Resultats de la cerca

La dedicatòria pot ésser per ella mateixa gènere literari, derivat del costum dels antics escriptors d’homenatjar les persones que els protegien o de sollicitar-los favors En altres ocasions ha estat incorporada al text tot fent la lloança de l’homenatjat i àdhuc de la seva nissaga, com al segon cant de l' Orlando furioso d’Ariosto Són típiques les dedicatòries epistolars, com la de Cervantes al comte de Lemos que encapçala el Quixot

Canonge de Bayeux, traduí en vers octosillàbic l’obra de Geoffroi de Monmouth Historia regum Britanniae , amb el títol de Roman de Brut 1155, important pel fet d’ésser la primera obra en francès que recull la matèria de Bretanya i fa menció de la Taula Rodona Escriví també una història dels normands, el Roman de Rou 1160-74

Les seves obres —diverses èglogues i una novella— foren impreses el 1554, mort ja l’autor, però foren conegudes manuscrites amb anterioritat Impregnat d’italianisme, conreà l’ègloga, bé que amb un sentit popular que enllaça amb les pastorelles medievals La novella O Livro de Menina e Moça restà inacabada És un relat sentimental en la línia de la Fiammetta de Boccaccio, però amb elements cavallerescs i pastorals La seva insistent menció de la saudade anticipa temes romàntics Hom li atribueix una ègloga, Crisfal , que és, en realitat, una novella sentimental versificada

Diplomada en disseny gràfic 1975 i llicenciada en ciències de l’educació 1986, es doctorà en aquesta especialitat el 2001 amb la tesi Els suports narratius dins la literatura infantil Anteriorment, publicà en el camp de la pedagogia Primeres literatures 1998 Professora titular i secretària del departament d’educació visual i plàstica de formació del professorat a la Universitat de Barcelona i professora de disseny a l’escola Elisava, ha format part del jurat de diversos premis de literatura infantil i juvenil Ciutat d’Olot 1988-89, Edebé 1994, 1995, 1996, l’Aurora Díaz-Plaja de l’AELC 2001-…

Nasqué molt lligada a la cultura del Riu de la Plata i a les Cròniques d’Índies Després de la independència prengué una gran volada, que compensa el passat colonial, més aviat pobre La influència dominant fou el Romanticisme anglès i francès, i més avançat el s XIX la dels romàntics argentins exiliats, amb els quals hom intentà la recerca d’una expressió criolla, com havia fet a l’Argentina la primera generació de romàntics pels volts del 1830 Aquesta primera generació d’escriptors uruguaians no deixà cap obra remarcable des del punt de vista literari, però sí des de l’històric i l’ideològic…

Produí el Popol-vuh, màxim exponent de la literatura precolombina, i el Libro de los libros de Chilam Balam , dels primers temps de la conquesta Amb el Romanticisme 1840, aparegueren nous prosadors i poetes la poetessa Vicenta Laparra de Lacera 1834-1905 inicià el teatre modern El Modernisme donà les figures del poeta Domingo Estrada 1852-1901 i del polígraf Enrique Gómez Carrillo 1873-1927 Al s XX es destacaren els poetes Rafael Arévalo Martínez, Luis Cardoza y Aragón i el narrador Miguel Ángel Asturias, premi Nobel de literatura el 1967 També cal citar encara el dramaturg Manuel Galich, els…

Gènere literari prestigiós, la seva tècnica actual és el resultat d’una llarga evolució Inicialment la biografia tendí a servir unes intencions religioses, filosòfiques, històriques, polítiques, etc, que anaven més enllà de la simple representació de la persona biografiada Agricola final del segle I, de Tàcit, les Vides paralleles segle II, de Plutarc, els Evangelis, sobre Jesús, etc A la Xina, la primera obra d’intenció biogràfica coneguda és Sunyu ~segle IV aC, però el gènere únicament es formalitzà amb Shiji ‘Memòries històriques’, de Sima Qian, i a partir d’aquí s’estereotipà ràpidament…

La literatura popular oral és molt rica la literatura escrita, al contrari, ha estat d’aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic de Bascònia A més ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són el labortà, el guipuscoà, el biscaí i el suletí Els texts literaris més antics són fragments de cants relatius a les lluites dels s XIV i XV Entre els conservats hi ha els que narren la derrota de Pedro de Avendaño, cap dels onyacins, i la crema d’Arrasate Mondragón Pel cant de Bereterretx , que narra l’…

Els documents més antics conservats daten dels darrers segles de la dinastia shang segles XIV-XII aC, aproximadament Són inscripcions sobre ossos i closques de tortugues Tant aquests com les gravades en vasos cerimonials de bronze són molt breus i no constitueixen documents literaris pròpiament dits Quant a la poesia, la primera antologia és l’anomenada Shijing ‘Clàssic de poesia’, consistent en poemes cantats en temples, corts i pobles, que rebé la forma definitiva aproximadament en temps de Confuci 551-497 aC S'integra en els llibres considerats com a “clàssics confucians”, i ha influït en…

Els orígens L’anglès del qual sortí la llengua moderna començà a formar-se després de la conquesta normada 1066 i no produí cap obra literària fins després de la segona onada d’influència cultural llatina i francesa, arribada amb la dinastia Plantagenet Enrric II, 1154-89 Abans de la conquesta normanda existí una literatura anglosaxona inintelligible per al lector modern i àdhuc per al lector del segle XIII, les obres cabdals de la qual foren el poema heroic Beowulf ~ 1000, Battle of Maldun ~ 991 i l’ Anglo-Saxon Chronicle , començada en temps del rei Alfred 871-901 i continuada per diversos…