Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Roman Bratny
Literatura
Novel·lista i poeta polonès, de nom real Roman Mularczyk.
Membre actiu de la resistència nacional contra els nazis, dedicà a aquesta problemàtica les seves novelles i contes, des de Ślad ‘La petjada’, 1946 fins a Ile jest źycia ‘Quanta vida resta’, 1971 En la seva obra cabdal Kolumbowie Rocznik 20 ‘Els colons nascuts l’any 20’, 1957, analitza el conflicte dels joves patriotes de diverses tendències polítiques que, després d’haver-se sacrificat i haver lluitat contra els nazis, no troben un lloc adequat en el nou règim instaurat després de la guerra També fou guionista cinematogràfic Trudna miłość ‘Qui et vol bé et farà…
Jan Dobraczyński

Jan Dobraczynski
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor polonès.
Participà en la resistència contra els nazis La seva obra, que inclou entre d’altres les novelles Listy Nikodema ‘Cartes de Nicodem’, 1952 i Kościół w Chochołowie ‘L’església de Chocholowie’, 1954, el volum de narracions Spotkania Jasnogórskie ‘Encontres de Jasna Góra’, 1979 i els assaigs Byśmy ten Pański dźwigneli świat ‘Hauríem d’aixecar el món del Senyor’, 1980, és molt influïda pel catolicisme
Missak Manouchian
Història
Literatura
Activista, guerriller, poeta i resistent armeni.
Supervivent de l’extermini de la població armènia a l’imperi Otomà, cresqué en un orfenat a Síria amb el seu germà, amb el qual emigrà a França el 1925 Obrer de la fàbrica de Citroën a París, fou membre actiu de la Confédération Générale du Travail Arran de la depressió del 1929, a l’inici de la dècada de 1930 fou acomiadat El 1934 s’uní Parti Communiste Français, on esdevingué cap del Comitè de Defensa d’Armènia i editor del seu periòdic Zangoü Poeta, fou editor de dues revistes literàries Txank i Mxakoüit , on publicà les pròpies poesies i articles sobre literatura armènia i francesa En…
Kurt Schwitters
Kurt Schwitters Drama (1944)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Literatura
Poeta, pintor, escultor, il·lustrador i dissenyador alemany.
Collaborà com a escriptor a Sturm El 1919 entrà en contacte amb els dadaistes, però no s’hi adherí L’any següent publicà el seu primer poema collage dadaista, que titulà Anna Blume Del 1923 al 1932 publicà la revista Merz i el 1930 collaborà a Cercle et Carré i a Abstraction-Création , revistes d’art abstracte Fugint dels nazis s’installà a Anglaterra La seva principal aportació és la creació del Merzbau , espècie de composició collage dins la qual tenen cabuda tota mena d’objectes de rebuig i materials pobres papers, bitllets, draps, fustes, ferros, etc , formant una…
Ladislav Mňačko
Literatura
Escriptor eslovac.
Començà la carrera com a periodista, fet que marcà la seva obra posterior La seva novella més notable és Smrǐ sa volá Engelchen ‘La mort es diu Engelchen’, 1959, que tracta de la revolta dels eslovacs contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial Després publicà tres llibres de reportatges, entre els quals destaca Oneskorené reportáže ‘Reportatges endarrerits’, 1963, exposició dels processos polítics de l’època estalinista El 1967 fou expulsat del partit comunista i el 1968 s’exilià arran de la intervenció soviètica Això no obstant, continuà la reflexió sobre els esdeveniments…
Vicente Huidobro
Literatura
Poeta xilè.
Fou un dels introductors de l’avantguardisme a l’Amèrica Llatina El 1914, en el manifest Non serviam , formulà la proposta creacionista creacionisme Anà a París 1916, on publicà en francès diversos llibres de poemes Horizon carré 1917, Tour Eiffel 1917 i Hallalli 1918 A Madrid entrà en contacte amb els ultraistes ultraisme i publicà Ecuatorial i Poemas árticos ambdós el 1918 Tornà a Xile, on fou candidat a la presidència de la república 1925 participà en la guerra d’Espanya, i posteriorment lluità contra els nazis com a oficial de l’exèrcit francès Mentrestant, havia publicat…
Miklós Radnóti
Miklós Radnóti
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta hongarès, d’origen jueu.
El seu primer llibre fou Pogány Köszöntö ‘Salutació pagana’, 1930, caracteritzat pel goig pagà de la vida i l’experiència directa de la natura, sota el signe formal de l’expressionisme El volum Ujmódi pásztorok éneke ‘Cant de pastors de nova mena’, 1931 fou prohibit com a ofensiu a la religió A partir d’aquí la seva poesia fou cada cop més dominada per la protesta apassionada contra l’opressió social Lábadozó szel ‘Vent convalescent’, 1933 trencà amb el món de l’avantguarda i renovà el realisme del diari líric Férfinapló ‘Diari d’un home’ Meredek út ‘Camí rost’, 1938 li donà una qualitat de…
Eduard Pons i Prades
Literatura
Escriptor i historiador.
Fou membre de la CNT i s’allistà a l’exèrcit republicà amb només 16 anys Combaté a Madrid, al Segre i a l’Ebre, i fou ferit a Barcelona 1938 Passà a França l’any següent, i el 1942 s’afegí a la Resistència, al capdavant d’un destacament d’espanyols i francesos a l’Aude, en contra les tropes nazis Fou detingut una de les vegades que entrava clandestinament a Espanya 1946, però pogué escapar-se S'installà a França fins el 1964, any en què s’establí definitivament a Espanya Fou membre fundador de l’editorial Alfaguara i collaborador de diverses publicacions i diaris, com “Història i…
Čingiz Ajmatov
Literatura
Escriptor kirguís en llengües russa i kirguís.
Fill d’un alt funcionari local soviètic purgat per Josif Stalin que el feu executar el 1937, durant la seva adolescència exercí de funcionari del PCUS local en substitució dels càrrecs, molts dels quals havien estat enviats a combatre els nazis al front Posteriorment es graduà a l’Institut d’Agricultura de Frunze actualment Bishkek, i començà a publicar narracions en revistes literàries del Kirguizistan en rus i kirguís Reconegut com una jove promesa literària, del 1956 al 1958 estudià a l’Institut Literari Gorkij de Moscou i aquest any publicà la novella curta Džamil’a 1958, amb…
Dobrica Ćosić
Literatura
Escriptor i polític serbi.
Combaté els nazis a les ordres de Tito durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment, prengué part activa com a propagandista en l’establiment de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia , però el 1963 fou amonestat per unes declaracions en les quals considerava els serbis amenaçats per la resta de nacionalitats de l’estat Exclòs del Partit Comunista 1968 i apartat dels sectors més oficials, des de la mort de Tito 1980 tingué un protagonisme creixent com a impulsor del nacionalisme serbi, molt especialment amb relació a Kosovo El 1992 assumí la presidència de la…