Resultats de la cerca

Després d’haver viscut la infantesa a la Martinica, tornà a França, on es casà amb el poeta Scarron Tingué un saló molt famós i fou encarregada de l’educació dels fills del rei i Madame de Montespan Enviudà el 1660 i, morta la reina i caiguda en desgràcia Mme Montespan, contragué matrimoni morganàtic 1684 amb Lluís XIV, damunt el qual influí notablement, especialment en la seva política religiosa Mort aquest 1717, es retirà al monestir de Saint-Cyr i es lliurà a l’educació de noies pobres Els seus conceptes educatius, inspirats en un moralisme rígid, resten exposats en les seves nombroses…

A França, durant el s XVII, foren cèlebres els de la marquesa de Rambouillet, Madeleine de Scudéry, etc Al s XVIII, els de Mmede Lambert i MmeNecker, i, al s XIX, els de Mmede Staël, Mmede Récamier i molts d’altres

Conreà sobretot la novella històrica, com Alos-torrea ‘La torre d’Alos’, 1950, basada en una llegenda de JVAraquistain Joanak joan ‘El passat ja és passat’, 1955, sobre la vida del bard suletí Etxahun, i Gorrotoa lege ‘L’odi, llei’, 1964, sobre les lluites dels bascs del segle XV De caràcter biogràfic és Amasei seme Euskalerriko ‘Setze fills del País Basc’, 1958 Entre les traduccions al basc cal destacar la de Las inquietudes de Shanti Andía de Pío Baroja , que aparegué el 1959 Finalment, en el camp teatral cal recordar Amayur 1951,  Markesaren alaba ‘La filla de la marquesa’,…

D’ideologia liberal, prengué part en la primera guerra Carlina amb el grau de comandant, i fou elegit diputat diverses vegades Ja de jove s’establí a Madrid, on obrí una impremta Les seves novelles, les primeres que seguien el Romanticisme postulat per Victor Hugo i Eugène Sue, aparegueren en fulletons i assoliren un gran èxit María, la hija del jornalero 1845 —traduïda al francès 1846 amb un pròleg de Sue, i a altres llengües—, La marquesa de Bellaflor o el niño de la inclusa 1846, Pobres y ricos o la bruja de Madrid 1849, etc En la mateixa línia escriví drames com El primer…

Inicià estudis de dret, que no acabà, a la facultat de Santiago Viatjà a Mèxic 1892-93, i el 1895 es traslladà a Madrid, on s’establí, bé que féu també estades a la seva terra Féu nous viatges a Amèrica 1910 i 1922, visità els fronts aliats durant la Primera Guerra Mundial i intentà breus intervencions en política El 1929 fou empresonat per la seva oposició a la Dictadura de Primo de Rivera Durant la Segona República fou director de l’Academia Española de Bellas Artes de Roma Finalment, el 1934, ja malalt, es retirà a Galícia Al marge de la pura biografia, Valle-Inclán es recreà a si mateix…

Nasqué, a l’acabament de les guerres d’independència, amb l’herència romàntica de l’època El 1867 fou publicada María , novella de Jorge Isaacs 1837 Manuela , d’Eugenio Díaz 1804, o El moro , de J Manuel Marroquín 1827, eren cròniques i escenes de costums més que novelles Poetes i polítics, els escriptors del segle XIX amb prou feines conrearen altres gèneres Europa continuava essent el pol d’atracció a la fi de segle era sentida la influència de Poe, Baudelaire i Verlaine Ja s’anunciava el Modernisme, primer corrent literari en què la producció hispanoamericana es manifestava original José…

Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà culturalment…

Quart dels fills del cirurgià Rodrigo de Cervantes i de Leonor de Cortinas El 1551 la família es traslladà a la cort, aleshores a Valladolid, en cerca de possibilitats econòmiques, però de fet contragué deutes i el pare fou empresonat, malgrat les seves protestes d' hidalguía , que finalment foren ateses Hom pot assegurar que Cervantes no cursà estudis universitaris —la seva presència a Salamanca com a estudiant és una pura hipòtesi—, però potser estudià en un collegi de jesuïtes, qui sap si a Valladolid Seguint un nou trasllat de la cort, la família Cervantes, el 1561, passà a viure a Madrid…