Resultats de la cerca

Enemic dels francesos i partidari de la Casa d’Aragó, compongué un planh a la mort del vescomte Barral dels Baus 1268, que havia animat una lliga contra Carles d’Anjou

Documentat des del 1178 i fill d’un mercader genovès, Folc, literàriament conegut com a Folquet , és un típic representant de la rica burgesia marsellesa que conreà les lletres La seva obra poètica dinou composicions evidencia una notable formació llatina, palesada en influències d’Ovidi i de Sèneca, sobretot, i un cert coneixement de l’escolàstica exposa els conceptes més típics de la fin'amor , o amor cortès, en argumentacions lògiques, amb sillogismes i paradoxes, en forma elegant, d’una gran riquesa estròfica, però en una actitud més sàvia que no pas sentida Era un mercader…

Mercader de Marsella, és autor de cançons, sirventesos i tençons, i de setanta-dues cobles morals i satíriques en les quals reflecteix, amb mentalitat festiva, la vida i els costums de l’època

Escriví la seva obra en occità, català i francès S’interessà per la cultura catalana i la divulgà Dirigí la Revue de la Catalogne , de Marsella Publicà els volums de poesia de tendència modernista Secret del temps 1951 i De paraules e d’images 1969, en què fusiona la tradició provençal i la catalana El 1945 participà en la fundació clandestina de l’Institut d’Estudis Occitans, del qual formà part També collaborà en revistes com Oc  i Gai Saber , entre d’altres

Fou president de la Societat d’Estudis Occitans Dins el corrent del realisme escriví, entre d’altres, les novelles Bagatoni 1894 i Li bomians 1906-07, i el recull de contes La feruna 1930 D’entre la seva poesia, basada en el ritme del llenguatge, cal destacar els reculls Li baladas d’aram 1883, La paurilha 1899 i, sobretot, La legenda d’Esclarmonda 1936, obra simbòlica i d’una gran ambició

Dirigí, amb Loïs Méry, el setmanari “Lo Tamborinaire” 1841, al voltant del qual s’agruparen nombrosos escriptors occitans Conreà, sense gaire èxit, el teatre còmic i es destacà, sobretot, com a poeta Lo poëta cassaire 1817 Fou, abans del Felibritge, el més popular dels escriptors provençals

S'inicià en el monaquisme a Betlem i a Egipte Fou ordenat secerdot a Roma el 405 Vers el 415 fundà el monestir de Sant Víctor a Marsella, en el qual romangué fins a la mort Fundà altres monestirs, femenins, a la regió En les seves Collationes criticà la doctrina augustiniana de la gràcia, dins la línia teològica semipelagiana Escriví també De Institutis cenobiorum La seva obra influí en la regla de sant Benet

Ha publicat diversos llibres, com Sense relambi 1932, Terraire nòu 1937, Chausida 1965 i Quatre cantadissas 1971, amb una llengua molt sòlida, un provençal que en ocasions es fa brutal Girat d’esquena al Modernisme provençal, s’obrí al surrealisme En lluita per una literatura popular i laica, Reboul fou també un animador de primer ordre amb lo Calen , organització que promou l’occitanisme a Marsella

Signà, amb Maurras i Amouretti, la declaració dels felibres federalistes 1892 La seva tasca essencial es desenvolupà en l’àmbit de la publicació Armana Marsihés , de la qual fou director a partir del 1899 i on introduí una tendència crítica de caire esquerrà, dins l’àmbit del felibritge Els seus poemes i la seva prosa, estimables, resten dispersos

Formà part de la comuna, i fou exiliat el 1871 Fou un dels fundadors del “Parnasse contemporain” 1866 Amic del poeta occità A Forès, ambdós emprengueren la lluita contra el felibritge conservador, en defensa d’un occitanisme republicà, anticlerical i socialista, el portaveu del qual fou La Lauseta 1877-79 Deixeble de P J Proudhon, publicà Le Fédéralisme 1878