Resultats de la cerca

Inicialment era una conversa entre un mestre i els seus deixebles sobre una qüestió filosòfica, i a partir del s II aC esdevingué una mena de predicació practicada pels filòsofs de l’escola cínica, que combinava la retòrica sàvia amb narracions exemplars i allegòriques, sentències i diàlegs ficticis Aquesta classe de diatriba es mantingué durant l’imperi Romà fou adoptada sobretot pels estoics i pels predicadors cristians Hom tornà a emprar aquest terme a partir del s XVI per a denominar obres de discussió literària o filosòfica

Al seu llibre Della perfezione della vita politica exalta la vida política activa enfront de la vida contemplativa i afirma que l’activitat política no és per ella mateixa un mal L’estat descrit per ell és un estat regit per institucions lliures i perfectes, en el qual tots poden gaudir de llurs virtuts actives, mitjançant l’ús moderat dels béns polítics unit a l’exercici de les virtuts morals

Jesuïta, estudià teologia a Roma, fou cardenal, primat d’Hongria i primer canceller reial Principal ideòleg de la Contrareforma a Hongria, fundà diverses institucions docents, entre les quals la Universitat de Nagyszombat, la més antiga d’Hongria, germen de l’actual Universitat Eötvös Loránd de Budapest Com a escriptor es destacà per la força persuasiva dels seus sermons, publicats el 1636 El seu oracional del 1606 Imádságos könyv és utilitzat encara avui

Estudiant a Praga i a París, treballà en institucions culturals Pel seu anticomunisme, li fou prohibit de publicar a Txecoslovàquia des del 1968 De temàtica social i política, en la seva obra destaquen les novelles V úzkosti hl’adania ‘En l’angoixa de la recerca’, 1942, Farská republika ‘La república dels capellans’, 1948, Prvý a druhý uder ‘El primer i el segon cop’, 1950, i la sàtira antiestalinista Démon súhlasus ‘El dimoni del consens’, 1963

En Das junge Europa ‘La jove Europa’, 1833-37 expressà les seves idees polítiques, que el portaren a dos anys de presó, i en Reisenovellen ‘Narracions de viatge’, 1833-37 es palesà seguidor de Heine ho fou, així mateix, de Schiller en la seva producció dramàtica Die Karlsschüler ‘Els deixebles de Karl’, 1846 i Graf Essex ‘El comte d’Essex’, 1856 Director de diverses institucions teatrals a Viena i a Leipzig, escriví obres sobre aquest tema

Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot,  Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974

Propietària rural a Illa, Rosselló, es dedicà a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana 1974 i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona Les dues institucions, fusionades, publicaren tres quaderns d’una Grammaire basique de langue catalane i edità Rebrolls , butlletí de la Biblioteca, i Entre tots ho farem tot , butlletí dels alumnes de l’Escola També convocaren premis de narració i d’altres disciplines des del 1980

Llicenciat en filologia catalana, fou corrector d’estil i assessor lingüístic en publicacions diverses i a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio Professor a la facultat de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, a la facultat de comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull, és autor de traduccions del francès i l’anglès al català El 1988 publicà amb Xavier Pericay   Verinosa llengua , assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat des de les institucions catalanes També és autor d’ El barco fantasma 1992, amb diversos…

Intervingué en política durant la Primera República Exercí com a crític d’art Apuntes para la historia de la caricatura, 1878 Del desnudo en el arte , 1902 i també com a periodista, a París 1878 Ostentà diversos càrrecs en institucions artístiques i literàries de Madrid Literàriament s’inscriu dins el naturalisme, amb respecte per la tradició castellana del segle d’or Del teatro, 1844 Autor de nombrosos treballs Ayala, estudio biográfico , 1884 Castelar, 1900, és més conegut per les seves novelles i colleccions de contes, on segueix de prop Balzac, Dumas i sobretot Zola Hi…

D’origen probablement milesi hom creu que no és autèntica la llegenda segons la qual els atenesos, en veure'l coix i deforme, el cediren als espartans perquè fos llur capità, escriví l' Eunomia , un tractat sobre el bon govern, referint-se naturalment a les institucions espartanes La seva glòria són, però, les ‘Uποθῆκαι ‘Exhortacions’ i els Εμβατῆρια ‘Cants de marxa’, en ritmes anapèstics, amb els quals encoratjava els lacedemonis durant les guerres messèniques Recollits pels gramàtics alexandrins, els escassos fragments que han pervingut dels seus poemes mostren un llenguatge,…