Resultats de la cerca

Publicà Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària 1642, volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà el 26 de gener de 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària

Fou director del Diario de Sabadell , fundador de la Biblioteca Sabadellenca i president de l’Associació de Periodistes de Barcelona Essent un dels periodistes més antics i coneguts del país, el 1935 inicià la publicació d’unes memòries a La Veu de Catalunya , de la qual fou redactor en cap Milità a la Lliga Regionalista El 1936 s’exilià a Itàlia Publicà La nit del 6 d’octubre a Barcelona 1935, en collaboració amb Modest Sabater, Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna 1937, en collaboració amb el caputxí Antoni Maria de Barcelona, i Barcelona sotto l’incubo del…

Publicà primerament Katorikku Sakka no Mondai ‘Problemes d’un escriptor catòlic’, 1949 i després passà a la novella Shiroi hito ‘L’home blanc’, 1955, Kiiroi hito ‘L’home groc’, 1955, Aoi chiisana budo ‘Els petits raïms blaus’, 1956 i, alhora que tractava des del punt de vista catòlic la noció de Déu, la consciència de pecat i els problemes racials, tractà el cas de la vivisecció anatòmica durant la guerra en Umi to dokuyaku ‘El mar i el verí’, 1957 i el martiri dels missioners cristians en la seva obra Chimmoku ‘Silenci’, 1966 Samurai tracta també, sota la forma d’una novella d’…

Fou canonge de la catedral de Tarragona 1948 Publicà nombroses obres poètiques de caràcter religiós i d’un lirisme de vegades poc subtil La muntanya de la mirra 1933, La ruta illuminada 1935, L’esbarzer incandescent 1948, amb pòrtic de Manuel de Montoliu, Poemes d’alta mar 1956, Tardor 1963 i  Esclat 1964, a més del poema èpic i místic format per vint-i-quatre cants, L’esposa de l’Anyell L’esglesiada 1952-72 També publicà les proses poemàtiques Partícules 1934 i El llibre de la Mare de Déu 1936 Collaborà àmpliament en diverses publicacions periòdiques com La Cruz , La Veu de Tarragona , El…

Estudià art i arquitectura a Cracòvia, i s’inicià professionalment amb collaboracions en diaris i revistes, i també com a caricaturista L’any 1959 estrenà la seva primera obra teatral, Policja ‘La policia’, que el revelà, tant al seu país com a fora, com un dels dramaturgs polonesos més destacats de la postguerra Les seves obres s’inscriuen en el teatre de l’absurd Els trets humorístics i les situacions inversemblants que hi predominen han estat interpretats com una paràbola satírica dels règims totalitaris Progressivament distanciat, i censurat per les autoritats del seu país,…

La seva obra més important és  Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia, de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades , publicada el 1738 Els dos primers capítols narren la història de la ciutat des de la seva fundació fins a la fi del regnat de Jaume II el tercer tracta de la catedral i les esglésies parroquials el quart, dels convents, les cases d’ordes militars, la universitat, els collegis, hospitals i les confraries, i el cinquè, de les relíquies de la catedral i el Collegi del Corpus Christi,…

És considerat per molts com el de major significació de l’època prenicena o de la patrística en general Deixeble i successor de Climent d’Alexandria en la direcció de l’ escola cristiana d’Alexandria , a causa de dificultats amb el seu bisbe originades per la predicació només era llec quan Orígenes començà a predicar i per l’ordenació presbiteral conferida per altres prelats, s’establí a Cesarea de Palestina, on fundà una nova didascàlia D’ideologia bàsicament neoplatònica era deixeble d’Ammoni Saccas, l’eruditíssim i crític Orígenes aprofità per a la teologia cristiana n’és el…

D’ençà del s XII existeix una capella, amb aquest títol, a la via Àpia de Roma La frase fou popularitzada per la novella homònima d’Henryk Sienkiewicz 1894 i les nombroses adaptacions cinematogràfiques visió romàntica del cristianisme naixent i perseguit —representat pel mateix Pere, Lícia i l’esclau Ursus— enfront del paganisme de Neró i de Petroni