Resultats de la cerca

Catedràtic de bibliografia de la Universitat de Madrid Dirigí diverses entitats i publicacions d’aquesta especialitat i també hi collaborà De la seva nombrosa tasca cal esmentar sobretot la monumental Bibliografía de la literatura hispánica 1950-80 i Mil biografías de los Siglos de Oro 1985 L’any 1995 fou guardonat amb la Medalla d’Or al mèrit en les belles arts

Dedicat al periodisme collaborà en diverses publicacions i en la televisió La seva obra és de tipus satíric, i sol centrar-se en costums i anècdotes de la societat i la política espanyoles Vivir en Madrid 1967, Los españoles 1968 Celtiberia show 1970 i Vida y milagros de Monseñor Escrivà de Balaguer, fundador del Opus Dei 1975, El show de sus señorías 1986, Se abre la sesión 1998 Publicà també els volums de memòries El día más feliz de mi vida 2000 i Mis picas en Flandes 2003 L’any 1995 rebé la Medalla d’Or al mèrit en el treball

Fou redactor des del primer número i collaborador del setmanari Catalunya Cristiana , i també escriví en diverses revistes, com ara Verdad y Vida , Teologia Actual , Acollida i Esperança i Foc Nou Com a guionista treballà durant nou anys en el programa radiofònic Paraula i Pensament , de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, i fou productor i presentador de quatre documentals sobre Terra Santa per a Televisió Espanyola Publicà més de 30 llibres, amb un estil personal bellíssim Traduí del llatí al català per primera vegada les anomenades Fonts franciscanes en cinc volums, elogiat pel poeta…

Era fill d’Andreu Avellí Pi i Arimon El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del estado actual de la botánica en las islas…

Filla d’un maquinista de la marina mercant, s’educà en una escola de monges El 1946 l’ Editorial Bruguera , per a la qual escriví gairebé en exclusiva fins el 1986, publicà la seva primera novella, Atrevida apuesta , que obtingué un gran èxit i amb la qual inicià una producció ingent en el gènere rosa més de quatre mil títols que la situà al capdavant del gènere en castellà Els seus llibres, els més venuts en llengua castellana de qualsevol època més de 400 milions d’exemplars, han estat considerats els més llegits en castellà després de Cervantes El 1951 les seves novelles començaren a…

Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo També collaborà a la revista  Por favor , de la qual fou cap de redacció, i a  Diari de Barcelona , Dunia , Charlie Hebdo i Vindicación Feminista Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya Foren aplegades a  Maternasis 1967, Y fueron felices 1970, Pels segles dels segles 1971, La educación de Palmira 1972, Mujercitas 1975 i…

S’inicià amb contes publicats a partir del 1949 i aconseguí la plena maduresa amb drames, dels quals cal destacar Egy lócsiszár virágvasárnapja ‘El diumenge de rams d’un rambler’, 1973, Káin és Ábel ‘Caín i Abel’, 1977, i molt especialment Csillag a máglyán ‘Estel sobre la foguera’, 1975, centrat entorn de les figures de Calví i Miquel Servet i dedicat al conflicte entre poder i ideals Entre altres publicà els volums d’assaig Anyám Könnyű álmot ígér ‘La meva mare em promet son lleuger’, 1970, Istenek és faloväcskák ‘Déus i cavalls de bastó’, 1973 i Nagyenyedi fügevirág ‘Flor de figuera de…

Autodidacta, collaborà en tasques diverses en mitjans de comunicació i, a partir de la dècada de 1970, es dedicà a la novella i als guions Per a la ràdio, és autora dels guions dels programes literaris Con los ojos cerrados 1972-73 i Verso a verso 1974-77 Per al cinema i la televisió, cal esmentar els seus guions d’ El crimen de Cuenca 1980, pellícula dirigida per Pilar Miró, i que reelaborà en una novella del mateix títol 1979  Bearn o la sala de les nines 1983, a partir de la novella de Llorenç Villalonga i  Las bicicletas son para el verano 1985, ambdues de Jaime Chávarri la sèrie…

Fill de l’historiador  Emili Grahit  Estudià dret i exercí com a historiador Fou secretari del Jutjat municipal de Girona, posteriorment del de Barcelona i, també, de la Comissió provincial de monuments de Barcelona, de la qual publicà la  Memòria de la labor de la Comisión Provincial de Monumentos de Barcelona en el primer siglo de su existència 1844-1894 1897 Collaborà amb temes literaris i històrics al Diari de Girona  i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando  1906-35 Fou corresponsal de  La Vanguardia  a Girona  Entre les seves obres…