Resultats de la cerca

Diaca que, protegit per figures de l’Imperi i de l’Església, tingué fama de retòric El 544 llegí a Roma, davant el papa Vigili, el seu extens poema De actibus apostolorum , versificació en hexàmetres llatins dels Actes dels Apòstols

Mestre en arts 1578 i catedràtic de filosofia 1588 Ingressà 1592 a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d' Industria , on llegí sis composicions poètiques en castellà, en general de tema religiós, i vuit discursos També participà amb una composició al certamen poètic dedicat a sant Vicent 1600 Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris 1586

Fill i hereu de Ramon de Siscar i Fernández-Calderón Advocat, el 1859 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí una traducció castellana de les Geòrgiques de Virgili, publicada el 1881, i diversos treballs d’història Collaborà en la Illustració Catalana i el Calendari Català amb traduccions catalanes d’odes d’Horaci Publicà La iglesia parroquial de Agramunt 1880, La carta puebla de Agramunt 1884 i, amb pseudònim, El primer libro impreso en Tarragona en 1484 1887 Bibliòleg, reuní també una interessant collecció de numismàtica

El 1788 era metge a Camarasa Noguera Fou membre de la societat Comunicació Literària , de Barcelona hi llegí una Apología de l’idioma català , escrita després del 1766, en la qual fa una apassionada defensa del català i del seu ús i la qual inspirà directament la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot 1815 És autor d’un notable romanç decasíllab, el Soliloqui de Caifàs , de to preromàntic, i de dues composicions monosillàbiques, obres que també foren incloses en l’antologia de texts de la Gramàtica de Ballot Participà, amb sis composicions poètiques, perdudes, en les…

D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado 1849, que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto , no estrenada, i la revista Diciembre y Enero 1870 En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera 1855, El sereno d’Alfafar 1858 i El mejor marido, o Cento el de Meliana 1858, estrenades al Princesa de…

Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona Se secularitzà el 1822 Fou regent d’estudis del collegi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts 1822-23 i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament 1822 Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1815, en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica Amb Aribau , fundà un periòdic liberal moderat, El Eco de la…

Vida i obra Advocat, participà en política en el camp republicà federa, on fou diputat a corts 1871, 1873 i en el castelarià, a Barcelona i a Madrid D’estudiant, fou membre de la societat Tertulia Literaria 1855, després Círculo Instructivo, 1856, on llegí un discurs en defensa de l’ús formal de la llengua catalana i un altre contra la pena de mort Abans de traslladar-se a Madrid, collaborà a El Telégrafo i fundà el periòdic obrerista La Asociación  1866, i, retornat a Barcelona, La Publicidad  1878  Los trobadors nous i Los trobadors moderns inclogueren poemes seus, entre els quals Fragment…

Fill d’un mestre de Swansea, abandonà l’escola a setze anys i es posà a treballar de periodista al diari South Wales Evening Post Es donà a conèixer com a poeta amb 18 Poems 1934, any que abandonà el seu Galles natal, on tornà definitivament el 1937 en casar-se, malgrat que a Londres tingué la protecció de l’escriptora Edith Sitwell i el seu cercle La seva fama es consolidà amb Twenty Five Poems 1936 i The Map of Love 1939, volum que inclou també una sèrie de narracions que reflecteixen el concepte d’ell mateix com a poeta i anticipen alhora el volum autobiogràfic Portrait of the Artist as a…

Establert amb la família a l’Àfrica del sud —el seu padrastre era cònsol a Durban—, estudià a la Universitat de Cape Town 1903-04 Dominà l’anglès tan bé com el portuguès i, en anglès, li foren publicats 35 Sonnets 1913, Antinous 1918, Inscriptions 1921 i Epithalamium 1921, aplegats després a Poemas Ingleses , amb traducció portuguesa de J de Sena El seu bilingüisme pot ésser una de les claus de la seva personalitat disgregada Tornà a Lisboa 1905, on llegí Schopenhauer i Nietzsche, els postsimbolistes i els portuguesos Antero de Quental i Cesário Verde Des del 1908 visqué obscurament, amb una…

Estudià el batxillerat a Vic i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1972 Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, on llegí una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana , hi exercí de professor de filologia llatina 1972-2019 Com a poeta publicà Temps de tempesta 1974, Encalçar el vent 1976, Dura llavor secreta 1990,  D’ara i de sempre 2000 i  Cobles devotes  2010, recollits a  Obra poètica completa 2020 Com a investigador, centrà les seves activitats en tres grans eixos D’una banda, la filologia llatina amb traduccions d’autors de totes les…