Resultats de la cerca

Serví a les corts d’Enric IV i d’Isabel I de Castella Fou un gran versificador, com ho demostren les cent quatre composicions amoroses, satíriques i religioses aplegades en un Cancionero propi, i després novament recopilades en el Cancionero general 1511 d’Hernando del Castillo És autor, també, d’una dotzena de lletres en prosa, i li ha estat atribuïda una biografia de l’arquebisbe de Granada, Hernando de Talavera

Hom distingeix tres gèneres principals de cantigas les cantigas d’amigo , les cantigas d’amor i les cantigas d’escarnho e de mal dizer També hi hagué cantigas de caràcter religiós, com les Cantigas de Santa Maria Alfons X de Castella-Lleó

Reuní una collecció de documents medievals i feu l’edició prínceps d' El Conde Lucanor 1575, epilogada pel Discurso sobre la poesía castellana , de gran valor pels texts medievals que conté És autor del tractat d’heràldica Nobleza de Andalucía 1588

Fou un dels poetes més notables dels Cancioneiros medievals gallecs, especialment per les seves cantigues de tema mariner

És una de les formes cultes medievals castellanes més característiques, i s’hi escriviren els principals poemes del Mester de Clerecía El seu ús s’extingí cap a la fi del s XIV

Assagista, contista, poeta, etc, excellí sobretot com a autor d’un cicle novellístic sobre Poictesme , reialme imaginari inspirat en les cròniques medievals, a través del qual satiritzà la societat moderna Escriví Jurgen 1919, Figures of Earth ‘Figures de terra’, 1921, etc

Escrit en àrab vulgar, sovint inclou mossarabismes És format per un refrany i estrofa de quatre versos, els tres primers monorims i el quart amb la rima del refrany, després del qual es repeteix el refrany Hom troba aquesta forma en diverses líriques europees medievals

D’origen humil, exercí oficis modests taverner, transportista de fusta, joglar Com a poeta, representa una continuació de la viva tradició dels bards medievals Excellí, sobretot, en teatre, amb els seus anterliwtiau , representacions populars en les quals assolí una original síntesi entre el teatre medieval i la sàtira contemporània

Aquesta significació, que al principi els grecs donaren respectivament a arsi i tesi, fou invertida entre els gramàtics medievals, que anomenaven arsi la part accentuada Els músics actuals, especialment els teòrics del cant gregorià, han tornat a la primera significació Entre els antics contrapuntistes, era aplicada l’expressió per arsin et thesin a la imitació en moviment contrari