Resultats de la cerca

Canonge de Bosa, fou consultor del sant ofici a Roma Destacà per la seva poesia religiosa en llengua sarda Autor d’una vida rimada dels patrons de Sàsser 1582 i de composicions que reuní, amb d’altres de castellanes i italianes, a Rimas diversas espirituales 1597

Deixeble de Nebrija, fou corrector d’obres en castellà a Venècia i a Roma, d’on fugí el 1527 després del saqueig de la ciutat, esdeveniment que explica en la novella Retrato de la loçana andaluza Venècia 1528, d’inusitada llibertat en l’expressió Dins la línia dels continuadors de La Celestina , és ja, però, una obra plenament renaixentista Des del punt de vista lingüístic és una mostra important d’influències catalanes i italianes

Atestat entre els anys 1215 i 1233, la seva activitat professional es manifestà a les corts italianes de Bonifaci de Monferrato i d’Otó del Carretto i a la provençal de Blacatz Fou un trobador elegant i correcte, del qual són conservades quinze poesies, de gèneres diversos, la millor de les quals és una alba religiosa Vers Dieus, el vostre nom e de Sancta Maria , atribuïda de vegades a Folquet de Marselha

És possible que el seu origen provingui dels comentaris fets pel joglar abans d’emetre el poema, per tal de situar el seu auditori Però les razós conservades, d’innegable valor literari, mantenen una evident unitat d’estil, de composició i de llengua, la qual cosa fa pensar en un treball de compilació i arranjament subjecte a formulismes d’escola, i propi de certs copistes de cançoners occitans del s XIII relacionats amb terres italianes La credibilitat informativa d’aquests texts varia, i en cada cas ha d’ésser contrastada amb les dades objectives de la crítica

Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso 1680 Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època És autor de la comèdia Triunfos de Marino y Fortunas de Heliogábalo representada a València vers el 1660 i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad 1688 de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep, Perfecto político…

Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a El Museo de Familias  amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de Manzoni, entre…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 El 1767 s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies italianes, com Joan Baptista Colomés i Bernat Garcia, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani, sovint de temàtica castellana Ifigenia in Aulide 1779, Ormisinda 1783, inspirada en Moratín, Lucia Miranda 1784, Giovanni Blancas i Sancio Garcia imitació de Cadalso la segona, i ambdues del 1793,…

Germà dels escriptors Guillem i Aurora Díaz-Plaja , estudià a Barcelona i València i es doctorà en història a Madrid 1945 Del 1948 al 1967 fou lector de literatura castellana en diverses universitats alemanyes, italianes i nord-americanes Collaborà a ABC i La Vanguardia Fou un escriptor prolífic amb més de 150 obres publicades, sobretot de temes d’història molt diversos, des de la biografia fins a l’anecdotari, així com d’història social i cultural, preferentment de l’àmbit castellà El seu assaig El español y los siete pecados capitales 1966 esdevingué un best-seller , que fins…

Vida i obra Militar de professió, participà en la Primera Guerra Mundial Ingressà a l’Istituto Geografico Militare de Florència Durant la guerra d’Etiòpia 1935-36 organitzà la policia colonial, i ascendí a general el 1940 A la Segona Guerra Mundial prengué part en les campanyes de Líbia i de Tunísia Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans Fou fundador i president del Centre d’Estudis Algueresos Collaborà en revistes italianes i catalanes Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer Le antiche fortificazzioni di Alghero Càller…

Hom hi troba fusionats elements èpics i novellescs el seu antecedent immediat més important és la poesia èpica medieval, i la seva desclosa marca un canvi de signe en l’estructura social el pas del feudalisme a l’aparició de la burgesia Hom en pot distingir dues branques En la primera predomina l’element fantàstic i meravellós, amb una localització en el temps i l’espai exòtica i llunyana En aquesta línia cal situar l’obra narrativa inclosa dins l’anomenada matèria de Bretanya —amb els cicles de Lancelot i Tristany, escrits originalment en francès, dels quals hi ha versions catalanes,…