Resultats de la cerca

Doctorat en filologia romànica, fou professor de literatura castellana a la Universitat de Berna fins a la jubilació 1989 Cofundador de la revista Espadaña 1944, publicà diversos llibres de poemes Cantos al destino , 1945 Contemplación del tiempo, 1948 España, pasión de vida , 1953, etc, i l’antologia Poesía 1939-1964 , 1975 i un estudi sobre La novela española contemporánea en tres volums, 1958-62

Fill del poeta Jorge Guillén fou, fins a la jubilació, professor a les universitats de Harvard i Autònoma de Barcelona Gran coneixedor de la literatura clàssica i moderna, estudià a fons i sistematitzà diversos aspectes de la teoria literària i la literatura comparada, com ara la història literària, l’estilística, les influències, la periodització, els gèneres, el canvi i la persistència en la tradició, etc Publicà Entre lo uno y lo diverso introducción a la literatura comparada 1985, que ha esdevingut un clàssic, El primer Siglo de Oro Estudios sobre géneros y modelos 1988,…

Afiliat 1931 a les Joventuts Socialistes, el 1932 obtingué el títol de mestre Poc després d’aconseguir plaça fou mobilitzat pel bàndol republicà Després de la Guerra Civil fou condemnat a vint anys de presó, però al cap de tres anys sortí en llibertat i pogué exercir fins el 1954 des del 1947 com a director del Collegi Politècnic de Sant Josep, a Alacant Durant els primers anys del franquisme s’involucrà en la reorganització del PSOE en la clandestinitat, però se separà del partit el 1962 seguint Rodolf Llopis , de qui era molt pròxim Del 1954 fins a la jubilació 1981 treballà en…

Estudià filologia romànica a les universitats de Saragossa i Barcelona, on es llicencià 1962 i doctorà 1973 Després d’exercir la docència en instituts de Barcelona, el 1970 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou catedràtic i impartí literatura castellana del Siglo de Oro  i crítica textual fins el 2014, any de la seva jubilació Professor visitant a les universitats de Harvard 1986 i la Sorbona 1991, fou membre corresponent de la Real Academia Española 1982 i numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1984 Formà part del consell assessor de…

Professor de castellà a l’ensenyament secundari fins a la jubilació 1985, des de molt jove milità en l’occitanisme Entre altres iniciatives, el 1975 creà l’editorial Fédérop, una de les plataformes editorials més importants en llengua occitana, que dirigí fins a l’any 2000, en la qual publicà, entre d’altres, la trilogia novellística de Robert Lafont La Festa 1983, 1984 i 1996 La seva poesia, iniciada amb el recull Cap de l’aiga 1952, tingué un paper important en la renovació de l’expressió literària en llengua d’oc, i posteriorment continuà amb Cor prendre 1965, Ni cort i…

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1992 Exercí la docència en l’ensenyament secundari i els anys vuitanta publicà amb G Casals, N Cot, L Soldevila i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que tingueren una àmplia difusió, i edicions de textos orientades didàcticament Fou també codirector de diverses colleccions editorials “El Garbell”, “Textual” Després d’exercir a les universitats d’Almeria i Barcelona, el 1993 s’incorporà a la Universitat de Vic, on fins a la …

Passà la infantesa a Comenge Deportat a Alemanya del 1943 al 1945, quan en tornà estudià a París i s’hi doctorà el 1959 Fou cofundador 1945 i president de l’ Institut d’Estudis Occitans  IEO del 1961 al 1980, professor titular de la Universitat de Poitiers i director adjunt del Centre d’Études Supérieures de Civilisation Médiévale, també de Poitiers, fins a la jubilació 1989 Especialista en dialectologia de la llengua d’oc i literatura occitana medieval, la seva activitat fou compartida per l’acció occitanista, la recerca filològica i la creació literària Des de l'IEO va participar activament…

Llicenciat i doctorat en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca, de 1951 a 1953 fou catedràtic d’institut, i des d’aquest any exercí la docència a la Universitat Complutense de Madrid, on fou nomenat catedràtic de filologia el 1964, bé que fou destituït el 1965 pel suport que donà a les protestes estudiantils, juntament amb altres professors universitaris i s’hagué d’exiliar fins el 1976, que recuperà la plaça, on fou professor fins a la jubilació 1992 Feu estudis de lingüística general, amb títols com ara Lalia, Ensayos de estudio lingüístico de la sociedad 1973, Del…

Fill d’un banquer vienès que el 1924 abandonà Àustria pel creixent clima d’antisemitisme, fou educat en un ambient cosmopolita i poliglot parlava amb fluïdesa l’alemany, el francès i l’anglès, malgrat que gairebé tota la seva obra és originalment escrita en aquesta llengua, i visqué primer a París i des del 1940 als Estats Units d’Amèrica, on es naturalitzà l’any 1944 Graduat per la Universitat de Chicago 1948, obtingué el màster a la de Harvard 1950, i el 1955 es doctorà pel Balliol College d’Oxford Després de formar part del comitè editorial de The Economist 1952-56, fou professor a les…