Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Bertran Carbonell de Marsella
Literatura
Trobador occità.
Mercader de Marsella, és autor de cançons, sirventesos i tençons, i de setanta-dues cobles morals i satíriques en les quals reflecteix, amb mentalitat festiva, la vida i els costums de l’època
Albert Cohen
Albert Cohen
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor jueu naturalitzat suís.
Treballà durant anys en organitzacions internacionals, entre les quals l’ONU La seva narrativa, impregnada de sàtira, humor i poesia, se situa en ambients cosmopolites amb una forta càrrega de les tradicions i la mentalitat de la vida jueva Cal citar Solal 1930, Mangeclous 1938, Belle du Seigneur 1968, Les Valeureux 1969, Ô vous, frères humains 1972 i Miroirs 1981
Edward Estlin Cummings
Literatura
Poeta nord-americà.
Durant la Primera Guerra Mundial fou internat, per error, al camp de detenció de la Ferté-Macé Aquesta peripècia li serví per a escriure la novella The Enormous Room ‘La cambra immensa’, 1922 Aquell mateix any publicà el primer llibre de poemes, Tulips and Chimneys , influït, com tots els seus, per les experiències dadaistes, però adaptades a una mentalitat ordenada i irònica Entre els seus llibres cal remarcar Is Five 1926, Vi Va 1931, No Thanks 1935, 1×1 1944 i Χαίρε 1950, en tots els quals es mostra preocupat per l’amor i per la mort i, formalment, per una consecució plàstica…
Mateo Alemán
Literatura
Escriptor castellà d’ascendència hebrea que estudià humanitats a Sevilla i medicina a Salamanca, especialitat aquesta darrera que no arribà a exercir.
Fracassà en el seu matrimoni amb Catalina de Espinosa, sofrí presó per deutes i es traslladà a Madrid, on residí des del 1586 fins al 1601 El 1599 aparegué la primera part del Guzmán de Alfarache , novella picaresca que obtingué ressò immediat i nombroses edicions, bé que, editada sovint sense el seu permís, no li permeté de situar-se econòmicament Implicat en negocis poc clars, contrets nous deutes, i després de sofrir novament presó, retornà a Sevilla El 1602 aparegué una segona part, apòcrifa, del Guzmán , obra del valencià Joan Martí, i el 1604 Alemán en publicà l’autèntica, com també una…
Asgrimsson Eysteinn
Literatura
Poeta islandès, autor del poema Lilja
(‘El lliri’) dedicat a la Mare de Déu, que revela, a través de la seva simbologia, la mentalitat medieval a Islàndia.
La simplicitat de l’estil de l’obra representa la superació de l’artificiositat dels escalds
Daniil Granin
Literatura
Escriptor i enginyer rus, de nom de naixement Daniil Aleksandrovič German.
Després de graduar-se en enginyeria, treballà en el complex siderúrgic estatal Kirov de Leningrad Voluntari a la Segona Guerra Mundial, combaté a l’exèrcit soviètic, on fou oficial de divisió cuirassada, i també al front de Leningrad Membre del PCUS 1942-1990, del 1954 al 1969 fou secretari de la Unió d’Escriptors de l’URSS La seva obra narrativa, composta sobretot de novelles i narracions Variant vtoroi , ‘Variant 2’, 1949 la seva primera obra publicada té com a eixos dos grans temes la lluita dels científics i creadors contra els frens de la burocràcia i la mentalitat…
poesia popular
Literatura
Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica —en la qual el poble crea i adapta alhora determinats tipus de poesia que després transmet— i de la tradicional —concepte amb el qual hom pot distingir l’estil de les imitacions cultes fetes damunt materials populars—.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes Així, l’escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor, no pas creador tanmateix, en el transcurs de la tradició modifica el poema rebut i crea les variants, sempre infinites El fenomen de creació de la poesia popular pot recolzar-se en obscures mitologies cançons d’història, en…
Homer
Literatura
Poeta grec, suposat autor de la Ilíada i de l’Odissea, i encara d’una sèrie d’obres a vegades conegudes com a Homer menor.
Ja des de l’antiguitat existiren dubtes sobre l’atribució d’aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del segle XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica L’estudi de l’èpica com a poesia oral, l’evidència d’un influx oriental sobre tots dos llibres, el desxiframent del micènic i les hipòtesis plausibles sobre els seus exponents literaris apunten la possibilitat que es tractés del cap d’una escola poètica és coneguda l’existència d’uns homèrides a Quios, un dels llocs que les fonts esmenten com a lloc de la seva naixença, el qual…
el Renaixement

Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…
Romanticisme
La mar de glaç (1823-24), per Caspar David Friedrich
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l’art i de la vida.
El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren com a…