Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Budapest i treballà d’infermer, de periodista i de sociòleg Amb el sociòleg István Szelény preparà el volum Els intellectuals i el poder 1969, a causa del qual fou detingut i, posteriorment, hagué d’abandonar el país Un dels principals intellectuals crítics amb les estructures de l’antiga Europa de l’Est, la seva obra assagística continuà a Antipolítica Meditacions a Europa Central 1980, La malenconia de renéixer 1991,  Inventari canviant 1996, The Invisible Voice Meditations on Jewish Themes 2000 i A Guest in My Own Country A Hungarian Life 2003,…

Es diplomà en relacions públiques per la Universitat de Barcelona 1980 i llicencià en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1983, i amplià estudis a Nova York i a París Ha actuat, entre d’altres, a les obres Antaviana 1978, dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks 1983, A Alonso, Baal 1983, Joan Ollé, La primera de la classe 2000, Els viatgers de l’absenta 2007, F Roda i Quid pro quo 2008, G Vázquez És autora de les obres La podrida 1994, La furgoneta 1995, premi Cassandra, Esquerdes 1996, Tres homes esperen 1996, Aurora 1997, Entre el dubte i el matís 2001, que també…

Fou el promotor d’una Federació Internacional d’Acció Llatina que havia d’englobar els diversos pobles que parlen un llenguatge derivat del llatí El seu ideari és contingut a L’idée latine 1950-51És autor d’un Lexique français-occitan 1970 i Lexique occitan-français 1972

Acabats els estudis d’escultura i modelatge, el 1950 anà a Praga on, guiat per Josef Wagner, s’inicià en una sèrie d’escultures que el situaren com un dels artistes més innovadors del seu país malgrat la censura Destaquen els busts de la sèrie “Avantguarda” 1958, retrats de diversos artistes txecs dels anys vint i trenta Foren, però, les seves escultures abstractes que li donaren renom, i amb les quals representà el seu país l’aleshores República Socialista de Txecoslovàquia a l’Expo de Mont-real el 1967 i a la Biennal de Venècia del 1968 Els anys seixanta organitzà el Simposi …

Abandonà els estudis d’arquitectura pels de filosofia i lletres, i el 1954 obtingué el doctorat per la Universitat de l’Havana Dedicat al periodisme, collaborà en la revista Alba , per a la qual entrevistà l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway Professor a Yale 1957-58 i a la Universitat de l’Havana des del 1955 Actiu lluitador contra el règim de Fulgencio Batista, abraçà la Revolució Cubana, després de la qual ocupà càrrecs en el règim castrista editor de la revista Casa de las Américas , institució del mateix nom que dirigí des del 1986 cofundador, amb Nicolás Guillén i altres…

Catedràtic de dret internacional, ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre de finances Es dedicà al periodisme i fundà La Crónica 1898-99, El Nuevo Tiempo 1901 i La Civilización 1910 La seva poesia és recollida sobretot en el volum Obra poética 1906 té també assaigs Estudios ingleses y estudios varios 1907, Literatura de ideas 1911 i Los ídolos del foro 1916

Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament mercantil a diverses ciutats de l’Estat espanyol El 1900 fou vicepresident del Congrés Internacional de Geografia Econòmica i Comercial de París Publicà nombroses obres de caràcter divers, com Los museos comerciales y la exportación españoles 1904, Las literaturas orientales y en particular la sánscrita 1917 i Puertos y zonas francas 1918

Ha excellit com a narradora i poeta amb llibres com Linger By the Sea 1979, A Season of Mouring 1988, Leaning, Leaning Over Water 1998 i Poached Egg on Toast 2004, i ha obtingut un notable ressò internacional amb la seva primera novella Deafening 2003, guardonada amb el premi Commonwealth Itani hi narra una gran història d’amor en el marc de la Primera Guerra Mundial

Jugador de rugbi, després de la Primera Guerra Mundial fou diverses vegades internacional i després del 1942 fou comissari general d’esports Com a escriptor deixà les obres Six maillots de rugby, Arabesques et chinoiseries , poemes, l’assaig Politique et doctrine sportive , i els llibres d’història Le Roussillon dans l’histoire, Grandes heures du Roussillon, Les Almugavares mercenaires catalans du Moyen Âge , obra publicada en català el 1972

Abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la literatura i al periodisme Treballà per a les emissions en castellà de la BBC a Londres 1970-85 i de Radio France Internationale a París 1986-91, ciutats on exercí també com a diplomàtic Formà part del Centro Mexicano de Escritores, on conegué Juan Rulfo, el qual l’influí decisivament La seva obra palesa una recerca rigorosa d’un llenguatge capaç de renovar en ell mateix la visió del món i el contingut de les paraules Publicà primerament un volum poètic, Sonetos de lo diario 1958, al qual seguí la novella José Trigo 1966, premi Xavier…