Resultats de la cerca

Catedràtic de bibliografia de la Universitat de Madrid Dirigí diverses entitats i publicacions d’aquesta especialitat i també hi collaborà De la seva nombrosa tasca cal esmentar sobretot la monumental Bibliografía de la literatura hispánica 1950-80 i Mil biografías de los Siglos de Oro 1985 L’any 1995 fou guardonat amb la Medalla d’Or al mèrit en les belles arts

Estudià al seminari de la Seu d’Urgell i es doctorà en teologia a Lleida Fou rector de Llívia 1728 i canonge i plebà de Ponts 1754 És autor d’un Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral 1754-57 amb un pròleg en què justifica l’ús del català Obra de mèrit, fou traduïda al castellà 1801 Deixà manuscrits un tractat sobre l’origen del dret català i un episcopologi d’Urgell

Dedicat al periodisme collaborà en diverses publicacions i en la televisió La seva obra és de tipus satíric, i sol centrar-se en costums i anècdotes de la societat i la política espanyoles Vivir en Madrid 1967, Los españoles 1968 Celtiberia show 1970 i Vida y milagros de Monseñor Escrivà de Balaguer, fundador del Opus Dei 1975, El show de sus señorías 1986, Se abre la sesión 1998 Publicà també els volums de memòries El día más feliz de mi vida 2000 i Mis picas en Flandes 2003 L’any 1995 rebé la Medalla d’Or al mèrit en el treball

Fou redactor des del primer número i collaborador del setmanari Catalunya Cristiana , i també escriví en diverses revistes, com ara Verdad y Vida , Teologia Actual , Acollida i Esperança i Foc Nou Com a guionista treballà durant nou anys en el programa radiofònic Paraula i Pensament , de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, i fou productor i presentador de quatre documentals sobre Terra Santa per a Televisió Espanyola Publicà més de 30 llibres, amb un estil personal bellíssim Traduí del llatí al català per primera vegada les anomenades Fonts franciscanes en cinc volums, elogiat pel poeta…

Era fill d’Andreu Avellí Pi i Arimon El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del estado actual de la botánica en las islas…

Filla d’un maquinista de la marina mercant, s’educà en una escola de monges El 1946 l’ Editorial Bruguera , per a la qual escriví gairebé en exclusiva fins el 1986, publicà la seva primera novella, Atrevida apuesta , que obtingué un gran èxit i amb la qual inicià una producció ingent en el gènere rosa més de quatre mil títols que la situà al capdavant del gènere en castellà Els seus llibres, els més venuts en llengua castellana de qualsevol època més de 400 milions d’exemplars, han estat considerats els més llegits en castellà després de Cervantes El 1951 les seves novelles començaren a…

Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo També collaborà a la revista  Por favor , de la qual fou cap de redacció, i a  Diari de Barcelona , Dunia , Charlie Hebdo i Vindicación Feminista Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya Foren aplegades a  Maternasis 1967, Y fueron felices 1970, Pels segles dels segles 1971, La educación de Palmira 1972, Mujercitas 1975 i Cambios y recambios 1983…

Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals, folklòrics i anecdòtics Des del 1957 fou secretari particular de JM de Porcioles Fou director del Diario de Barcelona 1969-72 i del Noticiero Universal 1977-82 i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta 1950, L’abat Marcet 1955, Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i…

S’inicià amb contes publicats a partir del 1949 i aconseguí la plena maduresa amb drames, dels quals cal destacar Egy lócsiszár virágvasárnapja ‘El diumenge de rams d’un rambler’, 1973, Káin és Ábel ‘Caín i Abel’, 1977, i molt especialment Csillag a máglyán ‘Estel sobre la foguera’, 1975, centrat entorn de les figures de Calví i Miquel Servet i dedicat al conflicte entre poder i ideals Entre altres publicà els volums d’assaig Anyám Könnyű álmot ígér ‘La meva mare em promet son lleuger’, 1970, Istenek és faloväcskák ‘Déus i cavalls de bastó’, 1973 i Nagyenyedi fügevirág ‘Flor de figuera de…