòstols
Josèp-Rosalinde Rancher
Literatura
Escriptor occità.
Funcionari francès sota l’Imperi, continuà la seva activitat durant l’administració savoiana Amb la Nemaïda o siá lou trionf dai Sacrestan 1823, renovà el teatre burlesc occità amb una truculència que escandalitzà els seus contemporanis Contràriament, Lou fablié niçard 1823 palesa un cert caràcter moralitzador
decadentisme
Visió irònica del decadentisme : Jaume Sabartés, “poeta decadent" , per Picasso
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Tendència sorgida a França en 1880-90 que es manifestà en la literatura, l’estètica i la moral.
Partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent La justificació del terme i l’actitud partien de la teoria de Giambattista Vico sobre els fluxos i els refluxos de la història, l’estudi de Montesquieu sobre la grandesa i la decadència de l’imperi Romà i la inquietud rousseauniana de retrobar l’estat de natura primitiva El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, cansament, tedi byronià i afecció a la mort, propis del Romanticisme, i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues l’hellenisme i el darrer període de l’imperi Romà…
telugu
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua dels andhres parlada per 59.686.000 individus (1986), oficial de l’estat d’Andhra Pradesh (Índia), pertanyent a la subfamília central de la família dravídica.
Posseeix una important literatura, iniciada amb unes inscripcions del sIX i que atenyé la perfecció al s XVI, durant l’imperi de Vijayanagar, amb als tres poemes èpics l' Amuktamalyada , de Kṛṣṇadevarāya, el Manucaritram , de Peddanna, i el Pārijātapaharanamu , de Timmanna Els temps moderns sobresurt KViresaliṅgam Pantulu 1848-1919
Flavi Vegeci
Literatura
Escriptor llatí.
Ocupà un càrrec important en l’administració de l’imperi i s’ocupà sobretot de temes militars, com es reflecteix en el seu Epitome rei militaris , en quatre llibres, on pretén de posar remei a la decadència present mitjançant l’estudi i l’aplicació de l’estratègia militar del passat
Niẓām al-Mulk
Història
Literatura
Estadista i escriptor persa.
Fou visir dels seljúcides Alp Arslān i Malik Shā i senyor incontestable de l’Imperi durant el soldanat d’aquest Mecenes, protegí filòsofs i literats, com Algatzell i ‘Umar Khayyām i els estudis astronòmics i matemàtics i fundà a Bagdad la primera madrassa del seu nom Ell mateix escriví un tractat de política
Mark Aleksandrovič Landau
Literatura
Novel·lista ucraïnès en llengua russa.
Escriví novelles històriques, influïdes sobretot per Tolstoj destaca la tetralogia Myslitel ‘El pensador’ sobre la Revolució Francesa i el primer imperi Sv'ataja Jelena, malen'kij ostrov’ ‘Santa Elena, petita illa’, 1921, Dev'atoje Termidora ‘El nou de termidor’, 1923, Cortov most ‘El pont del diable’, 1925 i Zagovor ‘El complot’, 1927
János Mailáth
Historiografia
Literatura
Poeta i historiador hongarès en llengua alemanya.
Obtingué un càrrec administratiu en el govern Féu d’intèrpret de la cultura magiar a Alemanya a través de les seves obres Magyarische Sagen, Märchen und Erzählungen ‘Tradicions, contes i llengendes magiars’, 1825, Geschichte der Magyaren ‘Història dels magiars’, 1828-31 És autor de Geschichte des Österreichischen Kaiserstaats ‘Història de l’imperi austríac’, 1834-50, on estudia la monarquia dels Habsburg
Claudi Claudià
Literatura
Escriptor grec en llengües grega i llatina.
Esdevingué poeta oficial de l’Imperi, del qual ha estat considerat la darrera gran figura Autor dels poemes Gigantomaquia ‘Lluita de gegants’ i De raptu Proserpinae ‘El rapte de Proserpina’, incomplets, excellí sobretot en tractar la realitat immediata — De bello gotico ‘La guerra dels gots’, De consulato Stiliconis ‘El consolat d’Estilicó—, on expressa l’admiració del seu temps per l’antiga grandesa de Roma
diatriba
Filosofia
Literatura
Discurs o escrit que implica una agressió contra persones o institucions.
Inicialment era una conversa entre un mestre i els seus deixebles sobre una qüestió filosòfica, i a partir del s II aC esdevingué una mena de predicació practicada pels filòsofs de l’escola cínica, que combinava la retòrica sàvia amb narracions exemplars i allegòriques, sentències i diàlegs ficticis Aquesta classe de diatriba es mantingué durant l’imperi Romà fou adoptada sobretot pels estoics i pels predicadors cristians Hom tornà a emprar aquest terme a partir del s XVI per a denominar obres de discussió literària o filosòfica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina